PLENARI D'AGOST: Tavernes nomenarà fills predilectes a Antonio Chover i Francesc Giner i fill adoptiu a Rafael Vidal.

El plenari va aprovar a proposta de l’alcalde Jordi Joan l’inici de l’expedient per a declarar “fills predilectes” els vallers Francesc Giner i Pereperez i Antonio Chover Salom, així com “fill adoptiu” al farmaceutir titular Rafael Vidal Madramany.

Aquestes són les persones que la ciutat de Tavernes homenatjarà amb les esmentades distincions una vegada l’expedient siga conclós:

Francesc Giner i Perezperez
Nascut a Tavernes, es va traslladar a Cullera en casar-se. De ben jove va col·laborar amb Sanchis Guarner en la part valenciana del diccionari Català-Valencià- Balear. Vicepresident del Centre Cullerenc de Cultura, l’any 1958, va ser nomenat el 1959 Cronista Oficial de la Ciutat de Cullera. 

Profund coneixedor de la toponímia valenciana, treballa de valent en el “Onomasticon Cataloniae” de J. Coromines, (obra de 10 volums), fent el treball de camp a les comarques de la Ribera i la Safor, en especial dedicació a la Valldigna. Per aquest treball, va rebre un homenatge de filòlegs i lexicòlegs, a la Biblioteca Valenciana. 

Va rebre el premi de la Societat Catalana de Geografia, pels seus treballs sobre toponímia, (any 1963) i va ser soci fundador i membre de la primer junta de Acció Cultural del País Valencià. 

L’any 1993, l’Ajuntament de Cullera, reunit en Plé, li concedí per unanimitat el títol de Fill Adoptiu de Cullera. L’any 2002, va rebre el Guardó d’Or que atorga els Consells Comarcals de La Ribera, pel seu compromís amb la cultura, la llengua, la història i la societat valenciana i riberenca i l ’any 2010, les jornades d’estudis històrics li van retre el merescut homenatge.

Antonio Chover Salom
Neix a Tavernes de la Valldigna, el 12 de setembre de 1922. El 1934 inicia estudis de solfeig i de guitarra amb l’eminent guitarrista Salvador García García “Panxa verda” i després es alumne de Manuel Palau, on estudia les matèries de la carrera de Composició.

El 1945 es crític musical a València de la revista “Ritmo”. El 1947 fou premi al Jocs Florals de València per l’obra per a banda, “Danza Hispana”. Es també director de la banda de Benifairó de la Valldigna i després dirigirà la de Carcer i Sagunt . Acaba els estudis de Conservatori i rep el Primer Premi de Composició per la seua Simfonia nº 1, per a orquestra. 

El 1949 es pensionat per la Diputació Provincial de València i per la Universitat Literària per ampliar estudis de Composició. El 1950 treballa a l’Institut Valencià de Musicologia i el 1951 l’Institut Alfons el Magnànim li editara el quadern “Canciones , danzas y pregones de Tabernes de la Valldigna”. 

El 1951 ingressa, per oposició, en el cos de Directors Músics de l’Exèrcit, activitat que el portarà a residir durant 40 anys a la ciutat de Cadis. El 1967 composa l’obra coral “La barraca”, basada en la cançó popular de Tavernes del mateix nom. La dècada dels 1980 col·labora amb el Conservatori de Cadis i el dia 19 de maig de 1989 rep el homenatge d’aquesta entitat amb imposició de la medalla d’or, la màxima distinció del centre, en reconeixement a tota una vida dedicada a la musica i la tasca docent.


Rafael Vidal Madramany
Rafael Vidal Madramany naix a Albaida el 24 de juliol de 1922. Estudia Farmàcia a Granada i a Madrid on es llicencià en el 1945. Arriba a Tavernes l’agost de 1947 als 25 anys i el 1948 aprova l’oposició de Farmacèutic Titular. Es jubila a Tavernes l’any 1987. 

En aquest 39 anys se’n fa càrrec del control d’aigües per a consum i posa en marxa la cloració de les aigües a Tavernes, on fins i tot va idear un aparell per a la cloració. Va ser el responsable de que les fonts públiques, (la de la Plaça, la de la Bola, la dels Gitanos...) que es proveïen del Clot de la Font i passaren a ser d’aigües potables. 

Com a Farmacèutic Titular s’ha ocupat de la salut dels valler en fer les tasques del control d’inspecció de forns de pa, bars i cantines, tendes d’ultramarins, subministrament de medicaments majoritàriament fórmules magistrals a la Beneficència Municipal. A la seua tasca com a Farmacèutic Titular va afegir la Inspecció de les piscines i el control de l’aigua del mar. 

Des de l’any 1947 fins el 2002 i com especialista en anàlisi clínic va col·laborar en la diagnosi de l’Anquilosloma i la Leptospira, causants d’una parasitosi produïda en el treball de l’arròs a Tavernes. 

Persona molt vinculada al món cultural, ha acollit a sa casa a molts estudiants i persones interessats en estudis socials i de població, sempre disposat a ajudar. Alguns universitaris de Tavernes ho són gracies a la seua ajuda. 

Va ser promotor i impulsor de l’ús més racional de l’aigua amb els motors de reg per degoteig i es president d’honor de la Comunitat de Regants del Pou del Raconás. Jutge de Pau del 1972 al 1977 va resoldre molts conflictes alhora que sempre ha estat defensant els interessos de Tavernes.