L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dimarts, 21 de juny del 2011

ARTICLE D'OPINIÓ: Temps de tripartit


A Sico i al seu Castor que el fa escriure

Tenim forts competidors  alhora de guanyar-nos la vida a Tavernes. I tots i totes sabíem no anava a ser fàcil. No ningú ens ha dit mai que per a la majoria del poble viure siga fàcil, i més com estan posant-se les condicions econòmiques. Per això després d’una tempesta ve la calma xitxa. Ve el moment de la tranquil·litat, del que estem acostumats, del treball. No ningú pot assegurar que no torne una altra tempesta, però tots i totes sabem que superada una molt forta estem preparats per a suportar-ne una altra de la mateixa intensitat , que ja es a dir.

Comencem molt malament si la treveta i la incomprensió, tan ràpidament advertida en l’oposició, entra alguna part del tripartit.  Qui té por a una paraula TRIPARTIT? Sols els que estan acostumats a les majories absolutes.  ¿O no governaven tres la Res Pública Romana, sense caure en la follia de l’ostentós emperador?. Tenir esperit de col.laboració és situarse a l’alçada moral del músic que ha de supeditar el seu ¨solo”  a l’harmonia de l’orquestra.

Hem de seguir col.laborant per estar contraa l’individualisme impenitent, ens cal una actitud que ens conduesca a cooperar, a fer una obra comuna. Hem de deixar per Tavernes les èpoques del “jo”, “jo” i “jo”, per passar al terme heguelià del nosaltres. Hem recorda una amiga que no és fàcil cooperar, no és fàcil treballar en equip. Sempre estan els amors propis de cadascú. Però saber guanyar-se la vida té la seua política. Desterrar la veu autoritària del “vinga, vinga!!”, “ fes-ho tu, que jo no vull”, “estira, que jo m’arrossegue”, té el seu mèrit.

 Tothom sap que la millor forma de funcionar en el món del treball és guanyar-nos més amics i o amigues, augmentar el seu nombre, per això no hem de perdre de vista que cada persona té el seu propi objectiu, i cal saber cadascú on pot arribar tot i que porte una ruta diferent ens valdrà si agafem el seu impuls. Recorde que Secundi Mollà em comentava la forma d’actuar de Laurence d’Arabia quan li digueren que les tribus se’n volien anar, i Laurence els va dir, “si se’n van ara segur que tornaran quan els necessitem. Si els mantenim amb nosaltres a la força serà com no tindre’ls”.  I es cert l’amistat naix a pesar de les més fortes discrepàncies, ja que hem de saber i tindre present allò qu ens uneix , i no plantejar en aquest moment allò que ens separa. En fí, traure eixe factor comú matemàtic. I una fórmula és la conversa exposant sempre els temes, deixant que els altres parlen i escoltant per expressar-nos quasi al mateix temps.

NO està el forn per a bollos, sempre hi haurà un desacord en una llarga convivència, però és superable, ja que Tavernes i nosaltres esperem molt del Tripartit. Ja que no us demanem que compartiu l’opinió de tots i totes sols com esteu fent sabent-nos respectar. I com és així ens tindreu al vostre costat. Tot siga per Tavernes i el seu veïnat que està en joc. Va de bò!

                                                     Jaume Talens.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Brillant...res més que afegir. Gràcies per la refelxió!!!

Anònim ha dit...

Buff.....

Anònim ha dit...

Cotorra no dies que en els articles de opinio no es podien fer comentaris?

La Cotorra de la Vall ha dit...

Anem a contestar amb la resposta que li donarem a F. Bononad quan ens demanava que deixarem fer comentaris al seu article i ens comentava (en correu a part) que no comprenia eixa decisió nostra.

"Si vam dir de no fer comentaris, va ser per vore si així es potenciava que els vallers i valleres s'animaren a donar la seua opinió, argumentada, i contestant sobre els temes que tractaven els articles d'opinió que rebiem. Volíem obrir un espai, encara que fos petit, on tingueren cabuda sensibilitats diverses de tot tipus (religiós, polític, social...)

Ho reconeixem: ha estat un fracàs. Ningú no ha respost mai cap article d'opinió amb un altre article d'opinió".


Açò és el que li comentàvem a F. Bononad sobre el tema.
Vist l'èxit que va tindre el seu article hem decidit continuar deixant lliure eixa opció. D'ací que ja no hem afegit allò de: "En els articles d'opinió no es permeten comentaris".

Confiem no tornar-nos a enganyar.

un què passava per ahí ha dit...

No estu fent les coses bé. Els artícles d'opinió no poden ser contestats de manera anònima, sempre han d'anar signats amb el nom i cognom del que l'esciru. Una altra cosa ben diferent és que la gent opine i comente, de manera anònima o amb pseudònim, sobre informacions de qualsevol caràcter de domini públic i que hagen estat publicades a aquest mitjà.

Llavors. No és just ni lícit permetre comentaris i/o respostes a articles d'opinió signats amb nom i cognoms.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Agraïm eixa opinió. Però com ho arreglem? Alguna solució?

Si diguem que no als comentaris i que contesteu amb un altre article d'opinió... no es fa perquè no t'enganyes: HI HA MOLTA GENT QUE NO VOL QUE APAREGA EL SEU NOM VERTADER. SI, TENEN POR. HI HA GENT QUE ENCARA TÉ POR DE DONAR LA SEU OPINIO.

- Si deixem que comenteu anonimament... malament, perquè algu se'n ix de mare
- Si deixem que no comenteu... malament, perquè no obrim debat i censurem.

Mal rotllo, no?

un què passava per ahí ha dit...

De mal rotllo res. Els qui gestioneu el blog heu de posar les bases de participació i el que vulga acceptar-les molt bé, i qui no, ja sap allò que se diu en castellà: "las de Villadiego". De tota manera, els primers en respectar-les i posar-les en pràctica, em referisc a les bases, heu de ser vosaltres mateixos. No val a ser permissius segons el vostre interés i conveniència.

A qualsevol associació, club o entitat del tipus que siga, calen uns requisits mínims d'ingrés i després de permanença. Quan un soci o membre n'incompleix algun, està subjecte al que se dispose en el reglament de règim intern aprovat per l'Assemblea General i què, tot component accepta amb totes les seues conseqüències.

Finalment. Si m'accepteu un consell o suggeriment us el faig: els articles d'opinió, igual que van signats amb nom i cognoms del seu autor, podrien anar amb pseudònim sempre que, de manera privada i confidencial, el mitjà què els publica, en aquest cas La Cotorra de la Vall, dispose de les dades d'identitat de l'autor. Una vegada publicat l'article en qüestió, es poden emetre comentaris al respecte sempre que siguen identificats amb nom i cognoms i si no, que envien al vostre e-mail el corresponent article que podrà ser publicat sota pseudònim.

No és just que sobre el pensament o opinió d'una persona o col·lectiu es puga criticar, menysprear, judicialitzar i fins i tot insultar d'una manera tan lleugera i barroera com fan alguns comentaristes amb tortal impunitat.

Si permitiu aquestes accions podrieu incòrrer en delicte d'insults, injúries, etc.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Tens tota la raó i per això avui mateix, dijous 23 vespra de Sant Joan, hem decidit tallar-ho.

Hem fet un post explicant-ho.
Respecte als articles d'opinió no hi ha cap problema en posar un pseudònim si sabem nosaltres qui es l'autor.

F. Bononad ha dit...

Efectivament, vaig demanar a La Cotorra que permetera fer comentaris al meu article, perquè pensava que això dinamitzaria el debat en una qüestió que considere decisiva per al poble. La gent s'anima més a opinar mitjançant aquesta opció immediata (prèvia moderació), menys treballosa. És un fet. I és una opció que fins i tot tenen els mitjans d'informació (i opinió) massius en les seues edicions digitals.

Ara bé, entenc que, amb intenció de generar un civilitzat 'dóna-me'n que te'n donaré' via article desfermador-resposta articulada, un procés que exigeix asseure's a l'escriptori una estona llarga, la rèplica vinga també convenientment signada.

Tal vegada el més operatiu per a un blog siga la moderació dels comentaris (a tots ens agradaria que el sentit comú fóra el més comú dels sentits, i la urbanitat, la més estesa de les disposicions, però...) i l'obligació d'identificar-se en els articles d'opinió (inicials, rèpliques, contrarèpliques, etc.). Tot i això, tants caps, tants barrets, cascú és cascú i La Cotorra farà a sa casa el que crega millor per al bon funcionament. Els convidats haurem d'acceptar les normes de l'amfitrió.