L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.701
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 64.274

divendres, 1 de març de 2019

Recomanem notícies


A l'esquerra podeu trobar una columna nova d'enllaços a  un dossier de premsa, notícies diàries publicades a distints mitjans de comunicació, escrits i digitals, que us recomanem,  sempre amb referència amb qüestions d'actualitat i majorment d'àmbit valencià. 

A la part superior teniu l'enllaç a una nova pàgina de facebook que hem creat per tal que reculla totes les notícies que anirem publicant al llarg del temps.

Esperem que siga del vostre grat. Gràcies per seguir-nos.

dijous, 19 de juliol de 2018

La Xaranga Xe Kin Ampastre ofereix el dissabte, dia 21, un concert en l'Avinguda de la platja


 La Xaranga Xe Kin Ampastre de Tavernes de la Valldigna celebra el seu 15é aniversari (2003-2018)  amb un concert gratuït a la platja de Tavernes el proper dissabte a les 20 hores, al final de l’Avinguda de la Marina.

Aquest concert és una mena de regal i agraïment al poble de Tavernes per la gran acollida i recolzament que ha tingut la xaranga en els seus 15 anys d’existència.



Aquest grup de joves vallers, que han recorregut el País Valencià amenitzant i portant la nostra música per tot arreu, han obtingut guardons a diferents concursos de xarangues, com el 1r premi a Tavernes, 1r premi a Cullera o un 2n premi a Llíria.



En aquests 15 anys la formació ha desenvolupat la seua tasca de la millor manera possible, tot i que cal remarcar la dificultat de consolidar un grup gran i, sobre tot, de mantenir la qualitat musical, cosa que cal per continuar essent protagonista en el mercat pel gran nivell que tenen les xarangues del País Valencià.


La Xaranga Xe Kin Ampastre vol donar les gràcies al públic i amics que tants anys els han sigut i han pensat que la millor manera és oferir un concert gratuït per a tots els públics, on també hi haurà col·laboradors d’altres formacions i músics d’alta qualitat

A les fotografies, cedides per la xaranga (moltes gràcies) podem vore imatges de la formació en distints moments d'aquests 15 anys. Enhorabona i que en siguen molt més! 

¿Vandalisme o gamberrisme i incultura en l'assalt a la "maqbara" de l'Alcudiola per endur-se uns ossos humans?


 
El cementeri islàmic descobert arran de les obres de l’autovia A-38 el passat febrer en la zona de l’Alcudiola, ha estat assaltat per uns desaprensius segons informa avui Las Provincias. Els vàndals ( o serà un acte de gamberrisme i d'incultura? afegim nosaltres)  s’haurien endut dos cranis i alguns ossos de les tombes. La zona arqueològica (foto superior) no gaudeix de cap tancament especial i només una  corda delimita l’espai d’aquest cementeri musulmà. Fins ací la noticia d’avui de Las Provincias.

La “maqbara” de l’Alcudiola

Reelaborem per informació dels lectors/es i vista la importància històrica dels fet, allò que La Cotorra va informar el passat 24 de febrer

Les obres de l’A-38 al terme de Tavernes havien tret a la llum la «maqbara» (el cementeri islàmic) de l'antic poblat de l'Alcudiola (nom derivat de  l'àrab al-qúdia que significa tossal o pujol, amb l’afegit del sufix mossàrab –ola per remarcar que era de poca elevació). Aquest poblat, una de les múltiples alqueries que hi havia en la Valldigna, actualment està desaparegut com Xara, Alfurell, Massalali o Ombria, ens queda el nom en la partida del terme municipal que ja toca a Favara.


S’han exhumat més d’un centenar d’enterrament, la “maqbara” més gran localitzada en la Valldigna, i en un primer moment els experta indicaren, a falta dels estudis posteriors que ja es deuran fer, que les tombes tindrien una elevada cronologia que aniria des d'abans de la conquesta de Jaume I fins al 1609, any de l’expulsió dels moriscos i que determinaria el despoblament de l’Alcudiola.

Les fosses estan excavades directament en terra, sempre terreny verge, i la tomba solia cobrir-se o delimitar-se amb teules.  Els enterraments de la “maqbara” segueixen el model ritual de l'islam i les prescripcions de l'Alcorà: tombes individuals on el cadàver, amortallat i llavat, sense cap taüt i absència d'aixovar funerari, es col·locava en posició “decúbit lateral dret”, amb orientació  sud-oest/nord-est i així els rostres sempre miraren a la Meca.

El costum era ubicar la «maqbara» prop d'una ruta de comunicació, que segurament seria amb la resta d’alqueries de la Valldigna i pobles de la Ribera. Potser aquesta via de comunicació, amb el pas del temps, donaria lloc al traçat de l’actual carretera nacional.

Els estudis de les restes exhumades permetran conèixer molts aspectes de la seua vida, alimentació, malalties i causa de la mort.


L'Alcudiola, una aldea amb bastants pobladors.

L’Alcudiola hauria de comptar amb bastant població, i això es pot deduir del fet que en desembre  del 1534 es va desmembrar de la parròquia del Ràfol i passava a ser parròquia pròpia, mentre el llogaret del Massalari passava a dependre de l’Alcudiola.

Igualment del Rafol es va desmembrar Tavernes, mentre Favara ho feia de l’església parroquial de Cullera i passava a dependre de la nova parròquia de l’Alcudiola, sota l’advocació de Sant Llorenç. La resolució eclesiàstica determinava que les misses els dies festius i dominicals serien dues, una a Alcudiola on acudiran els veïns del Massalari i una altra a Favara.  (Arxiu General del Regne de València. Convents 795).

Malgrat això, no hem d’oblidar que els veïns musulmans continuaven practicant la seua religió, usos i costums i ho confirma aquest cementeri, lloc d'enterrament independent i separat del cementeri cristià,  localitzat el 2013 quan els treballs de recuperació de l'ermita de Sant Llorenç de l'Alcudiola.


Teules per delimitar la tomba


La maqbara de Tavernes



I parlant de les “maqbara”, l’any 2006 , durant les obres en una casa del Carrer Santíssim Crist (el carrer Gitanos) va ser exhumada part de la “maqbara” de Tavernes. La tradició oral per les troballes del segle passat en edificiar, permetria ubicar-la en la zona entre  l'actual Centre Cultural Rojas Almel.la i carrer Gabriel Hernández. Tavernes no era com ara i aquesta "maqbara" vallera estaria fora del nucli urbà.

Hi ha també noticies de troballes de restes humanes en temps molt més passats en les proximitats del que van ser els poblats desapareguts (Xara, Alfurell, Massalari Ombria...). La Valldigna, com diu l'historiador Ferran Garcia-Oliver era “la vall de les set mesquites” en referència a les set aldees àrabs existents, de les quals queden Simat, Benifairó i Tavernes.

José Sanchis plantará en el Passeig de Tavernes, l'any de celebració del 35e aniversari.



L'artista faller gandià José Sanchis ha estat elegit per la comissió de la Falla Passeig de Tavernes per muntar el monument que celebrarà el 35é aniversari de la falla. Es tracta de la primera vegada que l'artista, guanyador del primer premi de la secció especial de Gandia amb la falla Vilanova els anys 2017 i 2018, munta un monument a Tavernes.

L'elecció de José Sanchis s'ha donat a conéixer en un acte celebrat al casal de la falla Passeig, en el qual estaven presents les falleres majors 2019, Encar Guijarro i Díaz, i Alba Almiñana i Peiró, els dos presidents Sergi Espinosa i Gerard Espinosa, i molts fallers i falleres. Així mateix s'ha donat a conéixer el que serà l'esbós del monument 2019.
 

José  Sanchis ha agraït la confiança que la falla ha dipositat en el seu treball i ha confessat que per a ell, poder plantar a Tavernes, és un projecte que inicia amb molta il·lusió i més quan és la primera vegada.


Sergi Espinosa, president de la falla, ha encoratjat a tota la comissió a treballar per aconseguir un 35 aniversari ple d'èxits i ha tingut paraules d'agraïment a Emilio Fonseca, l'encarregat dels monuments, sobre tot per la ferma aposta que ha fet en un any especial com és la celebració del 35é aniversari

Cal també indicar que també s'ha confirmat com artista faller per la infantil a Juan Carlos Díaz, amb qui la comissió confia per tornar a repetir l'èxit del primer premi del 2018, i que també va donar a conéixer l'esbós de la falla infantil.




Logotip de la falla 2019

La falla ha donat a conéixer el logotip que usarà en el 2019. El logotip s'ha confeccionat a partir del desmuntatge dels element que s'integren en l'escut de la falla, amb la qual cosa s'ha volgut simbolitzar una falla oberta a tot Tavernes i amb un protagonista evident: el foc, que cada any renova la festa fallera.  

L'Escola de Futbol d'Estiu de la UE Tavernes es clausura demà divendres, dia 20


Demà divendres, dia 20 de juliol,  finalitza la XVII edició de l'Escola de Futbol d’Estiu de le UE Tavernes, que se celebra des de principis de mes en les instal·lacions del poliesportiu municipal.

Al llarg d'aquest temps, els 93 xiquets/xiquetes, d'edats compreses entre els 4 i 12 anys que hi participen, han realitzat de 9 a 13 hores activitats d'anglès, repàs, i accions formatives de vídeo, entrenaments de tots els aspectes futbolístics, piscina i altres activitats recreatives en horari de matí. 

Com a acte de clausura de l'escola, s'ha previst per a demà divendres, a més dels entrenaments  i activitats propis del matí,  un mini campionat de partits a la vesprada. serà el moment en què els/les xiquets/es participants rebran un record i un diploma de la seua assistència a la Escola de Futbol d’Estiu.

L'escola està dirigida pels coordinadors de futbol 11,  Salvador Gil, i  de futbol 8, Javi Tur,  la coordinació de José Ángel Vercher "Monget" i diversos monitors de la UE Tavernes, sempre amb l'objectiu de cercar la diversió i tenint el futbol com a principal joc per a passar una estona agradable.

Quan a l'esport rei, s'ha treballat el perfeccionament de les qualitats tècniques bàsiques d'acord a l'edat dels xiquets, el respecte als companys, entrenadors i àrbitres, exercicis d'equilibri i coordinació, en l'adquisició d'hàbits d'higiene corporal i neteja, en el respecte a la normes i l'ús correcte de les instal·lacions esportives, així com en que la participació en el joc es faça evitant conductes agressives.

dimecres, 18 de juliol de 2018

MEMÒRIA HISTÒRICA: "Sit Tibi Terra Levis SL" demana els permisos per excavar la fossa 112 del cementeri de Paterna.




En un dia com el d'avui, de trist record per a la història d'Espanya i per a tantes famílies que visqueren l'horror i patiren persecució i la mort de familiars per defensar les seues idees, els seus ideals i la legalitat republicana nascuda de les urnes, oferim un missatge d'esperança a les famílies afectades amb el desig que tot el treball d'aquests darrers anys acabe feliçment i les despulles dels familiars de la fossa 112 (foto superior) descansen, per fi, al costat dels seus en els respectius pobles.

L'Associació de "Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 112 de Paterna" ens ha confirmat que els treballs per exhumar les despulles humanes de la fossa 112 del cementeri de Paterna, on està enterrat l’alcalde republicà de Tavernes, Vicent Gómez Marí, i altres 13 veïns vallers, podrien iniciar-se a finals d'agost.


L'associació també ens ha confirmat que l’empresa especialista "Sit Tibi Terra Levis SL" (Que la terra et siga lleu) ja ha sol·licitat a l’Ajuntament de Paterna la cessió de la parcel·la, i s'ha iniciat el tràmit d’exposició pública. L’Ajuntament de Tavernes, a nom de qui va l'ajuda de Diputació, va adjudicar a aquesta empresa el passat mes de maig  les obres de localització, excavació, exhumació i identificació dels vallers soterrats en la fossa comuna 112 de Paterna, moment que arreplega la fotografia anterior.. 

L'exposició pública és un tràmit legal i per tant si no hi ha cap al·legació en contra, en unes setmanes es podria donar l’autorització. Si l'empresa aconsegueix sense retards  les autoritzacions administratives, els treballs podrien iniciar-se en agost i hauran d’estar conclosos el dia 27 d’octubre, quan acaba el termini de les subvencions de Diputació.

Carmen Gómez va agrair al l'Ajuntament el recolzament en els treballs i el reconeixement fet al seu iaio. 

Els treballs a executar serien allò que es coneix com a la primera fase del procés: els moviments de terres per a dur a terme l’extracció dels cossos, la realització d’un estudi especialitzat de balística i la preparació de les restes localitzades per a una identificació posterior mitjançant la tècnica de l'ADN. Després de vora 80 anys de l'enterrament, és molt difícil poder recolzar alguna identificació per les restes de roba o altres objectes personals.

Paredó d'Espanya, prop del cementeri de Paterna, on van ser afusellats 2.238 represaliats. Des d'allí els duien en carros al cementeri,  deixant un reguer de sang, segons els testimonis de l'època.
En una segona fase de les ajudes, s’identificaran els cossos i el traslladaran a la nostra localitat. Serà un procés llarg però permetrà que puguen tornar a casa i descansar al seu poble al costat dels seus familiars.
 
Aquesta primera fase suposa una inversió de 95.754,56 euros, dels quals 89.719,90 provenen del pla d’ajudes per a la preservació de la memòria històrica de la Diputació de València i, la resta, de fons propis de l’Ajuntament de Tavernes.



Familiars de la fossa 112. Hi ha 4 filles de represaliats
L’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 112
 
"L’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 112 de Paterna" , es va constituir el 8 de setembre del 2017, en una reunió celebrada en l'Ajuntament de Tavernes on assistiren familiars de represaliats d'Oliva, Alaquàs, Manises, Canet d'en Berenguer, Carlet i Tavernes.

El treball de l'associació en aquest any ha fet possible localitzar familiars de Castelló de la Ribera, Albalat de la Ribera, Cullera, Alberic i Alcàsser. Actualment hi ha localitzats familiars d'un terç del 112 represaliats, tots procedents de 23 municipis valencians expecte un represaliat de Santa Cruz de Moya (Conca)

L'associació està presidida per Carmen Gómez, néta de l’alcalde valler Vicente Gómez Marí, que confirma que hi ha constància, gràcies als estudis efectuats pels investigadors, que en la fossa podrien estar enterrats aquestes 112 persones, afusellades pel règim franquista entre el 30 de novembre i 9 de desembre del 1939, però no es descarta que es puguen trobar restes d'un nombre major.