L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 527
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 7.350

dilluns, 13 de febrer de 2017

PUNT DE VISTA: "La Batalla de PPalència" per Sico Fons



Els valencians, de la mateixa manera que estem acostumat a les epidèmies anuals de grip quan arriba el fred o a les pujades de la llum quan a Iberdrola li ix dels daixons, també ens hem acostumat –ai las!– als sobtats atacs de patriotisme valencianista i furibund del Partit Popular.

Generalment, els pepaires valencians (perdoneu-me el gentilici tan mal posat) solen recordar-nos i advertir-nos dels terrífics perills catalanistes, quan s’acosten eleccions autonòmiques (tot i que no sempre aprofiten aquestes dates). És llavors quan trauen al carrer la seua artilleria pesada i blavera amb tota l’aviació anticatalanista i la infanteria valencianíssima que no para d’ofrenar noves glòries a tort i a dret... i, sobretot, a ponent.

L’estratègia és ben senzilla; es tracta de culpar de tots els mals culturals, lingüístics i econòmics Catalunya i els seus apologetes valencians. Llàstima no poder culpar-los també de la inundació de Tous i la possible baixada a 2ª Divisió del València CF!... Vaja, jo sempre donant idees!

Però bé, es veu que ells ho han calculat ben calculat i deuen haver tret la conclusió que per cada vegada que amollen paraules i expressions com ara, “Catalunya, Puigdemont, Acció Cultural, Eliseu Climent, ‘No mos fareu catalans!’ o pa amb tomàquet, es guanyen uns 1.000 vots; d’ací la seua contínua i cíclica reiteració. Van amb la seua maquineta de calcular i van traient comptes... 5 exabruptes i desficacis anticatalanistes al dia multiplicat per 1.000, són 5.000 vots al dia, i per 7 = 35.000 vots a la setmana. Magnífic! Ja es veuen altra volta, de la Generalitat estant, robant, estafant, manipulant, delinquint i mentint per tal d’ofrenar noves glòries a Espanya, als seus amiguets, i a les seues butxaques. Ai, que bo! Quin orgasme més gruixut que tindran!

I tot això, si més no en bona part, gràcies a l’anomenada Batalla de València, que jo preferesc dir Batalla de PPalència... i que em perdonen els habitants de la noble ciutat castellana de Palència. Jure que no hi tinc res en contra... de fet, ni tan sols sabria ubicar-la, ara mateix, correctament al mapa.

Per als més desmemoriats o joves, recordaré, breument, que és així com va ser anomenat el conflicte social i identitari que fou promogut, durant la transició, per la dreta valenciana més reaccionària per tal de conservar els seus privilegis heretats del règim franquista.

Aquest conflicte, que arribà a extrems molt violents, provocà una fractura política i social a tot el País Valencià que encara s’arrossega hui en dia. I això és, en part així, gràcies als mitjans de comunicació afins i a la manipulació constant amb la que es bombardeja contínuament des d’aquestes publicacions o televisions, sempre ben disposades a donar veu a qualssevol polítics, amb ínfules de filòleg en romanística, que defensen les particularitats lingüístiques valencianes... en el bell idioma de Cervantes o en valencià amb faltes d’ortografia i un bon grapat de castellanismes.

No deixa de ser paradoxal, que el partit que més ha fet per eliminar i acabar amb la nostra llengua en l’Educació Pública, durant els seus més de vint anys de govern,. pretenga sempre portar com a bandera la seua defensa contra l’imperialisme català.

Exaltar la simbologia més pretesament valenciana com són la bandera, la llengua o l’himne, són les armes que hom sol utilitzar.

El fet que la majoria d’aquestes proclames imbuïdes de transcendent patriotisme, siguen fetes en castellà, no semblen impedir que molta gent hi combregue i compartesca aquesta espècie de psicosi col·lectiva.

D’aquells anys ens venen a la memòria noms de persones i grups de difícil classificació com Vicente González Lizondo i la seua extinta Unió Valencia (engolida, finalment, pel PP), María Consuelo Reyna i el seu libel ultraconservador Las Provincias o Juan García Sentandreu i l’organització blavera i feixista anomenada GAV.

Tot açò que comente, ha estat relacionat sempre, d’alguna manera o altra amb el PP valencià, que ha sabut traure rèdit electoral de totes aquestes lluites polítiques i lingüístiques.

Així doncs, conclouré, no cal ser un erudit en política, ni ser massa parcial, per a deduir o sospitar que el PP es podria considerar com el partit més nociu i tòxic per a l’economia, la llengua, la cultura i les llibertats democràtiques de la història moderna del País Valencià. Per tant, considere aquest partit, envoltat per un núvol constant de deshonestedat, corrupció, hipocresia, franquisme i balafiament econòmic, com l’enemic públic número 1 del poble valencià.

Exagere? Ja m’agradaria, ja! Aviats estem!

Ah, per cert, això d’allò del que són, realment, la majoria dels membres d’aquest partit, per a la meua opinió, té un nom ben nostrat i amb més de 300 anys d’història entre nosaltres: BOTIFLERS!
 
                                                                                          Sico Fons
 
 
 Les opinions vessades en els articles són pròpies de l'autor.  
 
 Com sempre hem dit, estem oberts a qualsevulla col·laboració, grandària un foli o poc més, i identificació real de l'autor, que podeu enviar al nostre correu electrònic

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sico, ara que el PP vol que el TSJ es pronuncie sobre la "desunitat" de la llengua, veus possibilitats que s'acabe el conflicte? Acatarien una sentència desfavorable a les seues ideologies? Què passaria si el TSJ ens "catalanitza"? En algunes sentències ja s'ha pronunciat i ha dictaminat que l'última paraula rn matèria lingüística la té la Universitat. Penses que hauria de ser així? o els usuaris hauríem de poder dir també la nostra?

Anònim ha dit...

No has exagerat Sico. Tots sabem com de fàcil és enganyar els valencians. Sols en el paperet del caramel!! I no dones idees al enemic!!!!

La Cotorra de la Vall ha dit...

Pensem que els usuaris podem dir la nostra al mateix nivell que quan opinem de si un mal de panxa és una mala digestió, fins que anem al metge especialista i ens diu que tenim una úlcera de cavall, per no dir-la més grossa la malaltia.

Ningú mai contradiu els llicenciats de medicina, arquitectura, matemàtiques, química, etc. però lingüistes al País Valencià hi ha a cabassos, que parlen i argumenten de la llengua sense estudis i, el que és pitjor, massa vegades sense parlar-la ni escriure-la.

Deixem a la Universitat que faça la seua tasca i nosaltres a usar-la, emprar-la, conrear-la i estimar-la.

Sico Fons ha dit...

Jo crec que no existeix cap conflicte lingüístic pròpiament dit. Eixes coses només solen succeir a les universitats i en cercles acadèmics. Tots sabem massa bé que catalans, valencians i balears parlem el mateix idioma amb variants dialectals. El que realment hi ha és un conflicte polític. Ja ho he dit al meu escrit; el PP, en vol traure profit electoral atiant el foc del blaverisme. És una manera molt "pràctica" de distraure el personal per tal que no pensen en corrupcions i balafiaments econòmics.

Anònim ha dit...

Les persones som més influenciables per la via emocional que no per la lògica, que necessita d'una reflexió. D'això se n'aprofita el PP fomentant l'autoodi a nivell lingüístic i cultural. Sols els interessa una uniformització de la diversitat cultural que tenim. Crec fins i tot que si no els reportara vots, continuarien amb aquesta tàctica d'enfrontament perquè a la fi el que pretenen és tenir una sola cultura: l'espanyola, perquè cal tindre'n una perquè si pogueren ens enfonsarien en la més profunda ignorància per poder fer i desfer a voluntat sense que els diguerem res. Sabem d'on vénen, de qui són fills i néts i que pretenen, sempre ho han pretés, però amb la disfressa democràtica utilitzen altres tàctiques que poden ser més enlluernadores si no se li aplica el filtre de la reflexió. Un poble enfrontat que oblide la seua història, la seua llengua i perda la seua identitat.