L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

VISUALITZACIONS DE PÀGINES AHIR : 1.675
VISUALITZACIONS ELS DARRERS 30 DIES:
47.681

dimecres, 28 de setembre de 2016

ACTUALITZAT: Dijous a les 8 de la vesprada s'inicia el IV Cicle d’Economia i Territori


El IV Cicle d’Economia i Territori s'inicia el pròxim dijous, dia 29 de setembre, amb una interessant xerrada sobre el potencial turístic dels jaciments arqueològics. L'acte servirà per a donar a conéixer els resultats de la campanya d’excavacions de la cova del Bolomor en el 2016, on hi ha troballes de gran rellevància que s'hi mostraran


I si parlem de jaciments, en el cas de Tavernes hem de parlar del màxim referent a nivell europeu sobre l'ús del foc per l'home, o siga, el jaciment paleolític de Bolomor com a possible centre no només d'activitat cultural i científica sinó del turisme a Tavernes i la Valldigna.


És el tema que abordaran experts com Josep Fernández, director de les excavacions a la Cova del Bolomor, i Evarist Caselles, cap de gestió turística de València Turisme, i Carles Ferrer, conservador del Museu de Prehistoria de València.
 


El títol de la xerrada és “Bolomor/Atapuerca. Oportunitats per al turisme de jaciments arqueològics” i focalitzarà el potencial cultural i científic dels jaciments arqueològics, especialment, en la Cova del Bolomor, com un excel·lent recurs turístic de Tavernes. S’explicaran les propostes per a la gestió del jaciment amb la finalitat d’activar l’economia i aconseguir un turisme de qualitat, així com el model que s’ha desenvolupat a Atapuerca. 


A més, s’abordarà el paper de les administracions implicades en posar en valor estos recursos i ajudar a aconseguir identificar-los com a productes de qualitat. Així, s’augmentarà i es desestacionalitzarà l’oferta turística valenciana.

El cicle d’Economia i Territori a Tavernes inicia dijous la quarta edició. Es tracta d’un cicle de conferències dutes a terme per la Regidoria de Foment Local i la Universitat Politècnica de València, relacionades amb la difusió d’idees i accions vinculades amb el foment de l’activitat econòmica en la ciutat.

Divendres a les 20 hores a la Biblioteca presentació del llibre "Els valencians, des de quan som valencians?"




Vicent Baydal, que és professor d'Història del Dret i destacat divulgador de la història valenciana, després d'una investigació de cinc anys, data que som valencians des del segle XIV, concretament a partir de 1330, el "naixement a la identitat valenciana".

L'autor ha plasmat el seu treball investigador en el llibre “Els valencians, des de quan són valencians?” (Afers, 2016) i posa data a les primeres manifestacions de la consciència col·lectiva comú als habitants de l'antic Regne de València. “Ha estat a partir de 1330, un segle després de la conquista, quan, a més, van començar a considerar-se valencians, un nou subjecte col·lectiu que ha arribat fins al segle XXI", afirma l'investigador.

Seria en aquesta època del segle XIV quan  els valencians van començar a considerar-se com tals, diferenciant-se dels altres pobles de la Corona d'Aragó i de la resta d'Europa. Un procés que s'havia consolidat cap a la dècada de 1360, coincidint, a més, amb la creació de la Generalitat Valenciana d'època foral.

El professor Baydal no oblida que els habitants del territori valencià eren molt conscients de provenir d'Aragó i Catalunya, on tenien les seues arrels, però amb les noves institucions del Regne (Furs, les Corts i la Generalitat) van assolir una bona eina per a millorar dins del context de les societats polítiques medievals. “A partir de llavors van començar a considerar-se valencians".

El llibre “Els valencians, des de quan són valencians?” es presentarà divendres a les 20 hores en la Biblioteca Pública Municipal a càrrec de la cronista oficial de Tavernes, Encarna Sansaloni.

El secretari autonòmic de Cultura visita el castell de Marinyén



El secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, va visitar ahir el castell de Marinyén (popularment conegut com a castell de la Reina Mora) acompanyat per l’alcalde de Benifairó, Josep Antoni Alberola, tècnics del departament de Cultura de la Generalitat i membres del Centre Excursionista de Tavernes.

L’objectiu conèixer in situ el monument declarat BIC, comprovar el seu estat de conservació i plantejar-hi la possibilitat d’alguna actuació.  L’alcalde de Benifairó Josep Antoni Alberola (Compromís) parlava de l’estat d’abandó del monument que no ha gaudit mai de cap actuació, però també reconeixia de la dificultat econòmica que té l’Ajuntament d’una localitat menuda de poder escometre actuacions  d’eixa envergadura.

L’Ajuntament de Benifairó disposa de fa uns anys del Pla Director del Castell, que seria el punt de partida de les actuacions, però falta allò que seria més important ara mateix: la disponibilitat econòmica del mateix ajuntament i també la poca disponibilitat econòmica de la Generalitat, com reconeixia Albert Girona en la visita a Tavernes, per iniciar projectes nous.

Josep Antoni Alberola és conscient que caldrà anar a nous sistemes de finançament, i d’ací que parlarà de la sol·licitud ajudes dins dels programes que es desenvolupen via Europa, encara que reconeixia la dificultat d’aconseguir-ne algun perquè són moltes les localitats que s’hi presenten amb projectes d’aquestes característiques.

De tota manera, el secretari autonòmic de Cultura ja coneix aquest monument, ubicat a un enclave excepcional de la Valldigna per les seues vistes sobre la vall, que conjuntament amb Bolomor, la Torre de Guaita, la Xara, el monestir i les “neveres” de Barx, poden ser eixos per poder desenvolupar una política cultural i turística per a la nostra comarca.

El castell de Marinyén va ser edificat sobre una possible edificació inicial romana (calen investigacions) pels àrabs i reconstruït i ampliat pels abats de Valldigna al llarg dels segles. Conserva entre les runes elements interessant com són les muralles que l’envolten, la porta d’entrada o de l’albacar, que dona a un petit poblat morisc, i en la part superior elements gòtics, cas de la capella i algunes finestres, així com un interessant conjunt d’aljubs, on es recollia l’aigua per al personal del castell.

"La gestió de la Fundació Jaume II el Just ha estat escandalosament irregular. La Generalitat la liquidarà" ha dit Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura


Albert Girona en el centre de la imatge

El secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, va deixar clar en la seua intervenció a l’acte de presentació de les pintures rupestres del Neolític trobades a Tavernes que “la Generalitat liquidarà la Fundació Jaume II el Just”. 

I no serà solament la Fundació Jaume II el Just, sinó tot un conjunt de fundacions i empreses muntades per l’anterior govern del PP i que s’han demostrat com totalment ineficaces respecte a l’objectiu pel qual foren creades a més de ser un pou sense fons on els recursos sembla ser que s’han escapat als controls institucionals.

Això ho confirmava respecte a la Fundació Jaume II el Just, sobre la qual afirmava que “la seua gestió no ha estat irregular, sinó escandalosament irregular” i confirmava la realització d’una auditoria interna per tal de saber realment la situació econòmica, que ara es desconeix, i de la qual sense afirmar una xifra concreta - parlava entre 12, 14 o 16 milions els que hi tindria de dèficit- diners que “haurà de pagar la Generalitat, o siga tots els valencians, en ser el patró amb major participació”. 

Al respecte de la gestió, Albert Girona era clar: “si trobem indicis d’alguna irregularitat es posarà en coneixement de la fiscalia i que siguen els tribunals qui aclaresquen que ha passat amb els diners”. 

El secretari autonòmic indicava que la gestió del monestir seguirà, amb els seus règims de visites, activitats culturals i amb els seus projectes de consolidació i restauració, però gestionat directament des de l’àrea de patrimoni de la Generalitat i comptant amb la col·laboració dels pobles de la Valldigna. 


 

La Fundació Jaume II el Just en el centre de les “mossegades”. 

Les declaracions de l’exionqui dels diners Marcos Benavent en el cas Taula indicaven que va començar de “recaptador” en 2003, amb el treball en la Fundació Jaume II el Just com a responsable de relacions institucionals. Benavent ha declarat que en la fundació va fer amistat amb Vicente Burgos, que li va instar a “cercar empreses per a adjudicar-los contractes i després cobrar una comissió”. Burgos s'encarregava de la gestió dels contractes, expedients i de la part administrativa i Benavent de cercar les empreses i cobrar la comissió.

Així, el propi Vicente Burgos va enviar a Benavent a l'Ajuntament de València perquè cobre la primera mossegada, el 23 de desembre de 2005, segons l'àudio gravat en secret. El contracte arreglat va ser la neteja de les façanes de la Llotja.

Benavent va crear una espècie de cartera de «comissionistes» que van pagar mossegades a la Fundació Jaume II el Just, l'Ajuntament de València i Imelsa, on va ser gerent a partir de 2007. Aquesta cartera de comissionistes, segon Benavent, eren Cleop, EMR, Sponsorship Worldwide SL, Begamir, Thematica Events i Univers Selecció.

La gran quantitat de diners recaptats en la Fundació Jaume II el Just li va servir a Benavent perquè el nomenaren director gerent de Imelsa, on va seguir recaptant, encara que d'una altra manera.

El PP no vol una nova RTVV en la llengua dels valencians



I el PP erre que erre, sempre en contra que els valencians tinguen un canal de televisió en la nostra llengua! Al cap i a la fi, ja la va suprimir fa uns anys. I ahir, es van firmar els documents que permeten desblocar l’aprovació de la nova RTVV però... sabeu quin partit no els va firmar? Efectivament el PP!

Aquest matí els grups parlamentaris del PSOE, Compromís, Podemos i Ciudadanos han firmat els tres documents que permeten desblocar l’aprovació de la nova RTVV. Ara Podemos manté el seu vet a la candidata proposada pel PP al Consell Rector, Maite Fernández. 
 
I per què? es preguntareu. Perquè Maite Fernández era la “jefa de informativos no diarios” i va ser la responsable de l’especial sobre l’accident del metro, on es va dedicar a lloar les accions del PP i no va entrar en les possibles causes de l’accident, amb el que va ser qualificat de “periodisme servil”.

Els documents que el PP s’ha negat a subscriure són tres, un pel qual es votarà al president del Consell rector, un altre per votar els cinc vocals que han de triar les Corts i un tercer per aprovar als tres regidors interins fins que es constitueixi el Consell Ciutadà i de l’Audiovisual.

La votació del nou consell no serà abans del primer ple ordinari previst per al 19 i 20 d’octubre, però te garantida el seu aprovament després del canvi de posició de Ciudadanos.

dimarts, 27 de setembre de 2016

Tavernes presenta les primeres pintures rupestres neolítiques trobades a la Valldigna

Virgínia Barciela explica la troballa

Aquest matí en el saló de plenaris de l’Ajuntament, i amb assistència del secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, la professora de la Universitat d’Alacant, Virgínia Barciela ha presentat les troballes de les que serien les primeres pintures rupestres neolítiques a la Valldigna. A l'acte han estat presents l'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, i el regidor de Turisme, Josep Llácer.

La troballa va ser realitzada per la mateixa investigadora en un treball de camp per la zona de Castellets on participava i que a més va servir per visitar les restes àrabs que s’hi troben enmig de les Creus, l’abric de Mossen Ricardo amb uns gravats també prehistòrics i que podrien ser fins i tot més antics de les pintures que s’hi presentaven. 

1a figura cruciforme
Virgínia Barciela explicava que les pintures neolítiques datadas en uns 8.000 anys d'antiguitat, es troben en un abric, són un conjunt modest des del punt de vista patrimonial, no és un conjunt espectaculars como en altres llocs valencians i les figures localitzades són d’una grandària sobre els 10 centímetres, de caràcter antropomòrfic, és a dir, representen figures humanes, esquemàtiques i resoltes en molt pocs traços.

 Les pintures estan pendent d’un estudi amb profunditat – cal un permís de la Generalitat- i el que s’ha fet es un primer tractament digital de la imatge. Això ha permés observar que la primera figura és de caràcter cruciforme i una línia vertical marca el que seria el cos i un traç horitzontal, per simbolitzar els dos braços, i que marcaria també la zona del cap i la de les cames. 

2n figura representació figura masculina
 La segona figura conserva en més mal estat la pintura del tronc però si que es veuen els braços, en aquest cas separats del cos i dirigits en angle cap avall, el mateix que sí que es conserven molt bé els traços de les dues cames, obertes. Al hora es comprova l’existència d’un traç enmig de les cames, representant el fal·lus, amb la qual cosa ens trobaríem davant una figura masculina. És una figura molt típica en aquest tipus d’art.

A més de les figures principals hi ha altres traços, per ara sense identificar perquè les pintures no estan estudiades.

Explicava la investigadora - que també forma part de l’equip d’excavacions de Bolomor-  que l’abric no presenta un bon estat de conservació, cosa que assegurava és bastant comú en els abrics de zones rupestres, i més en l’art neolític ubicat en coves poc fondes i exposats, com en el cas de Tavernes, a les inclemències del temps. En el cas nostre, més bé es tracta d’un quasi-abric en estar ubicat en una paret vertical i els pintures en una espècie de fornícula en la mateixa paret. En aquest cas, el sol les afecta directament i l’aigua de pluja dissol el carbonat càlcic que s’arrossega i precipita damunt les pintures. 


Barciela ha indicat la importància de les tasques de camp, o siga buscar en els llocs idonis per a trobar pintures, com ha estat aquest cas i per tant no és descartable que altres investigacions puguen trobar-ne altres a la Valldigna.

Segons assenyalava el jaciment de Tavernes passaria a ser el 220 que s’ha trobat en terres d’allò que s’anomena província de València i seria l’únic jaciment neolític localitzat en l’espai geogràfic localitzat entre les desembocadures del rius Xúquer i Serpis, i també el primer entre el Serpis i el Palància.

L’acte l’ha obert l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, que ha remarcat la importància de les restes patrimonials a la Valldigna, remarcant el paper de corredor de pas entre la costa i l’interior al llarg del temps, i que era un dels motius de la riquesa patrimonial de la Valldigna. També ha esmentat l’interés de l’Ajuntament de seguir recuperant i posant en valor el patrimoni local.

El regidor de Turisme i alhora d’Urbanisme, Josep Llácer, com a responsable de la posada en valor i de promoció del nostre patrimoni cultural va fer un balanç de tot el que s’ha dut a cap fins ara, amb la recuperació del Molí del Pla, l’ermita de Sant Llorenç d’Alcudiola, la posada en valor de la torre de guaita i tot l’esforç que es du a cap per difondre Bolomor. Llácer va remarcar que el treball de l’Ajuntament té les dues vessant de treball cultural i de potenciació del turisme basat en aquest patrimoni. 

 

El secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, va remarcar el fet que vivim a una comarca privilegiada des del punt de vista físic i també des del patrimonial i cultural. Va recordar monuments com la Xara, el monestir i es responsabilitat de tot mantindre’l i conservar-lo i una obligació va dir d’Ajuntaments i de la Generalitat, encara que reconeixia que no eren els millors temps per a la Generalitat amb una gran manca de recursos econòmics.

Albert Girona va assenyalar que després de la troballa el que cal ara es preparar els permisos per als estudis previs de les pintures, i de fet indicava que havia vingut acompanyat els màxims responsables de la Conselleria sobre temes de patrimoni històric