Protesta davant el Parlement Europeu pel nomenament de Cañete com a comissari europeu |
Miguel Arias Cañete és el símbol del problema que té Espanya des de fa uns anys: la pèrdua de pes i d’influència a Brussel·les.
Cañete, comissari europeu d’Acció pel Clima i l’Energia, ha comparegut aquesta setmana en la comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu per donar explicacions sobre dos escàndols que l’esquitxen de ple: el dels papers de Panamà, on apareix el nom de la seua muller, i el cas Acuamed, pel qual l’acusen d’haver perdonat 40 milions d’euros a l’empresa FCC quan era ministre d’Agricultura. I això no ajuda gens a millorar la posició espanyola a Brussel·les, que aquests últims anys s’ha anat afeblint progressivament.
Cañete va negar totes les acusacions però no s’ha escapat de l’escàndol: la comissió d’investigació sobre els papers de Panamà, acabada de crear, el podria cridar a declarar. Està clar que, tant si va com si no, el desgast polític serà evident.
L’oposició ja ha demanat més d’una vegada a Rajoy que el relleve del càrrec de comissari europeu. L’oposició no oblida que Cañete estava present en el consell de ministres que v aprovar l’amnistia fiscal i que a l’endemà es va acollir la seua muller, i que damunt no haja estat incompatible amb el càrrec de comissari europeu.
El cas Cañete és una mostra de les actituds que han contribuït a erosionar la imatge d’Espanya a les institucions europees i se suma a la multa que aquesta mateixa setmana la Comissió ha imposat al govern espanyol per no complir el dèficit. La posició d’Espanya en el club europeu ha quedat molt tocada durant els anys de crisi econòmica i financera la multa hi afegeix llenya.
I hem perdut totes les posicions d’influència: candidatura frustrada del ministre Luis de Guindos a l’Eurogrup que va elegir el neerlandès Jeroen Dijsselbloem o la cadira perduda al Banc Central Europeu, on Espanya fins l’any 2012 havia tingut una cadira en l’òrgan de govern però quan José Manuel González-Páramo en va plegar, el candidat a substituir-lo que va designar De Guindos, Antonio Sainz de Vicuña, no va aconseguir el lloc. Els ministres d’Economia de la UE van estimar-se més cobrir la vacant amb el luxemburguès Yves Mersch. Espanya havia quedat fora del directori del BCE.
Són alguns exemples de la devaluació de la influència espanyola a Brussel·les, cosa admesa i reconeguda dins les institucions europees. La gestió de la crisi, els escàndols i els episodis de corrupció que han afectat el partit del govern, el PP, també ho han agreujat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada