L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 648
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 14.184

dissabte, 10 de setembre de 2022

Tavernes celebra avui 137 anys de la "baixà" del Santíssim Crist de la Sang, la qual inicia oficialment les Festes Majors

 

Un any més, i en van 137, s'acomplirà la tradició, i Tavernes celebrarà l'acte cívico-religiós de "la Baixà" del Santíssim Crist de la Sang des del Calvari fins a la parroquial de Sant Pere amb la qual s'obri de manera oficial i des de fa més d'un segle les Festes del Poble. 
 
Sembla ser que la normalitat serà enguany la notà més important de la "Baixà" després d'uns anys en que per causa de la pandèmia, o no va haver processó, o com l'any passat va ser totalment diferent , quan es va organitzar un trasllat del Sant Patró, el Crist de la Sang, a migdia pels carrers de la ciutat en la qual només van participar-hi els sacerdots i els portadors de la carrossa i que va gaudir, durant el matí, de tocs manuals de campanes en honor al santíssim Crist de la Sang. 
 
Si fem una ullada enrere i recordem temps passats, cal dir que les festes tradicionalment i fins fa només unes dècades (sobre els anys 60/70 del segle passat) s’iniciaven l'últim divendres del mes de setembre, i això feia que en algunes ocasions se solapaven amb les festes que Gandia dedica a Sant Francesc de Borja. I el perquè? Una raó ben senzilla i que venia determinada per l'economia vallera existent abans d'aquella dècada dels 70, quan es van dessecar les terres d'arròs de la Partida. Calia primer acabar les tasques del conreu de l'arròs (la sega, el transport als sequers, assecar el gra....) i per tant les festes no començaven fins que no estigués tot acabat: segat,  ben sec - cosa que es feia escampant el gra al sol en la zona d’Els Sequers, d'on li ve el nom a l'actual urbanització- i ensacat a les cases.
 
Com hem dit als anys 1970 va haver-hi la dessecació de la Partida i, tot seguit, es va acabar el conreu de l’arròs i les festes van iniciar un canvi de dates, fins i tot es van celebrar un any en agost (amb un fracàs estrepitós, la gent es quedava a la mar)  i després d'alguns anys de començament divers, sembla que ja s'ha quedat de manera definitiva com a data fixa realitzar la Baixà el segon dissabte de setembre.

I posat en la faena, i com que els nostres lectors ja saben que ens agrada molt escriure sobre costum i tradicions de la nostra benvolguda ciutat, aprofitem l'ocasió i de nou recordem els orígens de les Festes Majors del poble, ben relacionades amb el Santíssim Crist i que mira per on, van tindre més un iniciativa més de l'Ajuntament de fa 137 anys que de la mateixa Església. .
 
 
 
La "baixà", una iniciativa de l'Ajuntament del 1885

La "Baixà" s'entronca i és l'origen de les Festes del Poble, i cal remuntar-se en la història a finals del segle XIX, a l'any 1885, fa 137 anys, com una iniciativa municipal, de l'Ajuntament de l'època, encara que va sumar un caràcter religiós, conseqüència de l'objectiu que es va buscar en la que va ser la primera baixada del Crist des del Calvari.

El colera morbo va presentar a Espanya diversos episodis al llarg del segle XIX (1834, 1853, 1865 i la quarta en 1885). Aquest darrer any,  1885,  Tavernes, com tantes altres poblacions valencianes, patia els efectes de la que era l'epidèmia més greu de còlera morbo, i les cròniques de l'època ens parlen de centenars de veïns i veïnes afectats,  en un cens estimat sobre les 6.000 persones de Tavernes, . 
 
Davant això, va ser el propi Ajuntament qui va organitzar una comitiva cívica per baixar el Crist des de l'ermita del Calvari a la parròquia de Sant Pere, única que aleshores tenia la població, amb la petició de clemència i ajuda al patró.  Conten les cròniques, que el Crist va baixar enmig de pregàries i rogatives que sol·licitaven la seua intervenció per eradicar l'epidèmia.
 


 
Una vegada passats els efectes del còlera morbo, i en mostra d'agraïment, el 26 de juliol del 1885 va acordar organitzar de manera solemne la pujada a l'ermita, cosa que tenia lloc el 9 d'agost amb una comitiva cívica que presidia l'Ajuntament i, tal com es fa ara, es tancava amb els sons d'una banda de música, en aquella ocasió la Banda Primitiva de Xàtiva mentre el sermó d'agraïment al Crist el va predicar el canonge de la seu de València, José Cirugeda. La nit d'aquell 9 d'agost, un gran riu humà precedit de traques i  els sons del tabalet i la dolçaina va efectuar la primera pujada coneguda, 
 
Les actes municipals confirmen que l'Ajuntament, per a l'any següent va aprovar una partida en el pressupost per a celebrar festejos en honor del Crist que recordaren l'agraïment de Tavernes per la seua intervenció en l'eradicació del còlera morbo, i fins i tot es va nomenar un regidor per atendre com calia aquestes festes.
 
L’Ajuntament va continuar amb el reconeixement i la gratitud de Tavernes els anys successius i ho va fer en forma de festes anuals dedicades al patró que, amb els canvis i modificacions amb el pas del temps - durant el franquisme augmentarà i acreixerà el component religiós-,  són l’origen de les actuals Festes del Poble o Festes Majors de Tavernes.
 
 Elaboració pròpia