L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 2.008
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
75.465

diumenge, 5 de febrer de 2017

INFORME: La regressió del litoral valencia (II) - La platja de la Goleta

Espigó del Xúquer a Cullera i port de Gandia. Es pot observar clarament com l'arena s'acumula al nord (part dreta) i com desapareix a la part sud (esquerra de la imatge)
Els tècnics tenen clar que els espigons construïts en la desembocadura del riu Xúquer, a Cullera i el que protegeix el port de Gandia dels temporals del nord i l'est estan entre les primeres causes que produeixen "l'efecte regressió" en les platges de la Safor en retenir l'arena i sediments que la mar desplaça en sentit nord-sud.

L'espigó del Xúquer reté l'arena en el seu vessant nord, incrementa la platja a Cullera i redueix la franja litoral en el Brosquil i en la Goleta de Tavernes.  Fa  fa vint anys en la Goleta existien desenes i desenes de metres d'arena, que s'han anat reduint, i avui la mar arriba als fonaments dels edificis. Les poques fotografies que s'hi conserven així ho testimonien, com la del camping La Paz.

Camping La Paz anys 1970. Hi havia un bon arenal.
L'espigó del port de Gandia causa el mateix problema i la platja Nord de Gandia, la més turística, augmenta d'arena amb els sediments que ja no es dipositen al sud de l'espigó. Daimús, Guardamar, Bellreguard, Miramar i, especialment, Piles, han vist retrocedir les seues platges en les últimes dècades.

En tots els casos, les aportacions de milers de metres cúbics d’arena no han servit de res i els temporals dels últims mesos confirmen la necessitat d'altres solucions.

L'Administració disposa d'estudis sobre les causes i les possibles solucions, sense que el Ministeri de Medi ambient haja dut a terme obres que, igual que demana Tavernes, demanen molts ajuntaments.
Any 1990. La Goleta no tenia regressió
Imatge aproximadament del 2005
La Universitat Politècnica de València (UPV) en el 2008 va presentar un estudi d'anàlisi i unes propostes de solucions per a evitar que açò seguira produint-se. L'estudi plantejava la construcció al llarg del litoral d'espigons que retingueren l'arena.

L'informe d'anàlisi i de propostes comptava amb la participació de la Mancomunitat de Municipis de la Safor i el Ministeri de Medi ambient. Any rere any comprovem que l'Administració ignora els seus propis estudis i passa el temps sense prendre les mesures  que podrien posar fi a problemes ben estudiats, mentre les actuacions – ho repetim de nou- es limiten només a aportacions d'arena que duren pocs mesos.

Evolució de la platja de la Goleta 1956-1990-2015. S'hi observa l'estretament de la franja d'arena en el 2015
Simptomàtic és el cas de la Goleta. Les reclamacions de l'Ajuntament de Tavernes aconseguien l'any passat l'aportació de 60.000 metres cúbics d'arena a les platges de la Goleta i del Brosquil, o siga, una inversió sobre els 800.000 euros. Els últims temporals han deixat en res el treball i l'aportació del gener del 2016, i no solament el mar s'ha engolit la platja sinó que ha penetrat en la urbanització. Just uns dies després  que el govern anunciara, una altra vegada, una aportació d'arena. 

En el cas de la Goleta, existeix també un altre estudi específic avalat per la UPV i que coincideix amb l'anterior:  construir un espigó que contribuiria a "recréixer" la platja,  submergir elements fixos a uns metres de vora mar,  però limitant el seu impacte ambiental i l'afecció sobre l'explotació turística.

Així tenim ara la Goleta.

 Són estudis, anàlisis de la situació que es queden en res potser perquè requereixen una gran inversió. Seguirem per tant reclamant una intervenció seriosa i quan abans per a recuperar part de aquelles desenes i desenes de metres que tènia la nostra platja fa dècades, quan l'única construcció existent en la zona era el càmping La Pau.

Clicant ací pots llegir la primera part de l'informe

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest articles d'arquitectes, encara que parla d'altres platges del la zona de l'Horta i de Sagunt, és molt aclaridor i perfectament aplicable al que passa al Brosquil i la Goleta
https://www.google.es/amp/s/arquitectosvalencianos.wordpress.com/2015/11/20/topografia-y-geologia-maritima-de-la-costa-norte-valenciana/amp/

La Cotorra de la Vall ha dit...

Efectivament és el mateix cas però quilòmetres més avall de la costa. Les dues fotografies aèries, de Cullera i Gandia, encara que no permeten apreciar-ho tot el bé que voldríem (no estan fet amb aquest objectiu) són aclaridores.
La platja de Cullera i la platja nord de Gandia tenen cada any més i més arena, i pel sud en falta.
Agraïts per l'article.

Anònim ha dit...

Quan es van amb reveindicacions per a que el ministeri complisca amb les seues competències la resposta és una palmadeta a l'esquena però que no hi han diners. Però diners hi han, el que potser és que estiguen a Suïssa.