![]() |
Campanya 2024: Vista general dels treballs al nivell XV |
L'equip de Bolomor ha donat enguany com a acabats els treballs d'excavació del nivell XV de Bolomor. Han estat tres anys de treballs sobre una superfície aproximada de 20 m2 , i per tant és ara el moment de fer un balanç del que han estat les tres darreres campanyes.
Les excavacions a Bolomor han arribat a la seua 36a edició a iniciativa, patrocini, supervisió i autorització final del Museu de Prehistòria de València i la Generalitat. Aquestes entitats són les responsables últimes dels treballs del jaciment, es fan càrrec de les despeses d'excavacions amb una subvenció i, a elles, l'equip científic de Bolomor, presenta anualment el projecte i planificació d'excavació, amb indicació de les dates, perquè les aproven, així com després tota la justificació de les despeses.
![]() |
Josep Fernández observa els treball en la zona més interior del nivell XV |
![]() |
Any 2023 al nivell XV: S'aprecia al centre l'aparició del mant estalagmític |
Treballs d'investigació del nivell XV
![]() |
Nivell XV: l'estalagmita central separa les dues zones d'excavació |
Una realitat és innegable: la seqüència estratigràfica i la sedimentació de Bolomor, i més en aquests nivells inferiors, es la més completa del Quaternari valencià i permet avanços sobre aspectes paleoclimàtics del més remot passat dels valencians. Tot i això, Fernàndez ha confirmat que el treball en el nivell XV està acabat, els científics tenen la informació que necessitaven, i en un futur s'hauria de treballar en altres zones del jaciment.
El treball dels 3 anys ha facilitat avançar en el coneixement de la vida de l'home de Bolomor fa 300.000 anys. Així Fernàndez ha confirmat el reconeixement en les excavacions de 3 assentaments prehistòrics del pleistocè mitjà, amb climatologia freda. Els humans no ocuparien tota la cova, sinó la part interior.
![]() |
Molar de cavall exhumat enguany |
En el nivell XV s'han exhumat milers de restes òssies i molts utensilis lítics, cosa que ha permet saber com era la seua vida i quina la dieta alimentària, basada en la caça, majorment cavalls, molt abundant en restes òssies de caps i extremitats, però també cabres, cèrvols, rinoceronts i caça petita, com aus o conills.
Fernández assegura que eren animals que serien morts en el pla de la Valldigna o límits pròxims, que gaudirien de un especejament inicial, per dur les parts de més carn a la cova, que es serviria de llar però també de protecció.
![]() |
Rascadora en quarsita verda |
Aquests animals serien tallats amb diverses eines, fabricades en quarsita, pedra molt dura i que aconseguien dels al·luvions del Xúquer - cal recordar que la línia de costa estava alguns quilòmetres mar endins- havent-se identificat algun tipus de quarsita provinent de Conca, cas de una rascadora de quarsita verda, que apareix en el nivell XV i XVII arrossegada pel riu. Posteriorment, l'erosió del riu descobriria capes diferents, de quarsita daurada, com es troba en nivells més moderns de la cova. La quarsita era treballada a base de colps per aconseguir peces menudes amb un tall fi, amb el qual tallaven la carn o vegetals, o servia per rascar les pells, segons el sentit de l'ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada