ELECCIONS 22 DE MAIG: CAMPANYES I CANDIDATS

Entrem en la recta final de les eleccions. El perfil de la campanya continua sent molt baix en comparació amb els anteriors comicis. Els partits de l'oposició no han volgut, o no han pogut, accelerar el ritme imposat per un Francisco Camps que es troba en les seues hores més baixes

Francisco Camps vaga per la Comunitat Valenciana com ànima en pena. Visita les agrupacions que el conviden a menjar o participa en petits mítins de poble en els quals amb prou faenes l'acompanya algun conseller amic. Però ni Rajoy ni ningú de la direcció nacional del PP estan amb ell; ningú va estar amb ell, ni tan sols amb Rita Barberà (que estudie si no li passarà factura tant de suport al president de la Generalitat), el dia de l'arrancada de la campanya. De fet, després d'una setmana de refrega electoral, només Esteban Gonzalez Pons ha trepitjat terres valencianes, però buscant la destinació oposada a la de Camps.

No és estrany que el president s'haja amagat en un cau i no en vulga eixir massa. Solament li queden els seus cartells, eixos que no va voler mostrar abans que fóra estrictament necessari, eixos mateixos cartells que amb photoshop han convertit en la cara del dolentíssim dels Simpson, el senyor Burns; eixos en els quals sembla que estiga a punt de posar-se a riure, o a plorar.

Ara fa quatre anys, Zapatero acompanyava Ignasi Pla i Carmen Alborch en un multitudinari míting en el pavelló de la Font de Sant Lluís de València. Ho van omplir, amb 9.000 persones, en un moment en què el president del Govern central era el polític espanyol millor valorat dins i fora de l'Estat, i tant Pla com Alborch creien sentir en l'aire, no ja l'amor, sinó una embranzida imparable que els anava a portar a agarrar la glòria amb els palmells de les mans… i no van arribar a tocar-la ni amb les puntes dels dits. Hi havia entusiasme però encara ningú sabia que aquell era el principi de la fi. 

Avui, en canvi, les enquestes pronostiquen el pitjor resultat en la història moderna del PSPV i Zapatero està més que amortitzat des del dia en què va anunciar que no optaria a la reelecció com a president del Govern ni com a secretari general del PSOE. Encara així, volen superar l'èxit en la Fonteta i esperen portar, en un moment com aquest, 12.000 persones a la plaça de bous de València, que fa anys que es resisteix als socialistes valencians amb la sola excepció de les generals de 2008. Més els val que eixe dia no faça sol. 

Ara fa quatre anys, Glòria Marcos donava un míting a Alacant en nom d'EU i demanant el vot per a Compromís. L'experiment no va eixir bé a llarg termini, encara que en el curt va donar un resultat suficient per a albergar dos grups parlamentaris. 

Avui, Compromís d'una banda i EU per un altre cerquen l'espai de la tercera via que corre el perill de desaparéixer de Les Corts per primera vegada en la democràcia. Ambdues formacions mantenen postures enfrontades fins el punt de contraprogramar-se en organitzar els seus respectius actes centrals de campanya. Per tant, els hipotètics votats a no ser que tinguen el do de la omnipresència ni del teletransport hauran de triar: o Cayo Lara i Marga Sanz o be per Enric Morera i Mònica Oltra,  que encara que no porten ningú de fora, són un duo molt complet. 

Text basat en l'Informatiu

-