 |
| Foto: Prats i Camps |
El 22 de desembre de 1979, quan el Consell del País
Valencià va quedar inoperant pel blocatge de PSOE i UCD, el president Josep Lluís Albinyana va dimitir i es va endur amb ell la senyera que
onejava el Palau de la Generalitat.
La senyera amb l'escut del Consell, simbolitzava el retorn de les institucions des de 1707. Durant tots aquests anys, el primer president valencià l'ha tinguda
guardada, fins avui, que l'ha cedida a l'Institut Joan Fuster.
En un acte celebrat a l'Octubre Centre de Cultura
Contemporània, Albinyana ha lliurat la senyera al president de la
institució, Eliseu Climent. S'ha recordat el naixement d'aquell consell
preautonòmic que Albinyana va presidir entre 1978 i 1979 i tota la lluita desplegada per Albinyana, amb visita als pobles entre ells Tavernes, per demanar un projecte d'autonomia basat en la via de
l'article 151 de la Constitució espanyola, el de màxim competències i previst per als "territoris
històrics".
Com ací hem explicat en els articles en parlar d'Adolfo Suárez el pacte firmat entre PSOE i UCD va frenar el procés i el 22
de desembre de 1979, vist que el PSOE abandonava tot el que feia com a president i pactava amb la UCD en contra del poble valencià, Albinyana va dimitir.
El president del primer Consell Valencià se'n va endur la documentació i
la senyera que va onejar entre el 24 d'abril i el 22 de desembre de
1979. Una bandera que simbolitzava la recuperació de les institucions
valencianes, si bé no en la seua plenitud, sí de manera simbòlica, una bandera que recobrava el símbol comú de la Corona d'Aragó i enmig l'escut adoptat de Pere el Cerimoniós, una senyera que després seria canviada - com tantes coses de l'Estatut- amb el pacte firmat per la UCD d'Adolfo Suarez i el PSOE de Felipe González i Alfonso Guerra, com a "botiflers majors" del segle XX .
Ara aquesta senyera històrica quedarà exposada en un espai "digne i públic" del Centre Octubre.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada