El Centre d'Investigació i Interpretació de la Música Medieval (CIMM) de la Valldigna (València) tanca el seu any natural i primer aniversari amb l'actuació de Mara Aranda en el concret "Geografies de la diàspora". Aquest concert es un compendi de les músiques que conformen la pentalogia en la qual examina, investiga, repassa i comparteix la riquesa musical del Marroc, Turquia, Grècia, l'antiga Iugoslàvia i Bulgària, enclavaments on la cultura sefardita, que es va gestar a Espanya fins el segle XV, s'ha mantingut i enriquit.
La clausura oficial del programa 2020 del CIMM amb Mara Aranda serà demà diumenge dia 20 a les 12 de migdia a l'almàssera del monestir de Santa María de Valldigna, a Simat. L'entrada és lliure fins a completar aforament en tots dos casos, amb reducció de places a causa de l'estricte seguiment del protocol Covid-19 per a procurar una cultura segura.
La força de Mara Aranda: 30 anys sobre l'escenari
Mara Aranda compleix trenta anys de tasca creativa amb una nodrida discografia i nombrosos reconeixements, guardons i premis, tant nacionals com internacionals i , a més ha considerat imprescindible la investigació sobre aquelles músiques que ha interpretat. Els últims anys ha viatjat i residit als països objecte del seu estudi per a recaptar informació, aconseguir fonts documentals originals i completar el coneixement del repertori musical dins del seu context històric, antropològic i cultural i així incorporar tota aquesta riquesa cultural, sumada a la forta càrrega emocional que atorga la identitat mediterrània, en els concerts.
El treball de Mara Aranda entorn de la tradició musical i cultural sefardita ha sigut reconegut en dues ocasions com el Millor Disc de l'Any a Europa. Demà posarà en escena aquesta pentalogía sefardita al costat de Abdelaziz Samsaoui, Fernando Depiaggi, Carlos Ramírez i Jota Martínez.
Cultura sefardita: passat i present de la nostra idiosincràsia
Els sefardites són els descendents dels jueus espanyols que van ser forçats a l'exili en 1492, però van conservar els seus ritus, tradicions, cultura, cançons i llengua en els nous llocs d'assentament, enriquint-la amb elements autòctons. De fet, la llengua dels jueus sefardites és el judeoespañol, una espècie de castellà antic, que ha perviscut i es continua parlant després de més de 500 anys.
El repertori sefardita el formen cobles que parlen d'esdeveniments vitals com la vida o la mort; cançons líriques denominades “kantikas” i “romansas”, que tenen el seu origen en el romancer vell hispànic i ens parlen de personatges èpics, històrics i llegendaris lligats al passat medieval de la Península i que es continuen cantant avui dia a Espanya, Amèrica, a més d'estar en boca dels sefardites en les geografies de la diàspora. En aquest treball capitanejat per Aranda es recuperen per primera vegada els romanços associats amb València i la Corona d'Aragó de l'època medieval.
Els instruments musicals que s'utilitzen han estat seleccionats de la col·lecció que disposa Aranda, al costat de Jota Martínez, recentment guardonat amb el premi a millor disc en la categoria de Recuperació del Patrimoni Musical en els Premis Carles Santos. Són més de 200 peces i es tracta de la col·lecció privada més important d'instruments musicals medievals d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada