L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 2.268
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 55.345

divendres, 1 de desembre de 2017

PUNT DE VISTA: "La capsa de Pandora" per Sico Fons

Resultat d'imatges de imagen 155 en Catalunya


A aquestes altures de l’actual situació política hispànica, gosaria dir jo que, si una cosa ha tret a la superfície el diguem-ne “problema català”, són tots els dimonis interiors que durant dècades ha intentat ocultar el règim borbònic, o si ho preferim dir d’una altra manera, l’anomenat Règim del 78. De virtuts, però, i que jo sàpia, no n’ha tret cap.

La modèlica i exemplar transició espanyola, volia fer-nos creure, precisament, això, que era modèlica i exemplar en la seua democràcia i en la seua modernitat. Per fi Espanya entrava dins d’Europa, continent civilitzat, pròsper econòmicament i encomiable com cap altre.

Els mitjans d’informació espanyols afins –que són pràcticament tots o, almenys, els més importants– s’han esforçat a bastament a palesar-hi el tarannà pregonament constitucional i, per tant, democràtic del règim sorgit i parit després de la mort del dictador Francisco Franco.

Però, ai las! en les situacions complicades i difícils, es quan hom veu molt sovint, el veritable caràcter de les persones, o els governs, en aquest cas... o els partits polítics... o les societats.

El Govern espanyol, davant d’una situació tan complicada –ho hem de reconèixer– com és la de què gran part del poble català desitge i demane la independència, s’ha deixat de miraments dialogants i civilitzats i ha tret totes les seues cartes amagades dins del calaix –no gens ple de teranyines– dels “yugos y las flechas” del general Franco.

A saber, repressió brutal i violenta de les forces de seguretat el passat 1 d’octubre contra la població que només pretenia dipositar el seu vot, de manera pacífica en un referèndum que seria tan il·legal com voldrà el Govern espanyol, però que en definitiva era sobretot això, un referèndum pacífic.

Ha empresonat tots els líders socials i polítics que ha pogut, ha sancionat econòmicament tota la gent dissident, ha mentit, ha tergiversat i manipulat informacions, i n’ha silenciat d’altres de manera interessada i mesquina.

Ha aplicat, ja ho sabem ben bé, el ja famós article 155 per tal de neutralitzar definitivament el “perill separatista”.

I a banda de tot això, ha començat a culpabililtzar del que ells anomenen “adoctrinament”, l’Escola catalana i la TV3. cosa que, vés tu per on, també pareix afectar les Illes Balears i els País Valencià.

L’ofensiva mediàtica, sobretot, contra l’Educació Pública d’aquests tres territoris, té un clar objectiu: demostrar que tot els “mals independentistes” vénen d’ací, i per tant, cal acabar amb l’ensenyament en la nostra llengua i amb la nostra història i “espanyolitzar” definitivament les generacions venidores. “Espanya –és a dir, Castella– una, grande y libre”.
La repressió brutal i l’ús de la força –tant física, com judicial, com econòmica– sempre poden anar bé per tal d’assolir els objectius que es desitgen; sobretot si aquesta força s’exerceix contra una població desvalguda i sense grans mitjans de defensa. No hem d’oblidar pas que aquest afer és, en realitat, una lluita entre David i Goliat.

L’Estat espanyol té al seu favor un exèrcit, una policia, uns jutges, i el vistiplau dels seus socis europeus (sí, aquella mateixa Europa que pretenia fer-nos creure que defensava certs valors ètics i democràtics, quan en realitat, no és més que un club d’estats privilegiats que tot just lluita pels seus interessos econòmics i polítics)...

i Catalunya que té? Només la voluntat d’un poble i el desig de llibertat.

No sabem si això serà prou per a vèncer l’ira i la prepotència de Goliat, però compte, perquè si més no de moment, tot aquest tema ha servit per obrir la capsa de Pandora i traure a la llum tot el franquisme i el feixisme que mig amagat sota la flassada de l’actual partit en el poder, ara ha reviscolat tot farcit d’odi i violència i més fort i impune que mai.

Aquest reviscolament del feixisme pot posar en perill, no només la democràcia espanyola, sinó també la pretesa essència d’aquell vell esperit europeu nascut després de la II Guerra Mundial.

Així doncs, tenim ací tres fronts que no sabem per quins viaranys acabaran anant. Per una part, el revifament del feixisme més bròfec i violent; per una altra, l’Europa dels socis econòmics que després del suport a les accions repressives de l’Estat espanyol, està més en dubte que mai; i finalment, l’Europa dels ciutadans i dels pobles que encapçalat per l’independentisme català, podria estendre una revolució pacífica i democràtica a tot el continent.

La taula està parada, vorem com acaba el dinar. 

 Les opinions vessades en els articles són pròpies de l'autor.
 Imatge: Tercera información