L'Ajuntament ha donat a conéixer el seu interés a protegir la inscripció sobre una pedra a la Muntanya de les Creus atenent al seu valor històric i testimonial de l'existència d'un grup esperantista en la nostra ciutat en els anys 30 del segle XX.
"Endavant
esperantistes" ("Tantruen esperantistos" en l'original) és la
inscripció que apareix gravada en la pedra, al costat d'una estrella de
cinc puntes que conte en el seu interior una "E" majúscula, és a dir, el
símbol oficial de l'esperanto, i que es pot distingir simplement mullant la llosa, tal com es va fer per enregistrar les fotografies que publiquem del 2014. Al seu costat unes inscripcions de
lletres - V.B, R.E i V.P - que suposadament, són les persones que, en
alguna o altra manera, serien autors de la inscripció o potser formaven
part del grup esperantista que hi havia a Tavernes. Almenys la inscripció VP està perfectament definida i és conegut el nom i la persona a qui es refereix.
El 13 de gener del 2014, gràcies a una informació del Centre Excursionista, donarem a conéixer l'existència en primícia d'aquesta inscripció gravada en una llosa de pedra que, segons l'Associació
Valenciana d'Esperanto és l'única a tota Espanya, i que ara l'Ajuntament té interés a preservar i evitar-na la desaparició. En aquests casos, habitualment és substitueix l'original per una rèplica i la inscripció orginal queda guardada i protegida per evitar-li una major degradació pels agents meteorològics.
La inscripció, amb total seguretat, va ser gravada per algun coneixedor de l'esperanto fa
ara 89 anys, i encara perdura. Realment és com un tresor amagat, només es veu quan quan plou, però allò que li dóna més valor és ser un treball artesanal únic a dia d'avui.
I
la data que hi trobem, 19-11-1933, és suposadament el dia en que es
faria la inscripció i, coincideix - casualitat, o no?- amb la data que es van celebrar les
segones
eleccions generals a Corts Espanyoles durant la Segona República, que foren les primeres a Espanya en les quals va haver-hi
sufragi universal. Unes eleccions que acabaren amb el triomf dels
partits de dreta i que donaria lloc al denominat bienni radical-cedista o
bienni negre (anys 1934 i 1935). Però això són altres històries.
L'autor Vicent Peris
Sifres
Vicent Perís Sifres (qepd) fa gravar la inscripció quan tenia 14 anys, un dia d'excursió a Les Creus, segons ell mateix ho havia contat al seus fills i aquests ho confirmaren fa 10 anys, quan es va conéíxer l'existència de la inscripció
Vicent Perís Sifres (qepd) fa gravar la inscripció quan tenia 14 anys, un dia d'excursió a Les Creus, segons ell mateix ho havia contat al seus fills i aquests ho confirmaren fa 10 anys, quan es va conéíxer l'existència de la inscripció
Vicent Peris Sifres va ser una persona de gran intel·ligència, molt
bona formació cultural i autodidacta. A pesar del seu problema de
mobilitat funcional, i que l'obligava a anar amb crossa, no va poder
estudiar per la falta de mitjans familiars. Eren altres temps! Però les
seues inquietuds personals, i l'esforç personal, li facilitaren aprendre
francés, anglés, òbviament l'esperanto, i fins i tot música i
interpretar el violí.
Doncs bé, Vicente Peris va fer funcions de bibliotecari quan la Biblioteca Municipal estava en una de les dues edificacions de planta baixa (la que mirava al nord) que hi havia als anys 60 enmig del Passeig del Passeig del País Valencià, mentre l'altra que estava a la banda sud servia per guardar les eines de la neteja dels carrers del poble.
Aquestes dues edificacions estaven flanquejades per dos escultures de lleons en pedra, una imitació dels existents al Congres de Diputats, i que servien per als jocs dels xiquets. Anys més tard, es reformaria "el passeig" i es van enderrocar les dues edificacions baixetes, els lleons i també la pèrgola que ocupava tota la part oest del passeig, on ara escampa les taules l'única orxateria que queda a Tavernes.
Vicente Peris va continuar durant alguns anys al front de la Biblioteca Municipal que amb la reforma del passeig va passar als baixos de l'Ajuntament, al costat del Jutjat de Pau, i s'hi entrava per la gran porta de fusta que mirava, com ara també, a l'actual carrer del Dr. Grau.
Seguirà en el capítol II de IV: L'esperanto a Tavernes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada