Primera Eucaristia del nou rector Salvador Palomares "Doro"

 

No havíem sentit mai un sermó com el de Mossen Salvador Palomares, "Doro" de la Parroquia Sant Josep, dels escoltes, de Carites, dels col·legis públics de Tavernes, dels forums, del seu amic i tutor Vicent Cardona, de tant bon record per aquesta Parròquia que estava de gom a gom. I en representació de l'Ajuntament, és a dir de Tavernes, l'alcalde Jordi Joan. 

I és que en el sermó el nou rector, que ara és enviat com a vicari a la parròquia de Santa Rosa de Lima, en la aristocràtica ciutat d’Alcoi, ens feu un paral·lelisme entre el nou d’octubre , la seua nova casa, i la seua primera missa. Tot era una forma nova de començar.  No faltava doncs, honestitat, és a dir, sentíem a una persona autèntica amb ella mateixa, amb la seua clara identitat per a parlar d’on venia  i on havia arribat: i ens ho resumia en les paraules de Raimon: “Qui perd els origens perd la identitat”. 

 I ens recordava que el Pare vol a tots per igual. Davant d’ell no hi ha uns millor que d’altres, vol a tots  els que tenen com a referent a Jesucrist Ressucitat.  " La casa és important, però la gent ho és més"  paraules exactes per fer referència a les persones, que segur seran el centre de la seua actuació pastoral. Eixes persones amigues d’ell que estigueren en les seues paraules : la seua família, tot i que son pare estava a l’hospital malalt, la parròquia de Sant Josep, a les germanes de la Doctrina Cristiana, record als centres on havia estat de professor (Alfàndec, Divina Aurora i Magraner) i en la missa eren molts dels professors i, com no, a l’Agrupament Escolta, eixe moviment que va ajudar a descentrar-se d’ell mateix, a deixar de ser ell per estar al servei dels demés. Recordava a les autoritats del poble, especialment el seu alcalde Jordi Joan, que ha estat en tots els actes  i els altres grups politics de l’ajuntament que també l’han acompanyat.  Sols  va fer un retret personal  en una missa tan ben cantada per dues corals, la del "QuinzedeMars", que tant l’aprecien, i la coral dels escoltes, que en el seu cant "Ave Verum" posaren l’església potes amunt:  ell reconeixia que no servia massa pel cant, “no m’han ensenyat a cantar”. 

 Les paraules del rector José Vicente, recordaven el Doro estimat, i eixe canvi que havia donat com a persona al servei de Déu, cridat per ell ja major, però Déu no diferencia l’edat quan arriba una persona a dedicar-se totalment a ell. Tot i que mossén Salvador Palomares Bosch "Doro", i en som testimonis molts , s’ha dedicat, a diferents nivells, tota la seua vida, a donar testimoni d’autenticitat.  De segur que Sant Tomás de Vilanova, pels seu didactisme i la seua caritat té un nou rector que sap de la vida per això en les seues darreres paraules les més sentides se’n portà un aplaudiment com mai. Al mossèn Palomares, tots el portem al nostre cor,  desitgem vinga prompte al seu poble. I tant que l’esperem, perquè no estem acostumats a escoltar la paraula de Déu amb eixes paraules tan identitàries, tan pròpies del nostre poble en el Dia dels Valencians.

-