Amb el PP ¿cap on va l'educació pública?. En dos anys s'han perdut 24.248 professors.

L'ensenyament públic no universitari ha perdut 24.248 professors en dos anys, segons una xifra del Ministeri d'Hisenda. L'evolució del nombre de professors depenents de les comunitats autònomes i del Ministeri d'Educació fins a gener d'enguany, última dada disponible, evidencia una precarització de les plantilles, amb una forta reducció dels funcionaris i un repunt del personal interí, els funcionaris sense plaça fixa, que són els que imparteixen classes amb les pitjors jornades i les condicions salarials més baixes. 

Al gener de 2012 hi havia 510.579 docents, que han quedat en 486.331 dos anys després, la qual cosa suposa un 4,75% de descens.  Els efectes d'aquesta retallada de personal recauen principalment sobre els alumnes més desfavorits i ataca a la igualtat d'oportunitats i a la qualitat de l'ensenyament, segons els sindicats d'ensenyament.

La caiguda coincideix amb l'aprovació del reial decret llei que el 30 de desembre de 2011, un mes després que el PP guanyara les eleccions generals, va ordenar la congelació de les ofertes d'ocupació pública. 

Respecte als professors interins, en 2013 va haver-hi una reducció de 15.467 treballadors, mentre que l'any passat va augmentar la contractació en 11.080 persones, la qual cosa suposa una pèrdua total de 4.387 llocs docents en dos anys. “Si es comptabilitzara per jornades completes, la pèrdua de docents seria molt major, perquè moltes d'aquestes contractacions són a temps parcial i reduïdes fins a tres hores lectives a la setmana o menys” segons CC OO.

Els sindicats alerten que el descens de plantilles ha suposat un augment de les ràtios (el nombre d'alumnes per classe i professor) i de la càrrega de treball dels docents. “Aquestes retallades obliguen als professors a fer classes pràcticament magistrals en les quals no poden garantir una atenció personalitzada als alumnes” segons Fete-UGT.

Ambdues centrals consideren que aquesta retallada atempta contra la igualtat d'oportunitats en l'escola pública, perquè els docents no disposen de temps per a reforçar les classes de Llengua o Matemàtiques i disminueix el temps disponible per a atendre a aquells que van més endarrerits, a més d'un “empitjorament” de les condicions laborals del professorat. 

Basat en un article d'El País

-

-