 |
| Vista general del llac |
Moltes preguntes estan sorgint al voltant del llac de la Goleta i les accions que allí ha fet l'Ajuntament. Hem demanat informe al redactor del projecte Josep Andrés Sanchis, ambientalista, professor de la Politècnica i investigador de prestigi. El professor Sanchis ens ha fet una xicoteta explicació de quin és actualment l'estat del llac i quina importància tenen les algues existents (anomenada per algú com "borró") com indicador de la qualitat de l'aigua.
Les conclusions de l’informe, que es publica complet a continuació, diu:
“A conseqüència de la millora del aigua i de la seua transparència, que permet arribar la llum al fons del llac, ha aparegut i ha proliferat recentment una macrófita, la Chara, ssp, que és una planta aquàtica submergida (algues verda), que forma grans prades que serveixen d'aliment i recer a nombrosos animals, oxigena l'aigua, disminueix els nutrients del fons i l'aigua, i la seua presència en un aiguamoll indica aigües de bona qualitat. La Chara ssp és una espècie inclosa en el tipus de hàbitat 3140 Aigües oligomesotrófiques calcàries amb vegetació béntica de Chara spp, en l'annex 1 de la Directiva 92/43/CEE.".
Podeu visitar la pàgina web del Ministeri de Medi Ambient:
http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/espacios-protegidos/3140_tcm7-24237.pdf
L’informe:
El Llac de la Goleta es va construir a la fi dels anys 80, com un tanc tempesta per evitar els problemes d'inundació, en cas de pluges intenses, i com a zona verda.
El llac recull les aigües pluvials del seu perímetre urbà, a la Urbanització Lago Azul, d'aproximadament 200.000 m2 del casc urbà de la platja de Tavernes de la Valldigna i fa la funció de tanc tormenta i dipòsit d’aigües pluvials, i en casos de precipitacions molt intenses, permet disminuir el cabal de les clavegueres i, en conseqüència, el risc d'inundacions.
El Llac de la Goleta és doncs, un llac urbà què en l’actualitat té una profunditat mitjana d’aproximadament 1,5 metres, el qual s’alimenta de la pluja directa i de l’escorrentia generada per aquesta en la zona urbana circumdant i per possibles aportacions del nivell freàtic.
El desaigüe del llac es realitza pel sistema de bombeig, que s’utilitza en cas necessari per evitar problemes d’inundació en la zona urbana. Per això, el llac es un sistema d’aigües someres estancades i sense cap renovació. Si estos tipus de sistemes no es gestionen d’una manera adequada, per les seues especials característiques, generen problemes tals com les males olors i la mortaldat de peixos i d’ànecs, que s’han produït històricament de forma recurrent, i a més a més sovint en l’època de major afluència d’usuaris a la platja, quan l’augment de les temperatures afavoreix els processos que desencadenen aquestes conseqüències. Així al llarg de la vida útil del llac, l’Ajuntament de Tavernes s’ha trobat amb distints episodis de mortaldat de fauna i altres molèsties que han sigut sovint recollides per la premsa.
 |
| Vista del llac amb població de l'alga Chara ssp |
Per tal d’evitar els problemes associats al funcionament del Llac, l’Ajuntament ha adoptat diverses mesures al llarg dels anys, mesures com l’any 2005 que es va realitzar un dragat del llac, o l’any 2012 que es va tractar de millorar l’oxigenació de les seues aigües amb la instal·lació de dos airejadors situats en superfície, que són clarament insuficients per resoldre els problemes de qualitat d’aigua del llac, i els episodis de mortaldat de peixos s’han seguit repetint.
Diagnostic i projecte
En l’any 2015 és realitzà un diagnòstic detallat de l’estat actual del Llac, conseqüència d’aquest diagnòstic naix el “Projecte de naturalització del Llac de La Goleta” en l’objectiu de donat mesures per a la seua restauració i naturalització, que siguen sostenibles a llarg termini i no sols una solució temporal.
Aquest projecte pretén naturalitzar el Llac de la Goleta i persegueix el següents objectius per a la millora de la seua qualitat ambiental:
1.- Recirculació de l’aigua
2.- Evitar la falta d'oxigen en l’aigua i en els sediments
3.- Augmentar la transparència de l’aigua
4.- Disminuir els nutrients de l’aigua i dels sediments
5.- Aconseguir l’equilibri ecològic del llac
6.- Millorar i fomentar l’ús lúdic, recreatiu i paisatgístic
7.- Aconseguir la gestió sostenible del llac a nivell econòmic i ambiental
8.- Conscienciar, educar i informar a veïns, visitants i usuaris
Aquests objectius estan íntimament relacionats entre ells, i les mesures preventives i correctores destinades a acomplir cadascun d’aquests objectius tenen repercussió en d’altres.
 |
| Detall de la població de Chara ssp. Observeu l'aigua clara |
L’ajuntament ha optat per les següents actuacions:
1. Construir un sistema de recirculació de l’aigua creant entrades i sortides, evitant zones d'estancament i afavorint el moviment de l’aigua en el llac.
2. Disminuir les entrades de nutrients i matèria orgànica. Disminuint el nombre d'aus aquàtiques, i espècies invasores (Tortuga de Florida). Les oques, que aportaven mes de 2.500 quilos de fem a l’aigua per any, s’han traslladat a la zona de la Torre de Guaita.
3. Captura de nutrients a l’interior del llac amb la construcció de biofiltres: vegetació macròfita (plantes aquàtiques i algues) que consumeix aquests nutrients, a més contribueixen a l’oxigenació i a la captura de sediments en graves i arenes.
Aquestes especies de plantes aquàtiques i algues, desenvolupen varies funcions dins l’ecosistema del Llac, que son:
• Aportar oxigen a les aigües
• Fixen el CO2 atmosfèric
• Reciclen i absorbeixen nutrients.
• Regulen els efectes de la temperatura, la llum i el transport de sediments
• Són un suport tròfic i l’aliment de consumidors primaris
• Formen part de l’hàbitat de nombroses espècies d’invertebrats, peixos, amfibis i altres animals aquàtics. Actualment, gràcies a aquestes espècies macrófitas, el llac presenta un gran nombre de petits peixos, de l'espècie Gambussia, que són un dels majors devoradors de larves de mosquit, per la qual cosa és pràcticament impossible trobar una larva de mosquits al llac.
• Mantenen les aigües transparents, disminuint la suspensió de partícules sòlides
4. Mantenir els airejadors, ja que són una aportació d’oxigen necessari fins que els nivells de matèria orgànica i nutrients del llac siguen els desitjats.
5. Millorar el valor estètic i paisatgístic del llac amb una adequada composició dels elements: Illes i esculleres, espècies vegetals, cascades, etc.
6. Sistema d’energia solar, pera que tot el sistema funcione en energia renovable.
7. Conscienciar a la gent. És fonamental per a què el llac es mantinga net i en condicions, ja que un dels problemes que té el llac, és l'aportació de nutrients, que es generen quan la gent pretén alimentar als animals del llac.
5. Millorar el valor estètic i paisatgístic del llac amb una adequada composició dels elements: Illes i esculleres, espècies vegetals, cascades, etc.
6. Sistema d’energia solar, pera que tot el sistema funcione en energia renovable.
7. Conscienciar a la gent. És fonamental per a què el llac es mantinga net i en condicions, ja que un dels problemes que té el llac, és l'aportació de nutrients, que es generen quan la gent pretén alimentar als animals del llac.
A conseqüència de la millora del aigua i de la seua transparència, que permet arribar la llum al fons del llac, ha aparegut i ha proliferat recentment una macrófita, la Chara, ssp, que és una planta aquàtica submergida (algues verda), que forma grans prades que serveixen d'aliment i recer a nombrosos animals, oxigena l'aigua, disminueix els nutrients del fons i l'aigua, i la seua presència en un aiguamoll indica aigües de bona qualitat.
La Chara ssp és una espècie inclosa en el tipus de hàbitat 3140 Aigües oligomesotrófiques calcàries amb vegetació béntica de Chara spp, en l'annex 1 de la Directiva 92/43/CEE.
http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/espacios-protegidos/3140_tcm7-24237.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada