ARTICLE D'OPINIO: L'EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Diuen els llibres de biologia que l'evolució és el procés de canvi en els trets heretats d'una població d'organismes entre una generació i la següent. Hom podria dir que l'evolució no "millora", necessàriament, una espècie, sinó que és simplement l'adaptació d'aquesta a una sèrie de canvis climàtics o d'altra índole, que facilitaran la seua supervivència i èxit.

 Així doncs, si canviem de tema i ens passem al terreny polític actual, podem contemplar el panorama valencià com una clara adaptació a uns certs canvis que vingueren determinats per la mort del dictador Francisco Franco.

 L'actual dreta valenciana –i espanyola en general– englobada en el Partit Popular és la conseqüència evolutiva de l'antiga classe dirigent del règim franquista. És l'adaptació d'aquesta classe (espècie depredadora, anàvem a dir) als canvis que es desenvoluparen al nostre país a partir de l'any 1975.

 Ells, els membres del partit popular, són els hereus “legítims”, directes i evolucionats d'aquells que guanyaren la Guerra Civil l'any 39 i després s'adaptaren –amb gran èxit, val a dir– a les noves circumstàncies polítiques i socials que s'esdevingueren amb l'arribada del nou règim borbònic i no sabem fins a quin punt democràtic.

 Així doncs, tenim que tota aquella classe dirigent corrupta i mesquina que ocultava els seus interessos econòmics amb camises blaves, braços alçats i crucifixos armats, ha evolucionat fins a aquests altres nous dirigents –fills, néts, simpatitzants o amics dels anteriors– que amaguen igualment els seus veritables interessos amb grans espectacles mediàtics com la Fórmula 1, l'America's Cup o la visita del Papa.

  Si els primers tenien el seu NODO al principi, i després la seua TVE, per a alliçonar i narcotitzar el poble, els d'ara tenen el seu Canal 9, paradigma del que no hauria de ser mai una televisió que es considere pública, seriosa i objectiva.

 Si els falangistes i franquistes tenien els seus dimonis particulars com els rojos comunistes o els judeomaçons per tal d'acusar-los de tots els mals que assotaven Espanya i desviar així tot l'odi i ressentiment acumulats pel poble –sempre tan vulnerable i ignorant–, els populars valencians tenen ara els catalanistes, els separatistes i esquerrans com a boc expiatori per tal dissimular la seua pròpia ineficàcia en el govern d'aquesta terra.

 Aparentment semblen diferents als seus antecessors per la seua forma més moderna de vestir (amb vestits regalats o sense) o perquè actuen de manera similar a la gent normal, però en essència són els mateixos feixistes, falangistes o franquistes dels anys 40 i 50.

Pa i circ (llegiu futbol i tele), pensen ells, per al poble, i ens deixaran governar –o malgovernar– amb tranquil·litat i total impunitat. I si algú gosa oposar-se'ns, els tancarem les seues televisions, els silenciarem i els perseguirem fins a destruir-los. Tenim el poder i per tant podem fer-ho.

  Han convertit aquest lloc en una terra erma culturalment i anímica, i ara també econòmicament, i han fet una cosa –una altra cosa!– que no els podrem perdonar mai. Han fet que la paraula Generalitat, tan enyorada i estimada en altres temps pels valencians orgullosos de la seua terra, s'haja convertit en un sinònim de corrupció, vilesa i mentida. Fins quan haurem d'aguantar açò? Tant de mal havíem fet els valencians com per a merèixer aquest dur i llarg correctiu? Ens han llevat la llengua, la cultura, els diners i fins i tot l'alegria, i això tampoc els ho perdonarem mai.

 Almenys ens queda el consol de què –i tornant als llibres de biologia– a vegades les espècies poden arribar a progressar, estendre's i depredar tant el seu entorn natural que acaben, literalment, morint d'èxit. Ja estan tardant massa!

 

Sico Fons