El passat cap de setmana el grup de muntanyers del Centre Excursionista de Tavernes format per Lluís Ferrando, Javier Gálvez, Vicent Tuso i Paco Cuñat van coronar el Posets, la segona muntanya més alta de la cordillera Pirenaica amb els seus 3.375 metres.
El grup ha explicat que es van desplaçar fins al Parc Nacional Posets-Maladeta, al nord de la província d'Osca, per a realitzar l'ascensió. Cal saber que els massissos de Posets i la Maladeta són dos dels nuclis més elevats de la cordillera Pirenaica, amb l'Anet (3.404 m) i el Posets (3.375 m).
Els muntanyers vallers han explicat que en el seu recorregut, i tal com es pot observar a les fotografies, es trobaren amb paratges erosionats per l'acció de les glaceres quaternàries, valls en forma de U, circs i zones de llacs de muntanya (ibons), dels quals ara en queden tres nuclis de petites dimensions als massissos de Posets, Perdiguero i Maladeta, que són Monumentss Naturals. Tot i l'absència de neu - el canvi climàtic es nota molt - l'ascensió no és cosa fàcil per la quantitat de pedres soltes i grans formacions erosionades, recorrent l'ascensió per zones de gran bellesa.
La primera etapa eixiren de la cascada d'Espigantosa d'Eriste, per un sender no massa escarpat, fins arribar al refugi d'Àngel Orús (2.150 m.) on pernoctaren. L'endemà feren la segona etapa, amb eixida a les 7 del matí per començar l'ascensió pel "collado de la Forqueta" per cercar l'anomenada "canal fonda", una zona molt pedregosa amb un gran desnivell que complica molt la marxa.
Al final d'aquesta canal, a uns 2.800 m, enfilaren l'anomenada "esquena de Posets", una aresta molt pedregosa que s'estreny a poc a poc amb una caiguda important als dos costats. Aquest era el moment on calia avançar amb la màxima precaució i calia "trepar" pel terra ajudant-se de les mans en algun tram.
Coronar el cim va ser la gran recompensa, tot i que va ser un total de quatre hores i mitja d'ascens. Dalt, després dels moments normals de descans, gaudiren d'una de les panoràmiques més boniques del Pirineu, una situació realment privilegiada perquè en ser el segon cim més alt no hi al voltant cap massís que dificulte la vista. La tornada, no sense posar la màxima precaució, va ser seguint la mateixa ruta però amb sentit contrari, fins al refugi d'Àngel Orus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada