L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Ens fa sana enveja Puçol o les Deveses, entre altres ... mentre esperem i esperem.

 

Són imatges, les dues primeres de la platja de Puçol. No cal forçar massa la vista per vore una platja amb arena, on també apreciem els espigons construïts que retenen l'arena. 

La tercera imatge és la platja de les Deveses de Dénia. Fa poc de temps, estava en les mateixes condicions que la nostra Goleta.  Ha estat qüestió de treball, però han pogut recuperar la platja gràcies també als 650.000 m3 d'arena usats en la regeneració. Fa unes setmanes a la Goleta s'usaren, van dir, 9.000 m3.

Ara les Deveses té entre 30 metres - part més estreta- fins a superar els 100 metres en la zona més ampla. I s'han construït grans espigons per evitar la pèrdua de la platja en poc de temps. Es calcula una vida útil mínima de 25 anys.

 

Les fotografies de la Goleta són d'ahir de matí. La mar es va endur la reposició i, al contrari del que es va voler vendre, no hi ha hagut regeneració natural: les ones no han tornat l'arena, excepte una poca, però al mínim "temporalet" de mar marejada desapareixerà per complet. Es el que passa i es ve repetint de ja fa anys: es veu a les clares. 

Passa d'un any i sense noticies del projecte de regeneració 

Recordar que fa més d'un any el Miteco va informar del projecte per regenerar el Brosquil i la Goleta i va obrir un període d'al·legacions de 30 dies hàbils a partir de la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat, que va ser el 19 de juny del 2023. Fa més d'un any.

 

Imatge i text original del projecte

 

En altres platges no hi ha cap problema en la construcció d'espigons, ací a Tavernes el Ministeri no en vol de nous, ni el MITECO ni el partit de Tavernes del govern de l'estat. Ambdós s'han inclinat per l'alternativa 4, en la imatge de dalt que, segon reconeix el projecte “és la que més afecta a les platges del sud de l'actuació  (Platja de Tavernes),  no evita l'erosió de la part nord del tram d'estudi, no estabilitza el sistema en la part central, no protegeix les zones crítiques dels temporals, però si aconsegueix una acumulació (d'arena) en la seua part sud que pot aprofitada (en altres zones) mitjançant bypass”.

L'alternativa 3 presenta com a objectiu estabilitzar els trams més crítics mitjançant l'execució d'espigons exempts d'escullera natural paral·lels a la costa (els esculls submarins) i abocar arena per a aconseguir l'ample de platja del 1957. 

Imatge i text original del projecte

 

A més, contempla la construcció de l'espigó en “L” en la part nord de 100 + 60 metres necessari per al suport lateral del tram de platja regenerat. Aquesta solucion, s'indica en el projecte, pretén aconseguir la regeneració de l'ample de platja i mantindre el seu equilibri. Es més cara que l'anterior - igual per això no es vol- però és la que presenta major grau (9) d'efectivitat.

Ens fa sana enveja Puçol, Les Deveses, Pobla de Farnals, el Saler... tantes i tantes ja regenerades, mentre ací esperem i esperem i, segur que es pot, si Madrid vol.