PLENARI EXTRAORDINARI D’AGOST: El plenari del no res

La gent , i com no nosaltres, hem acudit perplexos a vore quin resultat donava el plenari extraordinari convocat a les deu del mati. Unes dates i una hora poc normals per a convocar plenaris, i que responia a una insòlita i rocambolesca petició del grup popular. 

I ens hem assegut a vore passar els protagonistes: primer el Secretari General de l’Ajuntament, autor de l’informe que li desmuntava la paradeta a l’oposició (¡Això vos passa per no conéixer el ROF i fer-li cas a Monolo Vidal! I pensar que creiem que hi havia algun regidor llest entre l’oposició... ). En segon lloc, entrava el partit de l’oposició seguit de la regidora trànsfuga i no adscrita i finalment, tot l’equip de govern, excepte l’alcalde, Jordi Joan, per les raons que explicaria l’alcalde en funcions Victor Borrás. 

El plenari duia morbo: l’oposició l’havia exigit sense cap trellat i ells el volien extraordinari i urgent, quan cap dels punts que volien tractar eren extraordinaris i urgents, com bé explicava Víctor Borràs en base a l’argumentació jurídica donada pels tècnics municipals, i que ja hem explicat en una notícia anterior. 

L’alcalde en funcions explicava les raons per les quals set dels vuits punts del plenari no estaven en l’ordre del dia, però els assistents estaven més pendents de saber si es cobraria o no el ple, mentre podíem vore les habituals rialletes en la bancada de l’oposició (Habia una vez un circo.... ) i tots estàvem intrigats per saber que diria el portaveu de l’oposició, Manolo Vidal, sobre el punt únic de la Piscina, i més quan és un dels autors del desastre de contracte i concessió, que es va gestar i parir quan ell era el responsable de l’Ajuntament. 

Però ens hem quedat amb les ganes: quasi no ha intervingut i va ser el segon espasa, Salva Ferrando, qui intentava explicar la intenció de tot aquest embolic, però sembla ser que el tema no el duia massa preparat i l’alcalde Victor Borrás li ha hagut de manar que es centrés en el tema de la urgència. Finalment, no hem sabut el perquè l’oposició ho veia tan urgent. 

Les portaveus dels dos partits del govern, Llum Sansaloni i Carmen Canet, han hagut de fer-nos cinc cèntims als assistents del perquè no era urgent, i ací la representant de Compromís-Bloc aprofitava per dir que el seu grup no anava a cobrar el plenari, cosa a la qual se sumava el PSOE. 

I primer xoc del ple: la regidora no adscrita no sembla massa conforme i vol cobrar. I la cosa té la seua molleta: o cobren tots o no cobra ningú, segons li aclaria el secretari a l’alcalde. L’oposició finalment se suma a la proposta i es vota no cobrar per unanimitat. 

Punt de l'ordre del dia: Senyors de l'oposició ¿S'aclareixen? ¿Saben què volen?

I es passa a l’únic punt del plenari sobre la Comissió de la Piscina. El Sr. Manolo Vidal sembla ser que no es considera digne de parlar en un plenari on no està l’alcalde Jordi Joan, cosa que considerem un despreci a la figura de l’alcaldia, en aquest cas representada per Víc tor Borrás. Sr Vidal: que l’alcalde és l’alcalde, és la màxima autoritat del poble, ocupe qui ocupe el seient. I això no és un joc de criatures, com ha sigut l’actuació de vosté: no està el titular, doncs jo no jugue! Lamentable. 

Per tant el Sr. Ferrando ha fet de portaveu (¿Perquè li heu fet passar eixe calze al pobre xic?) i com que la llengua no té os demana que s’acabe ja la piscina, que l’actual govern porta dos anys gestionant l’ajuntament que cal prendre les mesures oportunes per acabar-la, esmentat que hi ha raons de salut en persones a les que cal i pels llocs de treball que oferiria una piscina com la que tenim. 

Llum Sansaloni li contesta que hi ha coses més importants que la piscina, com són les persones i sobretot un fet: ¿qui va a pagar la piscina? Perquè ha de ser el poble i per tant via impostos que ja en tenim massa. La regidora li fa “un repàs” (mai més ben dit) a l’oposició, li trau els colors als anteriors governs de l’ajuntament, i per últim, posa el dit dins de l’ull de l’oposició: demana que expliquen d'una quina és la seua proposta sobre la funció d’aquesta comissió de la piscina. Per ara no n’havien presentat cap, quan són qui han proposat fer el plenari. 

La Sra Canet del PSOE diu que no es moment ni vol parlar dels culpables, tot i que comenta com de malament van portar el tema de la piscina en la passada legislatura. Informa que han hagut reunions, i demana que no s’enganye a cap ciutadà dient que va a obrir-se prompte perquè ni l’oposició ni ningú va a aconseguir-ho i més quan hi ha obert un procés judicial per estar l’empresa en concurs de creditors i per tant el jutge decidirà.

Un segon torn de paraules, i de nou té la paraula el Sr.Ferrando, de l’oposició, per explicar que simplement volen iniciar l’expedient perquè puga funcionar la comissió de seguiment de la piscina, que volen informació, poder participar en ella. Generalitats i poca concreció. Ens quedem sense saber que volen. 

La Sra Llum Sansaloni acaba la seua intervenció dient que és l’empresa qui ha de contractar i és l’empresa qui ha de portar tot el procés correctament , tot i que li implique un sobreesforç a la concessionària. 

La regidora de Compromís-Bloc remarca un fet: són un govern en minoria però són un govern molt honrat i previsor de les despeses públiques i li recorda que l’ Ájuntament ha complit: ha cedit els terrenys i ha abonat 1’3 milions per la piscina. Ací caldrà recordar: qui no ha complit és l’empresa que el PP va triar amb informes totalment desfavorables. Així ens ha anat. I Manolo Vidal calladet tot el plenari. 

La Sra Carmen Canet li recorda a l’oposició que la piscina no s’obrirà ni encara que la porte l’oposició perquè està tot en procés judicial i eixe procés l’Ajuntament l’està seguit pel bé del poble. 

Una vegada més l’alcalde demana al Sr. Ferrando que concrete les funcions de la comissió i aquest li repeteix seguiment, informació i participació. El Sr. Alcalde diu que els seguiments són cosa dels tècnics i que la comissió no pot invadir competències de l’alcalde , ni tampoc dels regidors delegats. O siga estem com al principi: l’oposició demana una cosa que és incapaç de concretar en una actuació concreta.

Al final, tots ens quedem amb una cosa: l’oposició ha demanat per demanar, no ha concretat cap proposta, ni objectius de la comissió que demanen, però com s’ha de votar... es vota i s’aprova per unanimitat. Mentre, ens quedem mirant-nos els uns i els altres i acabem amb el convenciment que acabem d’assistir al plenari del no res. 

En resum, un plenari que no calia, més llarg del que esperàvem per culpa de si cobrem o no cobrem, gràcies a la regidora trànsfuga i no adscrita. Ara, teníem aire condicionat i no s’estava tan malament en el soterrani de l’Ajuntament. Pitjor ho passen els veïns que van al jutjat.

-