10 d'agost, Sant Llorenç (CAPITOL II): Les ermites dedicades a Sant Llorenç

Sant Llorenç de l'Alcudiola actualment restaurada

La primera ermita de la Valldigna dedicada a Sant Llorenç de la qual tenim constància és la nomenada Sant Llorenç d'Alcudiola, bastida segurament al segle XVI en la partida del mateix nom del terme de Tavernes, ja molt prop del terme de Favara. 

L'origen cal unir-lo al de l'antiga parròquia de l'alqueria d'Alcudiola, que va quedar deshabitada  amb l'expulsió dels moriscos (any 1609) i el temple va passar a ser una ermita rural que compartien Tavernes i Favara, abans que aquesta localitat quedara annexionada a la parròquia de Cullera.

El llogaret de l'Alcudiola hauria de tindre bastants pobladors, si tenim en compte l'època a que ens referim,  i això es pot deduir del fet que en desembre  del 1534 es va desmembrar de la parròquia del Ràfol, formava parròquia pròpia i alhora el llogaret del Massalari passava a dependre de l’Alcudiola.

Favara es desmembrava de l’església parroquial de Cullera i passava a dependre de la nova parròquia de l’Alcudiola, sota l’advocació de Sant Llorenç. La resolució eclesiàstica determinava que les misses els dies festius i dominicals serien dues, una  a Alcudiola on acudiran també els veïns del Massalari i una altra a Favara.  (Arxiu General del Regne de València. Convents 795).

 

 

Malgrat això, no hem d’oblidar que els veïns musulmans continuaven practicant la seua religió, usos i costums i ho confirma el cementeri, lloc d'enterrament independent i separat del cementeri cristià,  localitzat el 2013 quan els treballs de restauració de l'ermita de Sant Llorenç de l'Alcudiola.

L’execució de les obres de rehabilitació de l’ermita va dur aparellat la realització d’un conjunt de cates arqueològiques ordenades per la Conselleria de Cultura, que van servir per localitzar prop de l’ermita un total de 16 enterraments dels segles XVI y XVII i la cimentació de l’antiga església de l’Alcudiola, el poblat que es va despoblar el 1609 coincidint amb l’expulsió dels moriscos.

La devoció a Sant Llorenç va quedar molt arrelada a Tavernes i també a la veïna localitat de Favara, que celebra en aquests dies les seues festes majors dedicades precisament a aquest sant. Fa molt, molt de temps,  la celebració era comuna,  s'hi celebraven processons i romeries per demanar al sant que protegira les collites i els termes, una festa que segurament seria l’origen de l’actual porrat de Sant Llorenç.

 

Imatge antiga de l'ermita de Sant Llorenç del Teularet (desapareguda)

 

Després del despoblament, i amb el pas del temps, sorgiren rivalitats entre Tavernes i Favara pel lloc i, al final, es va prendre una decisió salomònica: cada poble es va bastir l’ermita pròpia en altres llocs i la d'Alcudiola va quedar abandonada quan cada poble va començar a celebrar el dia del sant pel seu compte.

 

 Tavernes va construir l’ermita de Sant Llorenç a un turó de la partida del Teularet, una edificació amb l'estil clàssic de les ermites rurals valencianes on es va celebrar durant moltes i moltes dècades la festa i porrat dedicat al sant. 

 

Al lloc hi acudiren, sempre a peu o amb algun carro, centenars de veïns i veïnes valleres... fins que van arribar les obres de l'autopista i, cosa que potser ara seria impensable i impossible, l'ermita es va enderrocar. Tavernes perdia un edifici històric, arrelat a una tradició secular i del qual avui no en queda res, ni  del lloc ni la ubicació travessada al damunt per l'asfalt. Només el record de la gent més gran del poble i alguna fotografia.

 

La concessionària de l'autopista es va comprometre a bastir-ne una de nova, i l'emplaçament triat va ser el racó Joana. És l'actual ermita, i on dissabte celebrarem la festivitat del sant i el porrat.