Molta emotivitat surava sobre la plaça de l'Ajuntament plena de gom a gom de veïns i veïnes amb una normalitat expectant. Molta gent havia entrat ja a l'Ajuntament per tindre cadira en la Sala de Plens i vore l’acte d’allí des d’un lloc preferent.
Però aquestes persones no van poder vore el que passava a l'exterior: càmeres de televisió, fotògrafs i periodistes locals, corresponsals de tots els diaris valencians. A la porta estaven els regidors dels diferents partits esperant que arribara en Josep de Sant Pere. Quan la gent el veie a peu de lluny, en solitari, cap a l'Ajuntament comença a aplaudir en un acte dels emotius que hem assistir per l'espontaneïtat. L'alcalde l'esperava a l'alçada del Bar de la Plaça i s’ha situat al seu costat per acompanyar-lo cap al saló de plens.
Saludaven i Josep no parava d'abraçar la seua gent, que se li acostava. Ens pensàvem que un acte d'aquests sols pot vore’s en democràcia. I és clar, en altres temps hauria estat prohibit, estem segurs.
Però ací estava l'alcalde, que avui si representava a quasi tot el poble, al menys en el sentir d'un acomiadament que serà record. Pensem en aquelles paraules que deien que Tavernes és un poble de salvadors, i ens preguntem que tindrà aquest rector, fills de jornalers com ell diu, per emular uns esdeveniments que ens recordava Don Ricardo. Podem dir que ha arribat a eixa alçada purament pel treball per Tavernes, des de tots els punts i vessants, com bé sabia la gent que no parava d'aplaudir.
Dins del saló, l’Ajuntament li oferia una placa. I com en alguns plens polèmics que hem viscut els 30 darrers anys, la gent va respondre. Va haver d'eixir al balcó de l'Ajuntament i tornava a ser en Josep.
Amb gestos de gratitud, Josep Escrivà dirigia unes paraules: " Hi ha moltes formes d'anar-se'n - l'interrompien dient que no se n’anara- però jo sóc d'ací, sóc del poble i no me n'aniré mai ".
Pocs sabien que ja no podria dormir aquesta nit a la que ha estat la seu casa durant desset anys. Els llits, tots dos, ja estaven ocupats. La gent li havia ofert que es quedara a sopar a sa casa, a dormir. Però ja ho havia arranjat tot al cotxe i dormiria a Bellreguard.
I dalt del balcó novament tornava a ser Josep, i ens recordava que ell era un rector de carrer, del poble. I feia el toquet. En vore que la gent no se n'anava els va dir: " I ara que espereu?, Aneu-vos-en que no hi ha picadeta". Les risses i els aplaudiments continuaren fins que abaixa a la plaça, es féu moltes fotos amb la gent i parlant amb els uns i els altres abandonava la plaça pel lloc per on va vindre.
Els seus comentaris eren sucosos. La gent es reia i el parava, però se'n va anar recordant el que li deia sa mare: "Rei, no vull que isques als diaris" . I això, comentava, va ser quan va arribar a Tavernes, quan hi hagué les oposicions de gent a la litúrgia en valencià i aleshores va eixir a la premsa. Ara el retiren, i torna de nou a eixir a la premsa. ¿Que pensarà, ma mare"- comentava.
Nosaltres, la gent de la Cotorra, només diguem – i disculpa’ns l’expressió- que ets un tio ben parit. I això ha de ser un orgull per a ta mare.
Però aquestes persones no van poder vore el que passava a l'exterior: càmeres de televisió, fotògrafs i periodistes locals, corresponsals de tots els diaris valencians. A la porta estaven els regidors dels diferents partits esperant que arribara en Josep de Sant Pere. Quan la gent el veie a peu de lluny, en solitari, cap a l'Ajuntament comença a aplaudir en un acte dels emotius que hem assistir per l'espontaneïtat. L'alcalde l'esperava a l'alçada del Bar de la Plaça i s’ha situat al seu costat per acompanyar-lo cap al saló de plens.
Saludaven i Josep no parava d'abraçar la seua gent, que se li acostava. Ens pensàvem que un acte d'aquests sols pot vore’s en democràcia. I és clar, en altres temps hauria estat prohibit, estem segurs.
Però ací estava l'alcalde, que avui si representava a quasi tot el poble, al menys en el sentir d'un acomiadament que serà record. Pensem en aquelles paraules que deien que Tavernes és un poble de salvadors, i ens preguntem que tindrà aquest rector, fills de jornalers com ell diu, per emular uns esdeveniments que ens recordava Don Ricardo. Podem dir que ha arribat a eixa alçada purament pel treball per Tavernes, des de tots els punts i vessants, com bé sabia la gent que no parava d'aplaudir.
Dins del saló, l’Ajuntament li oferia una placa. I com en alguns plens polèmics que hem viscut els 30 darrers anys, la gent va respondre. Va haver d'eixir al balcó de l'Ajuntament i tornava a ser en Josep.
Amb gestos de gratitud, Josep Escrivà dirigia unes paraules: " Hi ha moltes formes d'anar-se'n - l'interrompien dient que no se n’anara- però jo sóc d'ací, sóc del poble i no me n'aniré mai ".
Pocs sabien que ja no podria dormir aquesta nit a la que ha estat la seu casa durant desset anys. Els llits, tots dos, ja estaven ocupats. La gent li havia ofert que es quedara a sopar a sa casa, a dormir. Però ja ho havia arranjat tot al cotxe i dormiria a Bellreguard.
I dalt del balcó novament tornava a ser Josep, i ens recordava que ell era un rector de carrer, del poble. I feia el toquet. En vore que la gent no se n'anava els va dir: " I ara que espereu?, Aneu-vos-en que no hi ha picadeta". Les risses i els aplaudiments continuaren fins que abaixa a la plaça, es féu moltes fotos amb la gent i parlant amb els uns i els altres abandonava la plaça pel lloc per on va vindre.
Els seus comentaris eren sucosos. La gent es reia i el parava, però se'n va anar recordant el que li deia sa mare: "Rei, no vull que isques als diaris" . I això, comentava, va ser quan va arribar a Tavernes, quan hi hagué les oposicions de gent a la litúrgia en valencià i aleshores va eixir a la premsa. Ara el retiren, i torna de nou a eixir a la premsa. ¿Que pensarà, ma mare"- comentava.
Nosaltres, la gent de la Cotorra, només diguem – i disculpa’ns l’expressió- que ets un tio ben parit. I això ha de ser un orgull per a ta mare.
-
12 comentaris:
Déu,meu! Què hem fet els/les valencians/es per a tindre això?
No som mereixedors d'aquest maltractament, mofa, despreci i menyspreu. I el pitjor de tot és que tot això és per culpa dels traïdors, dels botiflers i botifleres del PSOE i el PP.
I ara van i li fan el paripé, tant uns com altres. Quanta falsedat i mentida. Quin somriure més fals i traïdor el d'alguns representants del poble. Em vaig sentir molt malalment, tan que no vaig poder aguantar-me més i promte vaig haver d'abandonar la Plaça.
Si així és com imparteix justícia Déu o la seua Església, jo no vull ser catòlic ni cristià. Ara em faré musulmà o budista.
Després de tota la història creada al voltant d'en Josep Escrivà i veient el que hem vist d'alguns veïns i veïnes només ens quede recordar allò que va dir Jesucrist sobre els sepulcres emblanquinats.
I també: "Pare, perdona'ls perquè no saben el que es fan".
¿O sí que ho saben?
Ni hi avia ningun rector ambm Josep? Es veu que la simpatia dels rector no la te. Per algo sera.
hui encara estava en el poble a les 7 anava a dir la misa i el cotxe encara la tancat a la cotxera del costat on donen el catecismo els xiquets.
Anònim ha escrit:
"Es veu que la simpatia dels rector no la té. Per algo sera."
I està clar: No pot esperar dels altres rectors cap simpatia quan queden en evidència per les seues actuacions: missa en valencià, visita als malalts, visita a l'hospital de Gandia, reforma total de l'església, relació fluida amb la gent...
Indesinenter ha dit la seua. Però tirar la pedra i amagar la mà, això es habitual en certs cercles. Josep parla clar i tots i totes l'entenem. Va vinga anònim, polemitza, ja que ho saps dis-ho. Per què no estaven els rectors?
Si no ho dius, farem com a les bodes. Que, anònim, ho diga ara o bé que calle per a sempre?
a vore, Josep pasa a una vida millor, es a dir, a la juvilació. com ell mateix ha dit es quedarà per sempre a tavernes, com també ens ha dit a tots els grups de la parroquia que si necesitem algo que ell ve de seguida.
ell sempre va dir que als 65 anys es retirava, que san pere li era masa gran i desde que sofrir l'untima enfermetat, ja no podia fer front a tota la parroquia. Se que els cambis son dificils, i no ens agradaría que canviaren mai a una persona amb la que s'està agust, però en vista de la falta de capellans que hi ha, era necesari una persona més jove i amb una certa experiència que puges fer front a la parroquia.
no tragem les coses dels seus cabals ni posem el clam al cel, que a Josep no l'ha tirat ningú, simplement s'ha juvilat i sen torna al seu poble, com va fer don ernesto un dia i com fan tans retors i retors al llarg dels anys.
de tota manera, si algú pensa contrariament a el que he escrit jo, que es dirigisca directament a ell i que liu diga, i vorà com no dic cap mentida.
Anònim ha dit:
"que hi ha, era necesari una persona més jove i amb una certa experiència que puges fer front a la parroquia".
Una persona més jove i ens envien a un capella camí dels 60?
Amb una certa experiència? En què? Quina millor experiència que 17 anys en el poble i després d'haver-se guanyat a la gent, fins i tot a molts d'aquells que no el podien oldre quan va vindre.
Efectivament amic, no tragues l'aigua del seu llit i ens vingues amb monsergues de la jubilació. Tu saps massa bé, com jo i com tots, perquè se'n va: molesta, fa nosa a alguns "status" de l'església.
I fent al·lusió a la teua darrera frase, precisament perquè hem parlat amb ell, no estem gens d'acord amb el que dius.
En quin Tavernes vius?
aaaaa, per cert, a la pregunta de quin Tavernes vius????
la resposta es: en el mateix que tu.Els Bous en la barrera es veuen mol bé, baixa a lidiar-los i voras com no tot es blanc ni tot es negre. El color gris també existeix.
Companys de la Cotorra. (Comentari remés el 7 d'octubre, no publicat fins ara)
No sóc partidari de censurar res ni de posar pals a les rodes de ningú. Valga'm Déu! Hi ha però, en la vida, moments, circumstàncies i fets que requereixen d'una censura o si més no, realitar una xicoteta neteja de cara abans de fer-se públiques.
Em refrisc als comentaris anònims, semblen sempre del/la mateix/a individu/a, que busquen difamar i sembrar discòrdia, polemitzar i entrar en discussió entre els comentaristes d'aquest blog. Debats que no serveixen per a res, sols per enutjar-nos més encara als que per una o altra raó, no entenem el que està passant en aquest país nostre, ni per quin tipus de gent està habitat.
No fa massa, un altre comentari anònim afirmava que la nit de les actuacions dels grups locals en festes, no hi va veure cap membre o representant de certa formació política. Com si això fora molt important i els donara més o menys caxé o credibilitat que als altres grups polítics. Això va provocar, evidentment, la reacció immediata d’aquells que si vàren estar presents a l’acte en qüestió. Tot seguit, el/la subjecte es defensà dient que sols pretenia fer broma; que s'ho prenien molt malament i que no era cap difamador/a, com l'acusava un altre comentari anònim el qual va posar el dit a la llaga assenyalant la dita: “difama, que sempre queda”. Finalment acaba acomiadant-se d’una manera bastant barroera.
Si analitzeu els dos comentaris: el que assenyala la no presència de no sé qui volia veure i el que es planteja el perquè no hi havien capellans recolzant en Josep, podreu comprovar venen del/la mateix individu/a. No us càpiga dubte. I com no té més recursos ni disposa de motius, ni raons de cap tipus per a rebatre cap de les informacions, ni cap de les opinions vessades, utilitza el recurs de difamar, com deia eixe altre comentari anònim al que anteriorment m’he referit.
Vaig a permetrem la llicència de respóndre-li la pregunteta de marres. Si no hi havia cap capellà és perquè la seua condició sacerdotal no els ho permet, en primer lloc. Ells no poden participari en actes reivindicatius de cap tipus. També et contestaré amb altres preguntes que possiblement no sàpigues contestar-me: ¿I tu que saps si els seus companys o amics s'han acomiadat d'ell o li han fet algun comentari de manera privada? A cas vas veure tu algú de la seua família, més apropa, acomiadant-lo? Segur que no perquè ni tan sols els conéixes. Aleshores, també podries dir que ni els seus familiars estaven presents en el comiat. Tu què saps de la seua vida?
Sóc dels que m’agrada discutir i debatre però no polemitzar. Crec que amb la diversitat està la qualitat. Sovint la raó rau a un o altre costat però, davant les diferències i desacords, cal cercar el terme mig. Ara bé, hi ha posicionaments que no permeten cap apropament. Hi ha coses que són un insult a l’intel·ligència i a l’enteniment i condició humana.
Llavors, companys de la Cotorra, us suggerisc que comentaris com eixos evitàreu publicar-los, ja que no contribuixen a res de bo. Si així ho feu, molts com jo us ho agraïrem.
Des del 7 d'octubre que vaig enviar un comentari i, quatre dies després, en veure que no l'havieu publicat, vaig tornar a enviar-lo. No crec que això siga per problemes tècnics. El cas és que el comentari era molt interssaqnt, al menys per a mi, i ara estaria fora de lloc i desfassat. Estic molt cabrejat!
Doncs sí, amic Falcó. Ha estat un error imputable a nosaltres. Saps que tampoc som partidaris de censurar res ni ningú, i tu (vosté) mateix ho haurà pogut comprovar com asidu comentarista, assenyat i imparcial tot val a dir-ho, que és.
Li demanem disculpes.
Publica un comentari a l'entrada