L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.767
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 76.678

dilluns, 8 de gener de 2018

INFORME: L'article 155 del País Valencià o l’ofensiva del PP contra l’autogovern valencià



 El govern del PP al País Valencià els darrers ens ha aplicat de manera subtil un particular 155: finançament injust, ha fet la nostra terra en centre de la seua corrupció, quan governaven la Generalitat, i ara vol continuar el seu 155 particular ofegant l’autogovern amb el conjunt de recursos presentats al TC els primers dos anys del govern del Botànic i tot amb l’objectiu d’impugnar lleis que només busquen afavorir a les persones.

I ara l'última: el retall ¡més encara en el finançament! i el control-segret dels comptes de la Generalitat decidit per Montoro fa unes setmanes. I tot això ho fa el partit que ha aprovat una Amnistía Fiscal per a defraudadors i pagar-li al president del Reial Madrid, Florentino Pérez, una indemnización de 1.300 milions pel dipòsit Castor, els dels terratrèmols a Castellò, i que han estat declarats inconstitucionals.

Allí no van acudir al TC, com si que recorren aquestes lleis valencianes: Llei de sanitat universal,  Llei de custodia compartida, Llei de separació de béns, Llei antidesnonaments i Llei contra la pobresa energètica. Com veieu totes lleis per rescatar persones.

El PP utilitza la via judicial per a defendre els seus posicionaments polítics i aconseguir allò que no ha guanyat en les votacions electorals ni en les Corts Valencianes. Ací teniu uns exemples de com el PP fa l’oposició al govern de la Generalitat a través de la judicialització d’unes lleis que, com podeu llegir, només beneficien persones.


Llei de la Sanitat Universal 

El Consell de Ministres del govern del PP acordava  interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret llei 3/2015, del 24 juliol, del govern valencià que regulava l'accés universal a l'atenció sanitària al País Valencià, però l'executiu de Mariano Rajoy argumenta que el que el decret s’agafa massa competències.

I que contempla eixe decret?  L'accés al sistema sanitari dels estrangers en les mateixes condicions que la resta d'usuaris de la xarxa pública valenciana, de manera que els immigrants que accedeixen a la targeta SIP tenen accés als serveis i se'ls assigna un metge de medicina general. La SIP se’ls ofereix a les persones estrangeres major d'edat sense cobertura sanitària després d’una residencia prèvia al País Valencià de tres mesos.


Llei de funció social de l'habitatge 

El 25 de gener d'enguany, les Corts van aprovar el projecte de la llei per la funció social de l'habitatge del País Valencià amb els vots a favor del PSPV, Compromís, Podem i Cs, cosa que no va agradar a l'executiu de Rajoy que un mes més tard presentava un recurs d'inconstitucionalitat.

Aquesta norma mobilitza l'habitatge buit del País Valencià perquè les persones que han demandat un habitatge social, les que han perdut sa casa per no poder pagar la seua hipoteca i les desnonades puguen disposar d'algun immoble. La llei preveu la creació d'un registre d'habitatge perquè les entitats financeres posen els immobles buits al servei del lloguer social.
 
 

Llei de pobresa energètica


El mateix dia que el Consell de Ministres interposava un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de funció social de l'habitatge n’interposava un altre  contra la llei del Consell de pobresa energètica.

La llei valenciana estableix uns terminis diferents de la normativa estatal per al tall del subministrament i manté el subministrament sense retribució del subministrador així com regula les comunicacions a realitzar abans del tall de subministrament. Entre altres, les empreses estan obligades a comunicar el tall del subministrament de llum als serveis socials dels Ajuntaments.

Llei de designació de senadors



Els recursos davant del TC també han afectat altres àmbits, així  l'octubre de 2016, el ple de les Corts Valencianes va reformar la llei de designació de senadors territorials, de manera que  es pot revocar el nomenament quan incórreguen en comportaments que susciten "pèrdua de confiança" o provoquen el "desprestigi" de les seues institucions, cosa que va succeir arran de la declaració de l'exalcaldessa de València, Rita Barberá, pel cas Taula.

L'alt tribunal va actuar amb gran celeritat i en unes setmanes va anul·lar la llei valenciana que permetia a les Corts revocar senadors territorials en dir que l'article 67.2 de la Constitució garanteix el lliure mandat polític per als membres de les Corts Generals.



"Amenaces" contínues 

El PP no sembla disposat rebaixar la tensió judicial i ja avisen que duran al TC la llei de l'horta si s'aprova en els termes amb què està redactada "perquè expropia propietats i promou els arrendaments forçosos".

Així mateix, el ministre d'Educació, Iñigo Méndez de Vigo, va amenaçar de recórrer davant dels tribunals "per discriminatori" contra el decret de Plurilingüisme si no es modificava de forma substancial. Cal saber que el nou model contempla les quotes lingüístiques: un mínim de 25% de les assignatures en valencià, un 25% en castellà i entre un 15% i un 25% en anglès. La llengua de les hores restants, entre el 25% i 35%, la podrà triar cada centre.


El Dret Civil Valencià, en el punt de mira

Les desavinences "jurídiques" entre el Consell i el govern espanyol vénen de lluny, amb especial "persecució" a les lleis que despleguen el Dret Civil Valencià. El maig  de 2016 i després d'un recurs del govern espanyol del PP el TC declarava nul·la la llei del règim econòmic matrimonial de la Generalitat Valenciana, aprovada el març del 2007 i en vigor des del 2008.

És la primera sentència sobre les tres lleis del Dret Civil Valencià que el govern espanyol té recorregudes. També ha recorregut al TC la llei valenciana de custòdia compartida, del 2011, i la llei d'unions de fet, del 2012, on l'alt tribunal ha deixat sense efecte la llei d'unions de fet i ha anul·lat la llei de relacions familiars dels fills i filles que no conviuen amb els progenitors.

La Generalitat sempre ha argumentat que el nostre Estatut regula les competències en matèries del dret civil. El Consell i les Corts van enviar una carta a Rajoy perquè retirés els recursos, carta que Rajoy va llançar a la paperera.

Les Corts estan pendent d’aprovar la Llei de Mancomunitats, que permet l’agrupació voluntària dels municipis en comarques. El govern de Rajoy ja està pensant a interposar-hi un recurs amb l’excusa que la norma qüestiona els límits de les diputacions.

El govern del PP, després de perdre el govern de la Generalitat, usa el TC i la judicialització de les lleis al País Valencià per tal d’aconseguir allò que les urnes li van negar l’any 2015.Un 155 com ha usat a Catalunya, això sí en el nostre cas sense mai esmentar-lo.

Elaboració pròpia