Zapatero i Rajoy passen dels ciutadans i ciutadanes
Avui acaba el termini perquè els partidaris d’un referèndum previ a la modificació de la Constitució troben un 10% de diputats que donen suport a la iniciativa. La reforma que pretén fixar un límit de despesa pública es vol aprovar sense la veu del poble i, a més, amenaça l’Estat del Benestar. Els serveis socials perillaran sobretot al País Valencià, on ara mateix hi ha una delicada situació econòmica i amb el límit d’endeutament serà més difícil buscar diners per atendre el deute acumulat i cobrir totes les despeses socials.
La Constitució Espanyola que semblava inamovible i sagrada, ha sigut modificada de pressa i corrent pel PSOE i el PP, sense cap tipus de consens, com si d’un colp d’autoritat es tractara. Un Estat democràtic modificant la norma suprema sense un referèndum que done veu al poble i, a més, dubtes sobre la situació en què quedarà l’Estat de Benestar després de la reforma. Limitar el dèficit restringeix la capacitat de finançament de les administracions públiques i no falten les veus que asseguren que corren perill les principals despeses socials, des de les pensions fins a la sanitat, passant per l’educació, els transports, el salari dels funcionaris, etc.
Les CCAA seran de les més afectades per la reforma perquè no podran endeutar-se per realitzar inversions i garantir els serveis bàsics dels ciutadans. Si la situació sembla delicada, encara ho és més a les nostres terres, perquè els números rojos en els quals està ofegada previsiblement augmentaran. Si fins ara que no existeix límit d’endeutament els retalls del Consell han sigut constants a educació i sanitat, caldrà plantejar-se què passarà després de la reforma. Evidentment el sostre de dèficit impedirà –o almenys limitarà- buscar finançament, ja siga per atendre l’endeutament de la Generalitat –al juny el deute es situava als 20.547 milions d'euros- o per cobrir despeses socials bàsiques.
Tot i això, l’alcaldessa de València, Rita Barberà, tot seguint la línia del PP imposada des de Gènova assegurava fa uns quants dies que València no es veurà afectada per la reforma constitucional, pero la xifra de 20.547 milions d’euros, qüestiona les declaracions de l’alcaldessa.
La reforma també evidencia el desinterès mostrat per PSOE i PP cap als ciutadans, que sense referèndum, quedaran ignorats en la pressa d'aquesta important decisió.
- Segons l'Informatiu
-
3 comentaris:
Per fi es presenten EQUO i Compromís en coalició al País Valencià?
Torne a escriure per tercera vegada el mateix comentari, a vore si esta vegada tinc sort i es publica:
UPyD s'ha oposat a este destarif i ha demanat també un referéndum.
Que s'amagará darrere este pacte entre dos en un cuartet sense llum ni taquigrafs, cuant no entra en vigor hasta el any 2020? res de bó, pero no eu sabrem hasta després les eleccions, segur.
Perque no reformem la constitució de veritat i a fons, convertitn a Espanya en lo que som, un estat federal, laic, on els vots dels bascos i catalans valguen lo mateix que els dels resto d' espanyols, on el meu partit en els mateixos vots totals que PNV tinga en les corts un sol diputat i ells 6, i on EU-IPC en el doble de vots en tinga sols 2? Un estat on els partits minoritaris tinguen accés a les corts, mitgançant la rebaixa del 5 al 3 % i en una circuncripció única, amb llistes obertes i elecció directa de alcaldes en els pobles?
Espere, senyor editor de La Cotorra, vore demá este articul publicat o sino pensaré, com diuen alguns, lo que a mi hasta el moment no m'ha pasat, que existix censura en este periodic.Ja li dic que es la tercera vegada qu' intente publicar en este apartat. Gracies de bestreta.
Estimat anónim , hem podueu explicar qui son Equou? gracies de bestreta.
En cuant a lo que señale en l'articul anterior sobre qu'era la tercera vegada que eu escribía, reafirme que no n'hi a cap censura en esta revista, supose sería un problema de temps del editor en revisar tot lo que publica, al revés me s'está deixant expresarme en tota llibertat i sense atacs personals, com sí está ocorreguent en atre periodic digital local, en el cual desde l'anonimat cobarde s'insinúen coses i s'insulta al que lliurement, com faig açí i en La Veu, exprese les meues opinions i presente les del meu partit, consentit pel editor del mateix, per lo que done públicament les gracies al editor d'este periodic i als seus colboradors pel respecte que tenen a les opinions dels demés, i també a Raul i La Veu.
Seguiré amb vosatros m'entres existiu pues sou un exemple de tolerancia.Gracies.
Publica un comentari a l'entrada