L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

VISUALITZACIONS DE PÀGINES AHIR : 1.759
VISUALITZACIONS ELS DARRERS 30 DIES: 102.959

dimarts, 17 de gener de 2017

L'Ajuntament millorarà l'entrada d'aigües pluvials al llac de la Goleta

Una imatge recent del llac de la Goleta
L'Ajuntament destinarà en el pressupost del 2017 una partida de 10.000 euros per a obres de drenatge i neteja de l’aigua pluvial que entra en el llac procedent del clavegueram de la platja de la Goleta.

El llac com hem sabut actua com a “tanc de tempesta”, és a dir, arreplega les aigües plogudes i evita l’embassament dels carrers. Conseqüència: totes les deixalles que hi ha pels carrers va a parar al llac, amb la qual cosa es destorba i minva els efectes de les mesures que s’han executat per naturalitzar i millorar el llac.  Això es pensa corregir amb aquest projecte, que busca que l’aigua que entre al llac estiga en millor condicions.  

Entrades d'aigua al llac des de l'exterior
Compromís va recordar en el recent plenari d'aprovació de pressupostos que el projecte previst enguany no té res a vore amb el que ja s’ha executat enguany de naturalització, que era una regeneració interna, mentre ara el que es vol es filtrar depurar l’aigua que entra dins del llac procedent de la pluja. 

També es va remarcar el paper de “tanc de tempesta” de manera que quan plou arreplega les aigües pluvials i d'ací la millora perquè l'aigua que entre estiga el més neta possible.

Continuen els treballs de reparació de la coberta del pavelló municipal


L’Ajuntament de Tavernes ha començat les obres per a arreglar les goteres que hi ha als pavellons coberts del camp d’esports, on es fan les activitats de gimnàstica i es disputen els partits de bàsquet i de futbet.

Els treballadors de l'empresa contractada per l'Ajuntament continuen en els treballs d'arreglar les goteres que té el sostre del pavelló cobert. Ahir pel matí els trobàvem en plena faena, que avui s'ha paralitzat per la pluja que hem tingut, i com és lògic es reprendran només l'oratge ho permeta.


Les goteres de la instal·lació esportiva han estat una constant des que es va inaugurar  fa més de deu anys i ara el que tots esperem és que les obres d'aquesta empresa especialitzada en reparació i manteniment de cobertes donen bon fruit, perquè no cal parlar de quan difícil resulta de vegades poder tancar les goteres.

Els treballs en el pavelló menut són netejar i segellar totes les canals en mal estat, reposar elements de xapa en les juntes per a evitar filtracions i revisar el segellament dels ancoratges de la coberta. En el pavelló gran es substituirà la canal doble de recollida d’aigües, que està rovellada, i es taparà completament la coberta per a evitar filtracions i goteres.

.

dilluns, 16 de gener de 2017

A partir d'avui s'espera una gran abaixada de les temperatures, fins i tot per davall de 0º C



 
Avui dimarts s'espera un canvi en la situació meteorològica, amb temperatures que poden arribar a 6º C graus sota zero a les comarques de l'interior del País Valencià i fenòmens de mar molt rebolicada i forts vents. Són les principals inclemències meteorològiques que ens du l’onada de fred que començarà demà per la vesprada i afectarà tot el nostre territori.

L’entrada de vent gelat abaixarà les temperatures entre avui per la nit i demà dimecres a primeres hores, amb termòmetres que fins i tot poden arribar a 0º C prop de la costa. En el cas de Tavernes les previsions parlen de -1º C grau sota zero dimecres i 6º C el dijous de mínimes. El dijous hi ha previsió de pluges i, si la cota de neu baixa com s'ha dit en alguns mitjans fins als 100 metres vora de la mar, podríem veure neu a les muntanyes de la Valldigna, com les que podeu vore a les fotografies. 

L’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, a través del Centre de Coordinació d'Emergències (CCE), ha informat els ajuntaments que cal extremar les precaucions. En un butlletí especial afirma que “la situació pot perllongar-se durant els dies següents i, a partir del dijous, podrien produir-se nevades febles en cotes molt baixes de l'interior sud del País Valencià, així com fenòmens costaners en el Golf de València”.


Avisos als municipis per donar resposta davant possibles nevades

L'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències efectua un seguiment de tots els butlletins meteorològics remesos per AEMET i envia als municipis afectats els avisos i butlletins informatius pertinents. En tot moment, es monitoritzaran les previsions davant la possibilitat que s'haguera d'activar el pla de nevades.

Les dues direccions generals, la d’Emergències i la d’Inclusió, treballen per establir un protocol perquè cada ajuntament constituïsca un dispositiu d'atenció i informació per a les persones sense llar.

La Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques té preparat un dispositiu especial per fer front a la neu i al gel, amb 14 màquines llevaneus i 250 tones de material per fundir el gel, en actuacions que generalment es produiran més a les comarques de l’interior.


Consells a la població

En casos com aquest cal seguir al peu de la lletra les indicacions i consells. Els més importants


- Si es passa molt de temps en l'exterior, és millor portar diferents peces de roba lleugeres i càlides superposades que una sola peça de teixit gruixut

-  Cura amb les estufes de carbó, elèctriques i de gas: allunya-les de cortinetes i cortines

- Prendre precaucions per evitar l'enverinament produït per l'ús de brasers, estufes de llenya, carbó o gas en llocs tancats sense renovació d'aire.

- Tenir a mà un extintor

- Preparar una farmaciola de primers auxilis i amb aquells medicaments que siguen utilitzats normalment o esporàdicament per tots o algun dels membres de la unitat familiar

- Disposar de roba i calçat adequats per a aquestes contingències

- Mantenir-se informat de la situació meteorològica a través de les informacions oficials difoses pels mitjans de comunicació

-Seguir els consells de conducció amb neu i gel de la DGT

diumenge, 15 de gener de 2017

Una gran participació en l'acte de benedicció dels animals

  
Aquest matí Tavernes ha celebrat amb gran solemnitat la festivitat de Sant Antoni del porquet, i aprofitant el bon temps de la jornada, molts veïns i veïns acompanyats en molt casos de les seues mascotes s'han reunit en el Passeig Colom per tal de participar o simplement veure l'acte de benedicció. 
Després de la missa en honor al sant, aquest ha estat transportat en un carruatge al lloc de la benedicció, que ha començat amb una demostració dels balls de la nostra terra a carrec del Grup de Balls Populars i el grup de tabaleters i dolçainers i la desfilada de moltes de les cavalleries de l'Associació d'Amics dels cavalls, que han posat el punt de color i d'alegria en les les rodalies de la plaça del poliesportiu, plena de gom a gom. 

En acabar, han estat els veïns i veïns i les mascotes els que han desfilat per davant del sant per demanar-li la benedicció i una bona salut als nostres animals domèstics. Com és costum, durant l'acte s'ha repartit el ba beneït del sant.


L'Ajuntament no ha cobrat de més als veïns per arreplegada de fems, com falsament diu el PSOE


El regidor d’Hisenda, Perfecto Benavent, de Compromía ha negat per falsa l’acusació del portaveu del PSOE, Víctor Borrás, que en el diari Levante-EMV afirma que l’Ajuntament està cobrant més als veïns del que costa el servei d’arreplegada de fem.

El regidor ha rebutjat unes acusacions que qualifica de falses perquè l’Ajuntament cobra en taxes el cost total del servei, com marca la llei. És més, eixe cost és el mateix de fa uns anys, quan Borràs era el regidor d’Hisenda. No ha canviat  perquè l'estudi de costos és el mateix, el del 2006, amb la revisió de preus feta el 2012, cosa que el socialista no diu o no sap. O siga, la taxa és paga segons revisió de preus del 2012.

Perfecto Benavent ha explicat que la partida del pressupost de despesa “Recollida de fem i neteja viària” té com a import 1’4 milions. El govern enguany, i per primera vegada, ha desglossat la partida per prevenció, transparència i claredat en els dos conceptes que té la despesa de l’arreplegada de fem i la neteja viària. El regidor reconeix i assumeix l’errada, produïda per un ball de xifres, però l’error no ha implicat un canvi en l’import global de la partida que continua amb 1’4 milions.

Més explicat: El concepte cost de l’empresa és de 528.000 euros i per error s'ha posat 338.000. No obstant el valor total de la partida manté el correcte, 1’4 milions d’euros, i no s'ha produït cap desfasse de pressupost.

El regidor Benavent ha assumit l’error com a responsable d’Hisenda i ha explicat que el canvi de xifres s’hauria descobert i rectificat en el procés d’execució del pressupost. Tant senzill com fer una rectificació material a un pressupost encara no aprovat definitivament.

Les acusacions de cobrar als veïns més de manera il·legal són molt greus, i més si son falses, per vindre d'una persona que ha estat tres anys regidor d’Hisenda, és portaveu i hauria de saber que l’estudi de costos no ha canviat els darrers anys. 

La forma més senzilla era demanar l'estudi de costos actuals i preguntar al funcionari corresponent i... ¡adéu problema!, però això en pla polític sembla ser que no li interessava.

Les errades en les manifestacions del regidor Borràs són més greus

El govern municipal ha fet un error en la xifra d’una despesa i nosaltres considerem que el regidor Borràs n’ha comés altres, molt greus pel que signifiquen després de ser tres anys regidor d’Hisenda.

El regidor socialista comet un error en no saber que l’estudi de costos és el mateix, i l’empresa que arreplega el fem li costa a l’Ajuntament 528.000 euros, amb la revisió de preus en vigor que és la del 2012.

El que diu en el Levante-EMV que hi ha partides desaparegudes o reduïdes en el 2016 no ho hauria d’haver dit. És un error per la seua banda. Hauria de saber que si hi ha algun canvi s'aplicarà quan es revisen els preus del 2016. Ara es paga amb preus del 2012.

Com a responsable d’Hisenda que ha sigut, hauria de saber que la revisió de preus va endarrerida, com quan n'era el responsable. Però ningú no té la culpa en ser coses del procediment administratiu. La revisió de preus es fa a partir de dades d’anys acabats i anteriors i no es pot fer de l'any per al mateix any, ni d'un any per al següent.

També fa un altre error quan no té en compte que d’ací uns anys, quan s’aplique la revisió del 2016, s’hauran d’actualitzar els pagaments ja fets i compensar. ¿No ho feia vostè així? Doncs mire per on, encara és igual. 

El càlcul de la taxa de fems (i qualsevulla taxa) 

I finalment, els regidors han de saber que la taxa de fem es calcula sumant el cost de l’empresa  i la despesa de l’Ajuntament pel funcionament del servei. O siga, cal sumar el cost de gestió, cobrament i recaptació dels 15.000 rebuts que genera el servei cosa que comporta una despesa en personal d’Intervenció, de Recaptació, de Recaptació Executiva. També se suma el cost dels funcionaris que fan tasca de comprovació i revisió de preus, la inspecció del servei i contenidors i l’oficial de la policia local encarregat de marcar els llocs d’ubicació de contenidors, els canvis i les modificacions puntuals sobre l’afecció al trànsit.

Qualsevol regidor hauria de saber, i més si ha sigut d’Hisenda, que als 528.000 euros de cost de l’empresa se li suma eixe cost de l’Ajuntament:  resulten els 620.000 euros sobre els quals es calcula la taxa. I això no ha canviat des què ell era regidor d’Hisenda.

TRADICIONS: Sant Antoni del Porquet



La festa de Sant Antoni  és la festa més destacada del cicle hivernal i celebra el lleu despertar de la natura després del solstici d’hivern. Forma part d’un cicle festiu que ja celebraven els romans amb les Saturnals, però la dedicació a Sant Antoni naix com a resultat de la cristianització d’antigues cerimònies d’arrel precristiana dedicades a les divinitats protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. El foc n’és un dels protagonistes més destacats: des dels temps ancestrals les fogueres purifiquen i, en ple mes de gener, encendre’n una fa que fred i la foscor siguin més lleus.

Les festes populars dedicades al sant formen part del patrimoni cultural dels valencians. La festa de Sant Antoni del Porquet (també de les Barbes Blanques en alguns llocs) celebrem el sant que ha esdevingut el patró dels animals domèstics, d’ací el costum antiquíssim de col·locar un taulell amb la figura del sant als estables i corrals de les cases perquè els beneïsca i protegesca. No cal ací esmentar la importància que els animals tenien en una societat agrícola com era la valldignenca de fa uns anys. Aquest taulell encara el podem trobar a moltes cases i representa el sant, amb les llargues i blanques barbes, acompanyat per un porquet.

És ben difícil precisar com la veneració al sant, nascut a la localitat egípcia de Memfis als voltants de l’any 250, ha arrelat tant a les nostres terres. La crònica de la seua vida, que es deu a Sant Atanasi, assenyala que després d’haver decidit els seus béns als pobres es va retirar al desert durant més de vint anys dedicat a la vida contemplativa i de penitència.



La tradició cristiana conta com el sant va ser temptat amb múltiples ocasions pel diable, el qual volia convèncer-lo de que les apetències carnals eren una necessitat de la pròpia naturalesa humana, i sense aconseguir mai que el sant donarà el seu braç a tòrcer. En aquestes temptacions el sant s’enfrontava a éssers fabulosos, feia manses les feres més ferotges que se li apareixen, junt a altres malifetes amb les quals el dimoni el va posar a prova, com el foc que va encendre la seua cova d’anacoreta. Tot ha quedat ben viu en la tradició oral dels valencians i són també motiu de representacions en localitats on es festeja el sant.

Sant Antoni és per tant la festa més important del cicle hivernal i a les comarques valencianes es festeja de moltes maneres, amb celebracions com les de Forcall, Vilanova d’Alcolea, Vilafranca o Sorita del Maestrat, fins a la ruta dels porrats de la Safor-Valldigna, passant per grans fogueres com la de Canals.

És indubtable que la festa s'ha transformat al llarg dels anys amb la modernització i la industrialització i no podem oblidar, perquè va ser el cas de Tavernes, que en molts llocs va arribar fins i tot a desaparéixer. Va ser a partir de la darrer dècada 80 que, tant a la nostra ciutat com a tantes poblacions valencianes, s'ha recuperat gràcies a la iniciativa de grups i associacions locals.

Algunes tradicions valencianes s'han anat perdent pel camí dels anys. Així les corregudes de joies, o costums d'altres localitat com el bandejament del gall o la solta d’un porquet pel poble que alimentava el veïnat fins la rifa del dia del sant.

També cal indicar com a canvi en la festa que, perdut el caràcter festiu de la diada, s'ha traslladat la data de celebració als caps de setmana pròxims al dia de la celebració litúrgica, el 17 de gener, per adaptar-se al calendari laboral actual, i més si la festa no és patronal o local, que això també s'ha perdut en molts poble.




Com era abans la diada de Sant Antoni a Tavernes 

La celebració de Sant Antonio a Tavernes no era com ara, i fa anys, molts anys, tot Tavernes es bolcava en la festa. Els actes del dia començaven amb la missa major, a la qual acudia una gentada atreta per la devoció al sant i per la bona fama que tenien els predicadors escollits perquè desgranaren des de la trona les virtuts del sant. Encara perdura en la memòria dels vallers més majors el record del pare Salvador, frare franciscà caputxí de Rafelbunyol, d’habitual presència en la festa durant la dècada dels 1940 i que, segons hom conta, era capaç de mantenir l’atenció dels fidels durant una hora de sermó.

La cerimònia de la benedicció tenia lloc acabada la missa. Tothom acudia acompanyat amb els animals domèstics, alhora que arreplega el pa benet i oferia una almoina al sant.

La benedicció se celebrava davant de l’església de Sant Pere  i durava hores i hores, fins més enllà del dinar. Hem tingut notícies que, era tal la gentada que hi acudia, que en algunes ocasions es va celebrar a la Plaça Major i fins i tot al Passeig.

Els rossins i les haques de la població desfilaven davant el sant amb les seus millors gales de festa. La cavalcada era coneguda pels vallers com les corredories i solia continuar a la vesprada en forma de corregudes, de vegades desenfrenades, en un circuit que seguia els carrers Sant Roc, Roser, Empedrat, Església i Plaça de l’Església. Genet i cavall formaven un tot en les veloces corregudes, no exemptes de perill, demanant la protecció i la benedicció del sant. D’altres vegades foren els carros dels llauradors, preparats i arranjats en perfectes carrosses, qui desfilaren pels carrers de la ciutat arrossegats pels cavalls.

Les dues confraries existents a la població, la dels rossiners i la dels bovers, col·laboraven en l’organització de la festa i en l’obtenció de fons per sufragar les despeses. Els actes que Tavernes dedicava a Sant Antoni acabaven amb una processó general pels carrers de la població.

Les taronges valencianes per terra i les de Sud-Àfrica en les prestatges dels supermercats




La Unió de Llauradors denuncia que les taronges procedents de Sud-Àfrica continuen “presents” en els prestatges dels supermercats i apunten a la cadena de supermercats Alcampo, on “s’indica en els cartells aquest origen”.

La Unió va realitzar una compra en el supermercat Alcampo d'Aldaia fa uns dies de taronges de la varietat Navel, categoria II i calibre 87-100 mm, que es venen a 0,48 euros/kg i l'origen de les quals, segons la gran cadena de distribució, és Sud-àfrica.

El sindicat torna a ressaltar que “és totalment il·lògica, en les dates en les quals ens trobem, la presència de cítrics sud-africans en els supermercats”. El fet contrasta amb la desastrosa campanya que pateixen els productors de cítrics valencians, amb uns preus ruïnosos i tremendes dificultats per a donar eixida comercial a la seua fruita.

Com vam explicar en La Cotorra  el període d'importació de cítrics procedents de Sud-àfrica s’havia allargat fins al 30 de novembre i podia ser letal per a la citricultura valenciana i això ho ha denunciat en repetides ocasions La Unió.

Eixa pròrroga del període d'importació implica que és possible l’entrada de moltes taronges i provoquen la presència de taronges sud-africanes de mala qualitat fins a més enllà de Nadal, com s’ha comprovat en Alcampo.

La primera part de la campanya citrícola ha estat, segons la Unió, un absolut desastre per als productors i s'ha agreujat amb la política comercial de certes cadenes de distribució comercial i l'acord amb Sud-àfrica.

dissabte, 14 de gener de 2017

Tavernes ha cremat aquesta nit la foguera de Sant Antoni



Tavernes ha celebrat aquesta nit la crema del pi que dedica a festejar a Sant Antoni del porquet, acte que ha tingut lloc al Passeig del País Valencià en una nit bastant freda, sobre tot pel vent que bufava. L'acte ha comptat amb una nodrida presència de representants municipals, entre ells l’alcalde, Jordi Joan, i regidors del governs municipals. 

El mossén titular de Sant Pere Apòstol ha estat l'encarregat d'efectuar la ´pregària a Sant Antoni i beneir la foguera, mentre l'alcalde ha recordat que és un dia que dediquem a les nostres mascotes i ha assenyalat l'atenció que els hem de tindre. 
 

El llançament d’una traca encesa per la regidora de Cultura, Encar Mifsud, ha servit per calar foc a la foguera que va cremar sense problemes. Cal destacar el bon treball de Protecció Civil en la tasca de pilotar el foc enmig del vent que en alguns moments bufava fort.  En el transcurs de l'acte hi ha hagut repartiment de mistela i venda d'entrepans per torrar l'embotit després..

Aquesta vesprada l'Associació d'Amics dels Cavall ha celebrat un acte d'exhibició de doma de cavalls en l'esplanada on es munta el Festivern. 
 

Actes per demà diumenge
 
Demà diumenge està anunciat un esmorzar al multiusos i després la missa en honor a Sant Antoni, a les 11 hores, en l'església de Sant Pere. En acabar, una cercavila amb cavalls acompanyant el sant, des de l’Ajuntament fins al Passeig Colon. És ací on, com és habitual des de fa uns anys, tindrà lloc la benedicció dels animals precedida d'una dansada del Grup de Balls Populars La Vall de Tavernes

L'eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià, parla sobre els problemes de l'agricultura valenciana a Europa





L’eurodiputat Jordi Sebastià va omplir anit la sala de xerrades de la Casa de la Cultura amb una dissertació sobre els problemes de l’agricultura valenciana, i en especial els cítrics, en el context de la Unió Europea. L’acte estava organitzat pels col·lectius comarcals del Bloc-Compromís i foren molt representants, alcaldes i regidors, de la comarca els que hi assistiren, a més de veïns de Tavernes.

L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, va presentar al conferenciant i va indicar alguns trets del treball que desenvolupa al parlament europeu, una tasca que desenvoluparia amb més amplitud el mateix conferenciant.

Jordi Sebastià ve centrar la intervenció en tres grans nuclis desenvolupats amb exemples de com funciona el parlament, i del qual deia, en sentit general que és negociar, negociar i negociar i on, afirmava, hi ha dos grans grups que no coincideixen amb ideologies, el grup dels països del nord i el del sud, i on reconeixia que era més fort el del nord, i sol imposar moltess vegades els seus criteris.


Jordi Sebastià va indicar que Europa necessita i té una gran demanda de fruites verdures, i això comportava tractats amb tercers països amb problemes afegits com la falta de control fitosanitaris i inclús un abús social amb  sous baixos i el treball de xiquets. I en eixos tractats els perjudicats érem els països del sud, entre ells els productors valencians.

Va insistir molt en la necessitat de controls exhaustius sobre els productes que ens arriben de tercers països, sobre tot per evitar entrada de malalties als nostres arbres, i també des del punt de vista sanitari perquè apliquen productes que estan prohibits a Europa, arribant ací a la necessitat d’un etiquetatge del producte amb procedència, tractaments, etc.

Per arribar això calia un codi de bones practiques, però plasmat en una llei europea de manera que diga en quines condicions es donarà l’ajuda als països tercers mitjançant aquests tractats i com han de complir unes normes.

El problema de l’abandó de les terres va ser un altre punt remarcant la funció del llaurador com a gestor del territori i si aquest no es gestiona vénen plagues i incendis. I eixe abandó esta causant un envelliment dels agricultors i mentre a Europa 1 de cada 5 es menor de 55 anys, a Espanya la xifra es dispara a 1 de cada 9.


 Un punt que va explicar és el paper que juguen els denominats “grups de pressió”, que igual representen grans empreses que interessos d’Estat, i que de vegades intenten condicionar el posicionament de l’eurodiputat mitjançant explicacions dels efectes negatius per al comerç o els llocs de treballs que poden dur algunes postures dels eurodiputats.

Ací va explicar amb tot luxe de detalls com es negocien informes i punts de les lleis que després seran d’aplicació a tota Europa.

I al final va explicar tot el referent al tractat amb Sud-Àfrica, que va considerar nefast per al sector citrícola valencià, perquè allargar el període d’entrada de la taronja d’aquell país ha suposat una competència molt forta per a la nostra en estar en el mercat al mateix temps.

Va informar que eixe tractat s’havia debatut en la Comissió de Comerç i no d’Agricultura del parlament europeu, i els interessos no van ser els mateixos. Jordi Sebastià va arribar a dir que moltes vegades s’imposa un model colonial en els tractats de tercers països, que ens envien matèries primeres per després comprar-nos productes industrials.

Igualment va remarcar que el dèficit europeu en verdura i fruites facilita uns acords perjudicials normalment per a l’agricultura del sud d’Europa i que moltes vegades l’interlocutor és el govern espanyol i el ministeri d’agricultura dels quals va afirmar que en el cas de la taronja de Sud-Àfrica no havien fet res en defensa de la valenciana.


També va denunciar que la preferència comunitària (la defensa dels productes europeus i uns preus mínims) en el cas de l’agricultura pràcticament no s’aplica i si que es dóna el proteccionisme, però segons què, i no era el cas de la taronja valencianes.

Per últim i a pesar de tot va considerar que hi ha futur, que no s’han de vendre les terres i remarcava com la gran distribució en compra,  per tant això vol dir que hi ha futur però cal canviar les regles que ara mateix regeixen a Europa.

Un col·loqui amb intervenció dels assistents va concloure la xerrada de l'eurodiputat.