Noèlia Llorenç "Titana" va arribar, va cantar com ho sap fer superant els entrebancs de canvi de lloc del concert a unes hores de celebrar-s'hi i va triomfar. I molts dels assistents - reconeixem-ho- ens quedàrem bocabadats davant la frescor del seu cant, aire nou des de la tradició amb "reinterpretacions" de moltes de les lletres dels cants tradicionals que interpretava per tal de donar-li una nova vida, actualitzada, seguint el camí per exemple de Pep Gimeno "Botifarra" en la "Malaguenya de Barxeta" o d'Al Tall en moltes cançons. Això si, des del respecte a la singularitat i a l'original del text: si canta un bolero de Requena, canvia la lletra a uns aspectes socials actuals però seguirà en castellà.
El concert de Noèlia Llorenç "Titana", iniciat amb els temes enregistrats al seu primer disc, va ser un complet recorregut per tota la cultura popular musical valenciana, sense defugir cap comarca, des del Racó d'Ademús, passant per la Serrania i la Canal, arribant a la Safor, la Ribera, o les comarques de Castelló: Tot un recorregut musical per les terres valencianes.
Davant el nombrós públic que seguia el concert, com a mestra que és d'ofici, va realitzar un concert que qualifiquem de didàctic, perquè no nomes va cantar, sinó que el seu cant el va adobar ensenyances, explicacions, en la posada en valor cada tema, d'on venia i el perquè. I en les explicacions, sempre surava la defensa de la dona, de vegades tan maltractada en les lletra de moltes peces, sense distinció de pobles o llengua, alguna de les quals va recitar i interpretar després tot i que, com hem dit, modificat el text. I així en eixe aspecte didàctic del concert - gràcies Titana- podíem comprovar com una cançó no naix perquè sí, sempre hi ha darrere una causa-motiu social, laboral... com ella explicava, en el cas de les treballadores dels magatzems i fàbriques del nostre País Valencià, en temps sense ràdio, i que adaptaven moltes cançons de les sarsueles.
Al llarg de la vesprada-nit, i mentre el sol es ponia per l'horitzó i ja guaitàvem el cel per veure si de manera anticipada Sant Llorenç ens oferia alguna de les seus llàgrimes damunt l'escenari, desgranava damunt l'escenari tot un rosari d'exemples del cant tradicional valencià (cants d’estil, albaes, cançons de bressol, jotes, boleros, fandangos, seguidilles, cants de batre...) i ens mostrava quan ric i variat és el tresor musical tradicional dels nostres pobles. Molt emocionant la interpretació de la nostra "Dansa del Vetlatori" amb la lletra que li va escriure Toni Mestre. Ací, la cantant va tindre unes paraules d'efecte amb les cantants i components del Grup de Balls Populars de Tavernes, encarregats d'arreplegar, conservar i transmetre el llegat musical del nostre poble.
I també pogueren conéixer el perquè de "Titana", derivat del malnom que a Godella, el seu poble, li posaren al seu iaio Batiste, gran i corpulent, que cantava també i per la seua grandària li digueren "Titan", i com ella somrient indicava "néta de Titan, Titana".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada