Dissabte és la diada de Sant Llorenç, dia 10 d'agost que, fins a les últimes dècades del segle passat, era a Tavernes de gran festa, una de les festes importants de l'estiu junt al Dia de la Sang (Dia del Clot ) i Sant Jaume. Però, més o menys, en la dècada dels 70, la regulació estatal de les
festes i la implantació del Calendari Laboral feren que moltes festivitats locals perderen el caràcter de festa local, i fins i tot que desaparegueren costums i tradicions.
La celebració de Sant Llorenç a Tavernes es perd en el temps, sempre al voltant de l'ermita bastida en honor del sant, però cal saber que no és l'única ermita que hem tingut, ni tampoc era com ara la coneixem, en el Racó Joana, ni tampoc era aquest l'emplaçament d'altres ermites.
L'actual és de la que s'alçava al Teularet, fins que l’autopista va obligar a tombar aquella ermita
construïda al més pur estil valencià rural i de la qual només en queden
algunes imatges. La cultura i l'arquitectura tradicional popular sacrificada a la modernitat d'una autopista. En compensació, la concessionària en va construir
l'actual, la que ara podem visitar al Racó Joana.
Però cal dir que la del Teularet va tindre un altres antecedent històric, Sant Llorenç d'Alcudiola, actualment restaurada i en peu. Després, al capítol II en tornarem a parlar.
Sant Llorenç i el porrat
El temps també ha modificat la manera de la celebració del dia, però conservem el que era bàsic a la festa: la celebració sobre les 11 hores de la missa al sant, i després tots plegats en processó per la rodalia acompanyar la imatge per beneir el terme, en un acte en que se li demana al sant que ens protegesca les collites, però que tal com van les coses caldrà demanar-li protecció davant els comerços especuladors que fan i desfan el preu final de les nostres taronges. Al llarg del dia molts vallers i valleres acudiran a peu al porrat on podran comprar cacau, tramussos i el torrat, a més d’algunes llepolies per als més menuts
.
Com hem dit, ara ja no és festa local i això ha fet que, fins i tot, la devoció al sant màrtir, un diaca romà que va ser cremat-martiritzat en la graella, ha anat a la baixa. I com no, qui es ressent més que ningú és el patrimoni cultural valler amb la pèrdua de les nostres tradicions i costums, tot i que i és molt de lloar la gent que arribe a peu a l’ermita.
Com hem dit, ara ja no és festa local i això ha fet que, fins i tot, la devoció al sant màrtir, un diaca romà que va ser cremat-martiritzat en la graella, ha anat a la baixa. I com no, qui es ressent més que ningú és el patrimoni cultural valler amb la pèrdua de les nostres tradicions i costums, tot i que i és molt de lloar la gent que arribe a peu a l’ermita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada