Vint membres del Centre Excursionista de Tavernes es desplaçaren el 8 d'agost a la vall de Vió, amb la intenció d'escometre la pujada a la muntanya més alta del Pare Nacional d'Ordesa, el Mont Perdut de 3.355 metres.
L'expedició vallera va fer nit al poble de Nerín, i l'endemà amb autobús, mitjà de transport 4x4 i on només viatgen muntanyers, arribaren dalt de la Vall d'Ordesa.
La ruta d'ascensió s'iniciava al refugi de Góriz (2.100 metres), que estava en obres, i arribaren després de 6 km de caminar. L'ascensió va començar segons el ritme i forces de cadascú, amb la qual cosa el grup s'anava estirant i allargant-se. Després de 4 hores de caminar, els primers arribaran al Llac Gelat, es troba a la barrera del 3000 metres i és as partir d'ací on comença la part més perillosa, la temuda "Escopidora" per la gran quantitat d'accidents que han patit molts muntanyencs.
En els 3.300 metres trobaren encara neu ja en una zona no massa perillosa abans de fer el cim, que l'assoliren 10 membres del grup després de moltes hores de marxa. La baixada es va fer amb molt de compte per la mala pedra i el desnivell del 30% de la zona.
En els 3.300 metres trobaren encara neu ja en una zona no massa perillosa abans de fer el cim, que l'assoliren 10 membres del grup després de moltes hores de marxa. La baixada es va fer amb molt de compte per la mala pedra i el desnivell del 30% de la zona.
A partir de les 4 de la vesprada tornaven al Refugi de Góriz els primers membres que havien coronat el cim. Poc a poc van arribant tots i refent-se tot el grup. Un temps de descans perquè encara calia dos hores de marxa per poder agafar l'autobús fins al poble.
En resum, 12 hores d'intensa activitat per assolir el Mont Perdut (en aragonès, Punta de Treserols) , el tercer cim més alt del Pirineu, situat al Pirineu Central, a l'Aragó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada