La necessitat d’un filòsof, la necessitat de la filosofia. Carta oberta que es vol carta de presentació.

Distingits senyors / Distingides senyores,

             Dispensen la molèstia. M’adrece a vostés amb la intenció d’oferir-me, de posar-me a la seua disposició i mostrar-me. Amb l’ànim, doncs, que les meues paraules, que els seus signes, actuen com la carnisseria icònica de Francis Bacon, i deixen així sobre el taulell un interior potencialment nutritiu. 

            Jo m’he format en aquell saber dels cels, que sovint t’estimba a un pou, com li passà a mon pare el milesi, o t’encastella en una torre de vori. La caricatura simplifica allò caricaturat, és cert, però d’alguna manera i per algun lloc havia de començar: a mi m’ha format la Universitat de València Estudi General, primer com a llicenciat (cinc anys), després com a investigador (quatre anys), en una reflexió crítica, tan antiga com la nostra cultura occidental, sobre els fonaments, els mètodes i les perspectives del coneixement teòric, del preteòric, de la praxi i de la creació. Valga aquesta com a (una) definició de filosofia i afirme’s, d’acord amb ella, que la filosofia troba les seues motivacions més pregones en la ciència, l’art i la pràctica política, de mode que no admet la separació, tan comú en salons positivistes, entre coneixement i autoconeixement. 

La meua facultat, de Filosofia i Ciències de l’Educació, m’ha capacitat per a exercir una professió. Tinc els papers que ho acrediten. Tinc també la meua caixa de ferramentes, reunides al llarg dels anys, heretades dels meus pares, del primer fins a l’últim. Tan sols necessite que algú em concedisca crèdit, únicament demane que algú demane els meus serveis. Els meus sabers i els meus actes, els meus somnis i les meues expectatives, les meues passions i els meus interessos, tot allò que duc a la maleta, està històricament i personalment situat, malgrat la possible operativitat transhistòrica i transpersonal d’algunes eines, amb la qual cosa sol·licitaria que algú, hui, ací, materialitzara el meu esperit crític, m’encarnara, fera de mi aliment per a mi i per al proïsme.

No voldria acabar aquesta carta sense deixar ben palés el seu propòsit; no m’agradaria anar-me’n al llit amb el dubte de si, com aquella vella dona que conduí mon pare el silesi a les estrelles, els he menat a la foscor: forme part de la generació indignada, estic aturat i estic demanant-los faena, ras i curt. En temps de crisi puc oferir (posar a la disposició d’algú i mostrar) crítica, en època de paràlisi vull presentar profund moviment (en la ciència, l’art i la pràctica política). Puc, en definitiva, treballar per una cultura crítica general l’objectiu últim de la qual siga somoure la cega categoria del donat per fet.

Poden vostés contactar amb mi a través del correu electrònic. Si els fa menester consultar el meu currículum o concertar una entrevista personal, facen-m’ho saber. Moltes gràcies per l’atenció. 

Cordialment,

F. Bononad
    filosofenlatur@gmail.com

-