L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 3.583
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:66.387

dilluns, 13 d’octubre del 2014

L'ESTAT DE LA QÜESTIO: L'economia és qui mana i no les soflames d'Alberto Fabra i Rita Barbera


- La renda per càpita ha caigut al País Valencià un 12% des de 2007 fins ara. És 10 punts inferior a la mitjana espanyola. El benestar dels valencians ha retrocedit a nivells d'abans del 2000.

- El País Valencià encapçala la destrucció d'ocupació des que va començar la crisi. Entre 2007 i enguany s'han perdut un 19% dels llocs de treball, enfront del 16% a Espanya. En total, han desaparegut 425.000 ocupacions en la nostra terra.

-La taxa d'atur està en el 26,2%. Porta més de cinc anys per sobre de la barrera del 20%, segons l'Enquesta de Població Activa.

-El deute autonòmic és de 34.782 milions d'euros. La més alta segons el percentatge del PIB, un 34,8%.

Davant aqueixes dades, tots els analistes conclouen: les proclames anticatalanistas del PP no influeixen en els votants. En altres moments la tensió generada a Catalunya hauria tingut un ressò especial quan les referències al territori veí sempre s'han viscut de forma molt emocional. L'enquesta d'El País del passat 9 d’octubre confirma que allò que està passant al nord no influeix i el canvi polític que anuncia el sondeig es regeix per claus internes.

El rebuig al català, començant per la unitat de la llengua, va donar forma a un combatiu moviment popular, el blaverisme. I va alimentar un partit polític de caire regionalista-espanyolista, Unió Valenciana, absorbit electoralment pel PP a la fi dels anys noranta.
Existeix un enfonsament general del PP però no apareix cap partit similar en l'enquesta, i els discursos de la por del president de la Generalitat, Alberto Fabra, i de l'alcaldessa de València, Rita Barberá, "resbalan" entre els electors i els partits de l'oposició parlamentària que no es molesten ni a respondre'ls les bestieses.

El canvi polític, en claus internes
 
L'anticatalanisme ja no ven i els "discursitos" de Fabra i Barbera estan arnats i ens porten a una altra època. Avui en dia, ni els empresaris en fan cas, perquè des de fa alguns anys les grans organitzacions empresarials valencianes tracten el tema "a lo práctico": Catalunya és el nostre principal client i el nostre principal proveïdor i la sensatesa apunta a portar-se bé amb el principal client i el principal proveïdor. O dit d'una altra manera: "la pela és la pela".
I és que com diu José Vicente González, president de la patronal de la Comunitat Valenciana “el que els catalans ens anaven a envair i annexionar ja no s'ho creu ningú. A ningú li va a funcionar ara les banderes ni les paelles amb aigua de l'Ebre o de Torrevella”.

¿Què ha ocorregut perquè açò succeïsca i s'aveïne el canvi que prediu l'enquesta? Simplement que els vertaders problemes dels valencians s'han agreujat: atur, precarietat laboral i la corrupció política, que ha passat a ser el primer problema per als valencians, fins i tot per davant de l'atur.
L'home "de los trajes", Francisco Camps, va convèncer als ciutadans amb un discurs optimista sobre la nostra terra, però la crisi ha posat de manifest quins són els nostres problemes reals, i que no estan ni vénen del nord.

Les dades indiquen un canvi de tendència electoral, potser perquè els ciutadans observen que s'ha creat una gran borsa de desocupació que fins i tot, si tinguérem la sort d'assolir un ritme elevat de recuperació, es necessitaren anys per a tornar a la situació d'abans de la crisi. I damunt, entre els 533.600 aturats del Servef existeix un bon nombre de treballadors amb habilitats que en el futur no van a donar-los grans possibilitats d'ocupació.

La desocupació va créixer acceleradament en el País Valencià a partir del 2008 i l'augment de la pobresa ha sigut cada vegada més intens, més extens i més crònic, de manera que l'exclusió severa ja afecta a l'11,5% de llars valencianes, segons Càrites.

I després, la gran malaltia de l'economia valenciana i que colpeja les finances públiques: la brutal caiguda de la recaptació i l'injust sistema de finançament que l'Estat ha donat al País Valencià i ens ha imposat un dèficit de finançament de 13.000 milions d'euros només l'última dècada, cosa que ha obligat a la Generalitat a endeutar-se per a sostenir un mínim Estat del Benestar similar a la resta de regions.

Aqueixos són els problemes dels valencians, no els que ens volen vendre. Davant aqueix panorama, com pot ser que hi ha qui s'atreveix a alçar la bandera de l'anticatalanisme, i vol una vegada més enganyar al Poble? Es creuran que el Poble és ximple?
-
-