L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.414
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 2.414

dilluns, 2 de novembre del 2015

Un nou rídicul del PP arran dels símbols

Senyera de la ciutat de València de 1545


A ningú li ve de nou l’obsessió que manté el PP en la defensa – de boqueta, que no de fet- d’allò que ells anomenen “els símbols de la valencianitat”, una valencianitat que per cert no practiquen. 

I que no practiquen i en tenen un total desconeixement ho hem vist fa uns dies, al cap i casal, quan l'equip de govern de l'Ajuntament de València (Compromís, PSOE i València en Comú) va haver de rebutjar divendres i dins del plenari d'octubre, la proposta del PP perquè la Reial Senyera del XVI, la del Museu Històric Municipal, fora declarada com a Bé d'Interès Cultural (BIC) Material. 

Una iniciativa que no s’aprovava perquè… la Reial Senyera ja és BIC i compta per tant amb la màxima protecció!!!. 

El PP arribava més de cinquanta anys tard perquè ho és des del 1962 quan el contingut del Museu Històric de València ciutat va ser declarat Ben Històric Artístic amb el nivell màxim de protecció (era la llei que hi havia aleshores) i posteriorment, en 1985 la llei de Patrimoni Històric Español va determinar que tots aquests béns foren considerats BIC. També la Llei de Patrimoni Cultural Valencià de 1988 va reconèixer com a BIC tots els béns del País Valencià declarats BIC per la llei estatal. Per tant, senyors del PP la Reial Senyera de la ciutat de València ja és BIC. 
Una vegada més el PP buscava el titular de premsa erigint com el defensor d’allò que és valencià, però una vegada més ha destacat per la seua falta de rigor i no per la seua valencianitat. Una vegada més fent el ridícul, com el PP el fa en temes de la llengua, enfrontats a totes les doctrines i normes lingüístiques i a totes les universitats del món.