"Mai no modificaré la llei electoral per majoria. Crec que hi ha consensos bàsics que preservar". (Mariano Rajoy, president del PP al febrer del 2013)
Ara, amb un panorama electoral diferent en passar del 44,6% dels suports en les eleccions generals del 2011 al 26% en les últimes europees, està disposat a portar avant la reforma i en solitari. Mai abans en democràcia s'ha canviat la llei electoral sense acord entre els grans partits. La reforma electoral esbossada pel PP, l'únic partit que la defensa, apunta al fet que tinga la alcaldia el partit que obtinga el 40% i almenys cinc punts d’avantatge sobre el segon partit. De no obtenir aqueix percentatge, se celebraria una segona volta, amb els dos candidats més votats però açò no està gens clar.
I quins problemes trobem en aquesta reforma precipitada i a 9 mesos d'eleccions.
1. No suposa una prioritat social. El PP vol evitar pactes postelectorals i els baròmetres del CIS no diuen res que el sistema electoral siga una preocupació dels espanyols.
2. A qui beneficia? Als grans partits (el PP principalment) i castiga a partits amb un sostre electoral limitat. Beneficia a partits que concentren el vot, com el PP en general, el PNB o Bildu a Euskadi o CiU a Catalunya i perjudica a qui queda en tercer o quart lloc.
3. A Europa, els ciutadans es presenten com a candidats (no pels partits) i després els partits poden demanar el recolzament a qui vulguen. Això comporta que l’alcalde electe té l'autonomia política que li falta si és candidat per un partit.
Ara, amb un panorama electoral diferent en passar del 44,6% dels suports en les eleccions generals del 2011 al 26% en les últimes europees, està disposat a portar avant la reforma i en solitari. Mai abans en democràcia s'ha canviat la llei electoral sense acord entre els grans partits. La reforma electoral esbossada pel PP, l'únic partit que la defensa, apunta al fet que tinga la alcaldia el partit que obtinga el 40% i almenys cinc punts d’avantatge sobre el segon partit. De no obtenir aqueix percentatge, se celebraria una segona volta, amb els dos candidats més votats però açò no està gens clar.
I quins problemes trobem en aquesta reforma precipitada i a 9 mesos d'eleccions.
1. No suposa una prioritat social. El PP vol evitar pactes postelectorals i els baròmetres del CIS no diuen res que el sistema electoral siga una preocupació dels espanyols.
2. A qui beneficia? Als grans partits (el PP principalment) i castiga a partits amb un sostre electoral limitat. Beneficia a partits que concentren el vot, com el PP en general, el PNB o Bildu a Euskadi o CiU a Catalunya i perjudica a qui queda en tercer o quart lloc.
3. A Europa, els ciutadans es presenten com a candidats (no pels partits) i després els partits poden demanar el recolzament a qui vulguen. Això comporta que l’alcalde electe té l'autonomia política que li falta si és candidat per un partit.
La diferència és fonamental, i podem qualificar de trampa lingüística el que fa el PP quan parla d'elecció “directa” si l'alcalde és el cap de la llista de partit més votada. El partit és el beneficiat ni la ciutadania.
4. Governabilitat del municipi. Una vegada triat, l'alcalde hauria de comptar amb una majoria per a dur a cap les seues polítiques, però amb la iniciativa del PP l’alcalde és el candidat d'una llista en minoria, encara que siga més votada. Es pot donar segur una confrontació directa i contínua entre l'alcalde i el ple, amb amenaces de mocions de censura. Una solució sería que el PP optara per atorgar la meitat dels regidors a la llista més votada i això porta a una política presidencialista i a una menor representativitat.
5. El PP justifica la modificació de la llei electoral només per a les municipals en el fet que vol evitar pactes postelectorals que aparten del poder a la llista més votada. I oblida que això pot ocórrer en el Congrés o en els Parlaments autonòmics on no modifica res. Incomprensible.
6. És constitucional? L'article 140 de la Constitució precisa que els alcaldes seran triats “pels regidors o pels veïns” i, a falta de concreció, el canvi que vol el PP a un sistema presidencialista pot ser tècnicament, però trencaria amb la tradició democràtica. Donar la majoria absoluta a qui ha tret un percentatge menut de vots trenca la lògica constitucional i inhibeix la representació d'una part de l'electorat.
4. Governabilitat del municipi. Una vegada triat, l'alcalde hauria de comptar amb una majoria per a dur a cap les seues polítiques, però amb la iniciativa del PP l’alcalde és el candidat d'una llista en minoria, encara que siga més votada. Es pot donar segur una confrontació directa i contínua entre l'alcalde i el ple, amb amenaces de mocions de censura. Una solució sería que el PP optara per atorgar la meitat dels regidors a la llista més votada i això porta a una política presidencialista i a una menor representativitat.
5. El PP justifica la modificació de la llei electoral només per a les municipals en el fet que vol evitar pactes postelectorals que aparten del poder a la llista més votada. I oblida que això pot ocórrer en el Congrés o en els Parlaments autonòmics on no modifica res. Incomprensible.
6. És constitucional? L'article 140 de la Constitució precisa que els alcaldes seran triats “pels regidors o pels veïns” i, a falta de concreció, el canvi que vol el PP a un sistema presidencialista pot ser tècnicament, però trencaria amb la tradició democràtica. Donar la majoria absoluta a qui ha tret un percentatge menut de vots trenca la lògica constitucional i inhibeix la representació d'una part de l'electorat.
-
2 comentaris:
Colp d'estat amb totes les lleis....Aço es molt fort...Dictadura pura i dura....
Xe que no, el que passa és que els grans demòcrates ppsoe, vetllen per tots nosaltres, com si de la mare de deu es tractara. Els partits minoritaris no ho entenen perquè són curtets i tenen mania persecutoria. Alabemos al ppsoe.... I ja vorem, ja
Publica un comentari a l'entrada