L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.508
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:8.695

dimarts, 12 d’octubre del 2010

La primera missa de don Pepe

La primera missa de don Pepe, nou rector de sant Pere, va seguir els plans previstos: bancs reservats per a les autoritats i gent de fora, molts sacerdots per oficiar la missa, la presència del bisbe nascut a Tavernes i que ho és d'Eivissa i l'arquebisbe Osoro. En fi, no va estar present, disculpat per malaltia don Ricardo, i molta gent, ja que contant la gent de fora sols estaven plens els bancs, les cadires blanques del voltant estaven buides.
Cal ressenyar que si que estava convidat l'anterior rector, Josep Escrivà, però sembla ser que no va voler assistir - i era una decisió personal- perquè com ha dit es coneix i sabia que si parlava es podia penedir de les paraules que podria dir davant d'aquestes excel.lents persones.
A l'acte es van reconéixer els mèrits del sagristà Vicent, cinquanta anys a la parròquia de Sant Pere, i va donar també les gràcies a l'anterior rector, en Josep Escriva, i ací si que l'església va retronar amb un llarg aplaudiment, com ens en les darreres misses del seu comiat. Tots es van poder adonar per la força dels aplaudiments qui era i com queia l'anterior rector a la parròquia.
Tot siga dit, a l'endemà, 11 d'octubre, el nou rector don Pepe, el sagristà i una bona cristiana anaven a dedicar el matí a la visita de malalts. Una bona forma d'entrar. Té feina i esperem que l’intente fer tota almenys com el nostre anterior rector, i si damunt és en valencià, segur que Déu li ho agrairà. I el poble també, com haurà ja pogut ben bé observar el nou rector de sant Pere.
Per últim dir que la boda del dia 10 l'havia celebrat en Josep i que va tindre una darrera sorpresa més quan li van cantar albades el dia anterior, després de la missa de les set i mitja, segons ens han contat.
Per cert, ens digueren que les albades foren en valencià, la llengua del poble. Esperem que siga també la del Senyor.
-