L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.291
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 41.806

dilluns, 19 de setembre de 2011

ARTICLE D'OPINIO: La primavera de Tavernes


                             
  A voltes la conjuntura social i política d'una societat fa que en determinats i molt especials moments un canvi polític facilite l'esclat o eclosió (bonica paraula) de la llibertat, la cultura i les ganes de viure. O potser és a l'inrevés i és aquesta ebullició precisament la que facilita el canvi polític.

 Siga com siga, però, és com si de sobte un reguitzell de circumstàncies s'aplegaren totes en la mateixa direcció per a permetre que, de colp i volta, un poble despertara i obrira els ulls a la llibertat, al progrés, a les arts, a la poesia i a la vida. Ho hem vist a través de la història en diferents llocs de la geografia mundial. És com si un frenesí col·lectiu s'apoderara de tota una comunitat per a canviar i millorar el statu quo dominant fins al moment. Desempalleguem-nos de les teranyines de l'ancien régim, cremem en una foguera les andròmines velles per tal que torne a eixir el sol i puguem respirar una mica d'aire fresc. 

 La secta jueva dels cristians no va nàixer i prosperar sota aquestes circumstàncies? Els esclaus de l'Imperi Romà feren seua la nova fe a canvi de promeses de llibertat i una vida millor més enllà de... la mort (!).  I què fou també la “revolució” dels càtars o albigesos nascuda envers el segle X, sinó el resultat d'una voluntat de canviar i millorar el cristianisme?

 Però no cal anar tan lluny en la història. Recordem també, i canviant d'època i circumstàncies, el que va succeir durant la II República Espanyola. La monarquia –obsoleta, anacrònica i més rància que una taronja a l'estiu– fou abolida democràticament i el nou règim republicà propicià tan gran esclat de vitalitat que l'estat espanyol entrà ràpidament en una nova era d'esplendor i vitalitat culturals amb un intent fervorós per alfabetitzar tota la massa de gent que no sabien fer ni la o amb un canut i on l'anomenada generació del 27 –amb inoblidables noms com García Lorca, Luis Cernuda o Jorge Guillen– deixaren el nivell de la literatura espanyola fins a altures inabastables. També els escriptors en la nostra llengua hi aportaren el seu gra de sorra amb noms vinculats a l'època tan imprescindibles com Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, Carles Riba, J.V. Foix, Sanchis Guarner, Carles Salvador i molts altres que foren més coneguts després de la guerra.

 I tornant a canviar d'època i lloc geogràfic, no seria gens aventurat afirmar que l'arribada a la presidència de John Fitgerald Kennedy el 1961 propicià tot el que vingué durant els anys seixantes, com la lluita pels drets dels negres i d'altres minories i el moviment hippie.

 També durant aquesta anys la política reformista i aperturista del president de l'antiga república de Txecoslovàquia Alexander Dubcek encetà el que fou conegut com “Socialisme amb rostre humà”, és a dir la “Primavera de Praga”. Això fins que els tancs soviètics s'encarregaren d'acabar amb aquest intent de liberalització política.

 I canviant novament de lloc i època, resulta fàcil relacionar l'anomenada “movida madrileña” amb l'elecció, com a batlle d'aquesta ciutat, del socialista Enrique Tierno Galván, que animà i fins i tot donà suport a tot aquest moviment juvenil i contracultural que es va estendre per gran part de l'estat espanyol durant els anys 80.

 Ara fixem-nos una mica en Tavernes. Les comparances, ja ho sabem, són odioses –sobretot si semblen desproporcionades– però nosaltres estem convençuts que el comportament i els costums humans es repeteixen en petita o gran escala en tots els nivells de les societats.

 Així doncs, tenim que gràcies al resultat de les darreres eleccions municipals s'hi ha produït un canvi polític notable que ha dut al poder a un tripartit format per grups més o menys d'esquerres. Que existeix una voluntat política (és la nostra impressió) de renovament cultural de la nostra petita societat i que el poble –o part del poble– sembla disposat, després de molts anys d'hibernació, a assumir nous reptes i anhels. I per si tot això fóra poc, estem immersos en una crisis econòmica de grans dimensions. Ho tenim tot al nostre favor si pensem que la història, sota determinades circumstàncies socials, es repeteix fins a cert punt.

 Dit tot açò, no seria estrany pensar que estiguérem iniciant una petita i casolana revolució cultural que podríem anomenar la “Primavera de Tavernes”. Potser acabem d'entrar en una nova, i no sabem encara si llarga era on la cultura, les arts, les ciències, el teatre, la poesia, la literatura, la música i l'amor a la nostra terra i llengua assoliran una importància i fervor cabdals en la nostra població. ¿Us imagineu un Tavernes amb biblioteques, llibreries, festivals de teatre i música, esdeveniments muntanyencs i certàmens literaris? I on la gent demane i exigesca coneixements, cultura i felicitat sense rancors ni odis? És a dir, un Tavernes on regne tot allò que la dreta política sol ignorar, silenciar o fins i tot perseguir i censurar?

 Doncs això ara, volem somniar, és possible que ocórrega; però com que els canvis en política solen ser tan aleatoris i ràpids com el temps en primavera, us aconsellem que aprofiteu aquest moment històric tan sublim abans que no tornen els tancs hivernals de la foscor. Almenys ho podreu contar als vostres fills i néts. Visca la Primavera de Tavernes!

Sico Fons


9 comentaris:

LSP ha dit...

Visca!!!

Anònim ha dit...

És com un raig de sol calentet que cada vegada és més gran, és una primavera lluminosa hi ha molta llum: no sabran no podran aturar l'explosió de colors quan arribe la llum, no podran no sabran rebutjar l'impacte a la cara de tota la llum (la gossa sorda). Molt bo l'article Sico, eres uncrack!!!

Anònim ha dit...

Este article em recorda a aquelles declaracions de la nostra "compatriota" Leire Pajin, en les que digue sobre la trobada de Obama y Zapatero era un fet de relevancia cosmica o universal, en definitiva, crec que se´n ha passat prou amb les comparances. Per no desgranar punt per punt totes les referencies mes o menys apropiades que ha fet.

Anònim ha dit...

Sí Sico,veiem il·lusió per fer un Tavernes amb més cultura, més cívic, més dialogant, on càpien totes les opinions i gustos, tots els arguments fonamentats. Amb respecte a la llibertat de l'altre i, alhora, prioritzant positivament tot allò que ens pot unir, tot el que ens pot fer créixer en saviesa, dignitat i convivència.
Tot i la crisi es poden fer moltes coses. Atrevim-nos a unir esforços!
Col·laborem amb assertivitat i transparència!
Fem pinya i siguem ambiciosos per demanar la lluna, però sense supèrbia, sense imposicions. Amb humilitat i amb fermesa.
Vaja... tot això que la gent jove sol dir "estar o fer les coses de bon rotllo".

NOE ALBEROLA ha dit...

Estic molt d'acort hia un canvi es respira al carrer, però esperem tots plegats que dure un poc mès que la primavera ja que si no es aixi poques coses milloraran i encara queda molta feina per restablir tot allò que ha arrasat l'huracà PEPE.Els canvis ben plantejats i en iniciativa tindrien que estar respaldats per la oposiciò i fer menys critica poc constructiva,al cap i a la fi tots trevallen per el poble i qui nomès es dedica a pintar cels nuv ols, no gaudeix quan eix el sol...

QUALSEVOL NIT EIXIRÀ EL SOL!!! ha dit...

I la tardor!!! I el mes de Setembre a Tavernes!!!

Anònim ha dit...

Jo crec t´has passar un poc Sico,a tú t´afecta molt la tardor i no pas la primavera. No creus? Has fet unes comparances que fiquen els cabells de punta. Vinga home no boles tan alt, tinguem la festa en pau i deigem correr el temps que demartes a trece,miercoles tres.Tots els avions no s´estrellen pero no están fora de perill.
Un saludo

Vicent F. ha dit...

M'agradaria dir que l'autor no ha pecat d'ingenu, i per a dir-ho em caldria veure esdeveniments, realitats. Han passat ja els cent dies de gràcia que tot Govern mereix i, si bé és cert que en alguns camps els canvis són visibles, en matèria cultural Tavernes segueix sent un erm. No es percep cap esclat ni cap línia d'actuació continuada. Alguna flor aïllada que, com bé sabem, no fa primavera. No hem d'esperar que passen les estacions, si no volem que el que acabe passant siga el tren. Ja des de la tardor els responsables de Cultura han de posar-se les piles. No tard sinó prompte el poble ha de veure una veta, un corrent, una seguida. A fi de poder seguir un fil. De seguida.

Anònim ha dit...

Esperem que no es convertixca, com al estat espanyol, en una primavera amarga..
E. Estruch-UPyD Valldigna