El festival enguany acompleix deu anys. És moment de mirar enrere. I ho farem a mode d’antologia poètica sense nostàlgia, amb la intenció de mostrar la vivesa i la creativitat dels artistes que han calcigat l’escenari del passeig dels Tarongers, durant les primeres edicions del Pop al Carrer, i la plaça Palmeretes, últimament. És evident que no hi seran tots els qui han pres part en aquest festival, probablement, el més petit del món. Nogensmenys, a tots els creadors i els intèrprets que han passat pel nostre Carrer, a tots els actors que han possibilitat que aquesta obra cultural efímera passe, moltes gràcies. Aquest aniversari va per vosaltres.
Divendres 18 de juliol
Pau Riba i els Gripaus
Era l’any 2007, l’any de la tercera edició del festival, quan Pau Riba vingué a presentar l’espectacle de petit format Ribaibal. Set anys després tornarà a la platja de Tavernes de la Valldigna acompanyat d’una banda de músics bojos d’ànima circense a fi d’ofrenar-nos una revisitació del disc Jo, la donya i el gripau, quaranta-tres anys després de la seua gestació a Formentera. L’espectacle en qüestió s’anomena 40 gripaus, i es va muntar arran de la reedició d’aquest emblemàtic àlbum l’any 2011, en la qual LaCasaCalba Ed. va tenir el plaer de posar el seu gra de sorra.
Pau Miquel Soler
Amb Pau Miquel Soler arriba la nostra admiració per moltes de les propostes impulsades des de la ciutat que va veure nàixer Ovidi Montllor, algunes de les quals han visitat el nostre escenari (VerdCel, amb els germans Olmo i Carles Llinares, ara en Batà; o els Arthur Caravan, on P. M. Soler és cantant i guitarrista). També per la vessant llibertària que els emparenta amb altres companys de batalla, com Marc Sempere (Ix, Compartir Dóna Gustet) i Héctor Arnau, poeta, qui fou mestre de cerimònies del festival en diverses edicions. Pau Miquel Soler vindrà a presentar el seu treball sobre poemes de V.A. Estellés inclosos en Mural del País Valencià. Ho farà arrecerat per Cato als instruments de vent, qui ha estat també coproductor del disc.
Dissabte 19 de juliol
Enric Casasses & Don Simon i Telefunken
El poeta i rapsode català Enric Casasses no ha actuat mai al Pop al Carrer. Amb tot i això, és un dels nostres. I és que l’any passat, conduït pels amics lletraferits que omplin de goig i tinta negra el festival LLETR3S, aparegué de colp i barrada al nostre corral, el de LaCasaCalba. Tota una aparició que s’escenificarà enguany de la mà de Don Simon i Telefunken,amb bugui-bugui per a robots rovellats, mambos bomba, calipsos per a l’apocalipsi i rock-and-rolls somnàmbuls. DSiT posaran la seua samarreta i el seu canesú musical a l’abecedari d’infinites tombarelles de Casasses, artista de filiació beat i orientació dadaista.
Dwomo y la Orquestra Pinha
Dwomo actuaren fa dos anys en l’edició especial Extraterrestres i transterrats. Ara tornen amb un disc en directe, Por el aire, junt amb l’Orquesta Pinha, una formació cent per cent acústica dirigida per Fernando Polaino, productor habitual de les dues bandes i que compta, entre d’altres, amb l’acordió de Begoña Larrañaga (Los Secretos, Joaquín Sabina, Lila Downs…). El resultat d’aquest experiment sònic és un minibig bang, minibig band, entre allò retrofuturista i el món subrural, és a dir, galàctic folklore!
Arritmados
L’edició de l’any passat estigué dedicada al cinema i al circ. Arritmados, companyia de circ musical, ens delectaren. Un any després presentaran nou espectacle, Menás a truá. Con orgullo y dignidad. Tot un desplegament escènic de circ contemporani que necessitarà d’un espai a banda, ben a prop de la plaça Palmeretes: el Parc del Llac.
Ovidi Twins
La família creix. Els bessons més autèntics del cap i casal s’afillen Xavier Learreta, membre de la companyia de comediants El Ball de Sant Vito. Learreta, àlies Doctor Sensaloni, fou mestre de cerimònies de la segona edició del Pop al Carrer. Un, dos, tres…, els tres bessons presentaran el seu flamant nou disc, Animalets, un tractat de zoologia musical heterodoxa sense precedents.
Monocordófono-Truna
Andrés Blasco, Truna, artesà sonor, desenvoluparà un taller de creació d’un instrument reciclat apte tant per a xiquets com per a adults. Encara bateguen a Palmeretes Beach les musicacions de pel·lícules que Truna realitzà l’estiu passat. Seràs capaç de perdre’t el seu sursum corda? Veritat que no? Amunt els cors. Serà el súmmum corda!
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada