L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:2.109
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:16.957

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Caixa fixa, caixa negra





La caixa fixa de la Generalitat sembla una caixa negra i no perquè ho diu l'oposició, sinó per l'hermetisme i l'ús pervertit que s'ha donat a un mecanisme legal de pagament quan Francisco Camps estava al capdavant del Consell. Conté milions de factures fins ara desconegudes que són el reflex de la manera d'actuar de tota una Administració.

Les caixes fixes estan en totes les Administracions i les de València consten al Capítol II dels pressupostos de la Generalitat i s'inclou per a fer front, en teoria, a petites despeses del dia a dia, per a no bloquejar el funcionament de l'Administració. El cost actual és de 40 milions d'euros anuals, però en 2008 es va gastar a través d'aquest mecanisme quasi 180 milions.

Hi ha 260 caixes fixes a València i les factures d'una s'han filtrat, la de Medi ambient, i ens informen de l'ús que alts càrrecs en van fer. Comandes de sushi per a sopar superiors als 500 euros; 1.524 per enviar documentació a Brasil en 2010 quan tenim el correu electrònic, 947 euros en figuretes encarregades a les Carmelites, 1.180 euros en orxata o més de 200 euros en marisc i rellomello a domicili.

Al costat d'aquest tipus de factures, hi ha petits pagaments de pocs euros, aparentment per a ús privat, que són el reflex del malbaratament d'alts càrrecs. Unes factures que revelen que la corrupció que avui dia es coneix respon a una forma de viure en la cultura del "pelotazo", dels excessos, perquè ningú preguntava i tot es pagava.

La caixa de la Conselleria de Juan Cotino conté desenes de petites factures que van validar, sobretot, els seus alts càrrecs Cristina Serrano, assessora de l'alcalde de Gandia, i María Ángeles Ureña, presidenta de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i investigada en Brugal.

Entre 2009 i 2010, va gastar més d'1.000 euros en flors per a decorar despatxos d'alts càrrecs i fins i tot es va pagar 275 euros per una corona de flors "per al funeral de la cap d'àrea d'inspecció", despesa que solen assumir els companys de la seua pròpia butxaca.

En aqueixos mesos, els encàrrecs florals són una constant: centres a 190 euros o arranjaments de bonsai a 80, segons les factures. També racions de paella a 10 euros per a portar, 5,26 en pits de pollastre del Corts Inglés, 4'90 en galetes de mantega, 1 euro en llaminadures i fins a 1,65 en rotllo de cuina. Per caixa fixa també han passat desdejunis o berenars d'alts càrrecs. El sou que percebien sembla que ni el tocaven perquè tota la manutenció era a càrrec de l'Administració.

A la caixa fixa de Cotino es troben rebuts de Consum de 2,45 euros per la compra de dos cartons de llet semidesnatada i baietes. També un tiquet de 3,20 euros pel berenar o cafè en una croissanteria, una despesa de María Ángeles Ureña, número dos de Cotino i a la qual agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia van registrar converses amb Enrique Ortiz en el marc de Brugal. Segons el sumari, Ureña carregava a la caixa fins a la llet que comprava en Consum mentre Ortiz la complimentava amb favors o presumptes regals per a tenir-la contenta i garantir-se l'arribada de Ikea als seus terrenys de Rabassa, a Alacant.

Resum de la Informació publicada dies passats en "El Mundo"