El Consell Jurídic Consultiu (CJC) en un informe vinculant indica al Govern de Carlos Mazón que en l’avantprojecte de llei de protecció i ordenació de la costa valenciana li falten estudis previs que haurien contribuït “a un millor examen i efectes de la futura ordenació del litoral".
El CJC indica que l'avantprojecte segueix l’esquema normatiu d'altres comunitats autònomes, especialment la Llei 4/2023, del litoral de Galícia, amb què coincideix en la major part. .Així amb caràcter general s’atribueix al litoral una amplària de 500 metres, susceptibles d’ampliar fins a 2.000 metres i proposa dividir el litoral en tres espais segons les condicions i les accions que exigesca fer-hi:
- Àrea de Protecció Ambiental, per les característiques naturals singulars i insubstituïbles- Àrea de Millora Ambiental i Paisatgística, espais que lliures de processos d’urbanització
- Àrea de Reordenació, espais transformats per urbanisme i degradats, impossibles o difícils de renaturalitzar, que exigeixen accions de reordenació.
El CJC constata en l'avantprojecte "l’absència d’estudis previs que proporcionen informació de la realitat del territori litoral sobre el qual es projecta l’avantprojecte de llei" i considera que eixos informes "haurien permés, d’una banda, un estudi d’opinió, i de l’altra, una recopilació dels diferents aspectes del medi físic, social i econòmic amb influència territorial”. També assenyala que “l’absència d’estudis del medi físic no permet accedir a conéixer els trets fisiogràfics més rellevants de la diversitat de la costa: el relleu i el modelatge, la composició geològica, la climatologia i la hidrologia, els sòls, la vegetació, la diversitat d’entorns i hàbitats, la fauna, etc.”.
L'alt organisme consultiu indica que hauria sigut desitjable “l’aportació d’estudis sobre la població i l’habitatge en el litoral, destacant, si escau, els principals problemes relacionats amb aquests" alhora que indica la falta d'estudis de la “dinàmica demogràfica, la dinàmica de l’habitatge, la relació del poblament amb la distància a la línia de costa, així com altres aspectes la finalitat dels quals permetera aproximar-se al coneixement de les dinàmiques de població, l’activitat econòmica, la disponibilitat de recursos, les infraestructures i els equipaments disponibles”.
No pot haver rebaixa sobre la protecció mediambiental
L'informe vinculant del CJC adverteix que les sentències del Suprem indiquen que “l’activitat de les administracions públiques i la pràctica jurisdiccional no poden implicar una rebaixa o un retrocés quantitatiu ni qualitatiu respecte dels nivells de protecció ambiental existents a cada moment, llevat de situacions plenament justificades basades en raons d’interés públic”.
El Consell Jurídic recorda l’actual normativa de costa aprovada pel Govern del Botànic, el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), i adverteix que el nou text legal, no podrà suposar un retrocés. O siga, el Pla d’Ordenació del Litoral, que tramite el govern de Mazon s'haurà d’examinar sota el principi de no regressió mediambiental.
Només protecció per a béns d'interés culturals (BIC)
L'informe dedica molta atenció a la figura dels nuclis urbans de valor etnològic, una mena de vestit a mida que vol crear l’avantprojecte per a atorgar protecció a edificacions que no en tenen i que es troben dins del domini públic maritimoterrestre, dependents de l’Estat. L'objectiu seria influir o decidir en el seu futur, cosa que el CJC ja adverteix que no seria possible perquè només els declarats legalment Bé d’Interés cultural (BIC) podran obtindre una concessió amb què definir uns usos determinats.
L’articulat proposat en l’avantprojecte, indica que "la Generalitat Valenciana, prèvia sol·licitud de l’Ajuntament en què radiquen o d’ofici, podrà declarar nuclis urbans amb especials valors etnològics els conjunts d’edificacions residencials, comercials o vinculats a activitats econòmiques tradicionals". Ací el CJC recorda que han de complir les característiques de estar "integrats en l’entorn costaner de manera que la demolició o la supressió suposara una pèrdua dels valors propis del patrimoni cultural, històric o etnològic”.
El CJC assenyala que l'Administració pot declarar nuclis urbans del litoral amb valors etnològics especials, però hi ha una sentència del Suprem que, entre altres coses, indica que estaria només referida "als béns culturals dotats del màxim nivell de protecció en els termes que hem explicat que són els únics que, per ser els més rellevants del patrimoni històric espanyol, poden ser declarats béns d’interés cultural”.
Podeu llegir l'informe complet clicant damunt aquest enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada