El "Molló", monolit històric que separa els termes de Tavernes i Cullera, gaudirà d'una pròxima restauració

Una imatge recent del Molló

 

Tavernes, conjuntament amb Cullera, volen reprendre el projecte de restauració del "molló", fita històrica separadora dels dos termes, i així tal com vam publicar, continuar el projecte iniciat en la passada legislatura per a la qual cosa caldran els informes per a un element que és BIC. Aquest molló és un dels molts que va manar construir el rei Jaume II el Just per delimitar i separar el territori lliurat al govern del monestir i de l'abat de Valldigna dels territoris i termes veïns.

El propietari de la terra va cedir l'usdefruit gratuït durant 30 anys als dos municipis, que se n'han de fer càrrec de recobrar-lo, preservar-lo i donar a conéixer el seu valor històric. Els dos Ajuntament van arribar a un acord per restaurar aquest monòlit, com hem dit declarat BIC, de forma de con, de 3'40 metres d'alçada i vora 9 de circumferència. Històricament  marcava el limit entre dues jurisdiccions, en aquest cas la jurisdicció reial en la vila de Cullera i la jurisdicció abacial de Valldigna.

Una imatge dels anys 1990 del "Molló" encara amb la imatge de la Mare de Déu de Valldigna

El "Molló" està situat a l'altra banda del canal de defensa i es rematava per dues escultures en la seu part superior, una amb l'escut de l'antic Regne, que avui es troba al museu de Cullera, en la cara que mirava a la ciutat de la Ribera i per una escultura-imatge de Santa Maria de Valldigna, en la part que mirava a Valldigna. Aquesta imatge fins els anys 90 es trobava en un greu estat de conservació, però això no va ser impediment perquè algú la robara i ara es desconeix el parador actual.

L'actuació en un element BIC cal d'un projecte tècnic que ha de reunir informes històrics, artístics, etc. que condicionen els treballs a realitzar, i  han de deixar clara la solució a donar per la desapareguda imatge de Santa Maria de Valldigna. Una solució que ensopega amb la falta de la imatge original, sobre els 50 cm. d'alçada, de la qual les fotografies conegudes ja confirmaven el mal estat i el grau d'erosió que patia quan va ser espoliada,  amb parts del caps de la Mare de Deu i el Xiquet que hi faltaven.

Els estudis efectuats proposen construir una replica a partir de les fotografies conegudes i de l'estudi d'altres imatges gòtiques semblants i es faria ús de les noves tecnologies en 3D inclús per fer una impressió de la imatge en material adients.  Per dur a cap el projecte, els Ajuntaments sol·licitaran una subvenció a la Generalitat dins del pla d'ajudes de recuperació d'elements patrimonials.

Potser siga la imatge més antiga del Molló: anys 1950 al llibre "Historia de Tabernes de Valldigna" de V. Gascón

 

Unes breus notes històriques

 

Quan Jaume II el Just va donar l'actual Valldigna a l'orde del Cister, va sorgir la necessitat de delimitar amb fites els límits de la donació. Calia un amollonament, i el rei va encomanar a Bernat de Clapers, batlle de Na Blanca, la reina, perquè acudira personalment a Valldigna i reconegera els termes per tal de posar els mollons divisoris i que no sorgiren disputes entre el monestir i les localitats circumveïnals. Una vegada reconegut el territori, el 16 de març del 1300 el rei encomana a Bernat de Clapers i a Pere Fores anar-hi i posar els mollons, acció de la qual informa l'escriptura pública del notari Bernat Escrivà, a finals del mateix mes.

 

 

Un altre dels mollons de Valldigna, aquest al peu de la Muntanyeta del Rei (Foto: A. Grau)

 

 

La delimitació no va agradar a alguns habitants dels llogarets veïns que, d'amagat, els enderrocaren. Això va determinar un escrit del rei als jurats de la vila d'Alzira on avisava que ningú no gosara d'enderrocar-los novament, sota pena d'actuar contra ells amb el màxim rigor reial. Els mateixos problemes van sorgir per la delimitació amb el terme de Gandia i de Cullera. 

 

Els habitants de Cullera expressaren la seua disconformitat amb la delimitació i protestaren al rei, cosa que no va valdre de molt perquè el monarca Jaume II el Just, després d'una visita als termes de Cullera i del monestir, va decidir en arribar a València fixar la nova línia divisòria dels termes que no variava massa l'anterior. 

 

Cal esmentar que en el mateix document, el rei Jaume II el Just atorgava al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna la jurisdicció de cinc milles mar endins ("... haec autem limitatio se extendat pro quinque milia intrus mare" (Arxiu de la Corona d'Aragó), un privilegi que mai cap senyor havia tingut i que determinaria l'escut de l'abadia de Valldigna i després seria repetit en els escuts de les poblacions en forma de torre damunt de les ones.