L'atur és el problema més greu al nostre territori. Tots els partits ho reflecteixen, tots presenten els seus plans i programes per a la reactivació de l'ocupació. Fins i tot tot el PP, que ha governat durant els darrers setze anys, des de 1995, i ha vist com els quatre darrers la xifra d'aturats ha crescut per damunt de la mitjana espanyola ofereix el seu programa oblidant i defugint la seua responsabilitat en el problema.
Camps (PP) presideix una de les comunitats amb pitjors números econòmics
El PP usa la retòrica triomfalista i de llevar-se tota la culpa. El programa presenta una realitat econòmica difícil causada pel el Govern Central i presenten una gestio que ha aconseguit “el període de major creixement econòmic, social, cultural i polític de la seua història”.
El programa està muntat per a dir primer el que han aconseguit i després les propostes. Diuen que el PIB valencià s'ha incrementat més d'un 12% i que el creixement mitjà és 1,5 incloent-hi el temps del boom urbanistic, però amaguen, no diuen i callen que la riquesa per habitant valencià ha abaixat un 8% des de l'any 2000 o que un de cada quatre xiquets de València viu en la pobresa, tal com ha denunciat "Save the Children".
El PP argumenta que ara en la nostra terra treballen 1.938.000 persones, 658.000 més que quan governava el Partit Socialista, però no diuen i amaguen que ara som un milió més de valencians que en 1995 i que la taxa d'atur és del 24,12 %, la qual cosa converteix a la Comunitat en l'autonomia que més ocupació ha destruït de tota Espanya.
Som una de les comunitats més endeutades, però al PP li dóna igual: proposa seguir les polítiques de grans esdeveniments. En el programa recorden que han fet el Pla d'Agilitació de Pagaments però no diuen cap mesura per a pagar el deute als proveïdors de la Generalitat, des de Correus fins als sanitaris.
El PSOE, després d'una introducció crítica a la gestió del Consell, fa com a propostes un Pla de Sanejament que incloga un programa de pagaments a proveïdors i contra la desocupació, proposa un Pla de Xoc dedicat a la construcció i reparació d'equipaments públics i a la rehabilitació del parc d'habitatges que serviria per a emprar a tots aquells aturats del sector de la construcció. Per als joves, se centren en la “formació per a la innovació”, suport a emprenedors, empreses familiars i un Pla de Foment del Treball Autònom, d'Integració Laboral dels Discapacitats, de la Dona Empresària… Tot plans.
Compromís proposa acordar la creació d'ocupació amb els sectors ecològics i socials i atorgar major paper institucional als sindicats, incentivar el canvi de contracte temporal a indefinit, limitar els ERE’s i eradicar l'economia submergida.
Compromís s'apunta al sector d'atenció a la dependència i a xiquets de 0 a 3 anys com a important per a la creació d'ocupació, a més dels llocs de treball que es pot crear amb activitats extraescolars per a xiquets i joves de 3 a 18 anys amb què es combatria el fracàs escolar i es conciliaria vida laboral i familiar. Respecte a tots els aturats del sector urbanístic, Compromís proposa canalitzar-los cap a la preservació del patrimoni o les energies renovables i sectors sostenibles.
EU proposa eliminar els límits a la reposició de personal dels serveis socials (educació, sanitat, dependència, justícia…) i també s'aposta per la rehabilitació com a eixida per a tots els aturats del sector de la construcció. Lluitar contra la temporalitat i establir un sou mínim (60 % del sou mitjà) i un màxim en les retribucions dels treballadors de l'administració. A més, reducció a 35 hores de treball setmanals i mesures especials per als qui estiguen a càrrec de menors o dependents, així com un pla de lluita contra l'economia submergida i de prevenció de riscos laborals.
En definitiva, l'oposició també té els seus plans. I mentre no governen no sabem que donaran. Els resultats de la gestió del PP ja els coneixem: estem a la cua en quasi tot (renta per habitat, sanitat, educació...), un gran deute en la comunitat i molts, molts aturats, quasi 600.000 valencians i valencianes, més del 24%.
-
1 comentari:
el desequiibri salarial entre sous alts i baixos es el major de la OCDE mentre mana el Pesoe actual, no el de Gonzalez. La diferencia entre redistribuir el que s'ingressa i el repartiment que fa l'estat esta tres vegades per sota dels EEUU, que té nou punts, i es un dels més baixos, aquest punt ajuda a fer reformes importants. L'atur no ha arribat a quatre milions sino esta pels cinc milions. La crisi es mundial però la recaptació d'impostos torna a ser com en l'epoca d'Aznar, fort amb els dèbils i suau amb els forts. Com sempre. Per tant no vingau amb monsergues, igual tinc espases que bastos, damunt diuen que sols hi ha dos partits, quina vergonya cridar al vot inutil per a canviar la societat. Que paguen els que tenen i us assegure que les altres polítiques son possibles i tindrem una solució vàlida. Estaré el divendres, sino estic de mani a Valencia al mittin del Bloc a vore que diuen.
Publica un comentari a l'entrada