 |
| La Goleta: Dana Glòria |
És habitual que, amb cada temporal o gota freda, desapareguen platges i passeigs marítims, que els temporals tinguen uns impactes cada vegada més grans sobre construccions i infraestructures costaneres, i això duga aparella un retrocés de la línia de la costa.
Un informe de informe de Greenpeace confirma el problema que tenim amb les polítiques desenvolupades aquests darrers anys: excés d’urbanització, de barreres artificials i això, junt als efectes del canvi climàtic, amenacen cada vegada més el retrocés del litoral. Pastim, a més, una acceleració de la pujada del nivell de la mar: entre el 1948 i el 2019 pujava 1,6 mil·límetres cada any, però els darrers cinc anys ha pujat de mitjana de 2,8 mil·límetres. I per cada centímetre que puja la mar, el litoral retrocedeix un metre. Hi ha escalfament de l’aigua, hi ha una expansió de la calor i amb més calor, augment del volum i la fosa del gel a Grenlàndia i l’Antàrtida.
 |
| Espigó del Xúquer a Cullera i port de Gandia que impedeixen la circulació de sediments |
La costa Mediterrània és una de les més amenaçades i segons que diu Greenpeace "és més urgent d’aplicar polítiques d’adaptació a curt, mitjà i llarg termini”. En aquesta costa un 15% de la gent viu en zona inundable i un 85% viu a menys de trenta quilòmetres de la costa. Una dada més: Al País Valencià el 74,3% de la línia de platja és urbanitzada.
Amenaça de la mar i, paral·lelament, s'hi dona una reducció dels sediments naturals de rius i l'augment dels espigons en ports comercials i esportius han augmentat l’erosió de les platges per falta d'aportació d'arena, i en molts casos, com la nostra Goleta han perdut molta arena i el procés continua.
 |
| Efectes de la DANA Glòria |
Greenpeace afirma que les mesures habituals, com gastar-se milions d’euros en reposar l'arena, ja són clarament inservibles i simplement són “pedaços extremadament cars que prioritzen la supervivència a curt termini de les platges”. La regeneració artificial de sorra ha costat 1.500 milions d’euros aquests darrers deu anys.
El dic d’abric del port de València has tingut una gran responsabilitat
en el retrocés de la costa entre el port i el far de Cullera (Ribera
Baixa). El 64,5% de les platges valencianes han perdut extensió per
l’augment de fenòmens extrems cada vegada més va intensos i freqüents, i ara tenim 166 quilòmetres de costa amb un risc potencial d’inundació significatiu.
 |
| Any 2024: No hem patit grans temporals, però la pèrdua d'arena no cessa |
L'Albufera de València pot perdre desenes de metres d’ací fins a l'any 2050, tenint en compte que la major part no té ni un metre d’altitud. Les platges de Pinedo i del Saler ja han retrocedit entre trenta metres i seixanta. També hi ha cinc espais naturals més del litoral valencià en perill, com ara el Prat de Cabanes-Torreblanca, la Marjal de Pego-Oliva, les Salines de Santa Pola, el Fondó d’Elx i les llacunes de la Mata-Torrevella.
La Safor se situa entre les comarques més afectades: Guardamar pot perdre fins els 23 metres, Bellreguard 20 m, Miramar 19 m, les tres per l'existència del port de Gandia. Però també hi ha Tavernes 14 m, Xeraco 15 m, el Grau de Gandia 14 m, Daimús 16 m, Piles 15 m i Oliva 15 m.
Cal un canvi de model, diu Greenpeace que denuncia que l’afany urbanitzador continua present en noves normatives i projectes, com ara l’avantprojecte de llei de protecció i ordenació de la costa valenciana, que vol posar fi a la protecció de les 7.500 hectàrees de costa que encara no s’havien urbanitzat.
 |
| La mar ens va avisar el novembre del 2001. |
Les dades de l’informe indiquen que la costa té un retrocés greu, i, si no es frenen les emissions, en pocs anys pujarà de 12 centímetres al golf de València, i això vol dir perdre uns 12 metres de platja. On més retrocedirà són els 58 metres de Nules, els 21 del port de Sagunt, a Guardamar, retrocediria d’uns 23 metres i al Perelló, uns 14 metres.
I completem la relació: A la Plana Alta, Grau de Castelló; a la Plana Baixa, Moncofa, Nules, Xilxes i els Estanys d’Almenara; entre l’Horta Nord i el Camp de Morvedre, la Marjal dels Moros; a l’Horta Nord, Puçol; a València, el Saler; a l’Albufera, el Perellonet; el Perelló, a la Ribera Baixa; entre la Safor i la Marina Alta, el parc natural de la Marjal de Pego-Oliva; al Baix Vinalopó, Santa Pola, i al Baix Segura, Torrevella.
Continuarà amb:
INFORME GREENPEACE (i II): La pujada de la mar com afecta a la llei de Costes i a la línia marítimo-terrestre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada