Som una de les zones més perjudicades de i per l’Estat espanyol tant a l’àmbit econòmic com al de serveis i culturals. Malgrat això, ens hem entestat a votar i donar la majoria absoluta a aquells que han treballat per la desfeta, per l’anorreament de la nostra terra, dels nostres bancs, de la nostra economia, de la nostra llengua…. en definitiva de la nostra dignitat com a poble.
És del tot punt incomprensible com anys rere anys hi ha hagut en el nostre poble una total falta de crítica, de reflexió, de valorar el que ens hem estat jugant, de jutjar com ens han desfet com a poble.
I és del punt incomprensible comprovar com el poble valencià s’ha engolit, elecció darrere elecció, l’hamet d’un enemic al nord del nostre territori, es incomprensible comprovar com ens hem empassat que tots els mals vénen de Catalunya, quan mai el país que tenim geogràficament al nord ha tingut cap pes, cap poder polític per incidir tant negativament en nosaltres i com han manipulat la nostra història per buscar-nos enemics on no els hi ha.
I mentre això ha passat, amb l’excusa del país del nord, ens han barrat el camí natural cap a Europa, han endarrerit projectes de comunicació que són vitals a la nostra economia per sobreviure i, a canvi, ens han ofert ser la playa de Madrid amb un tren d’alta velocitat amb Madrid per convertir-nos encara més en una província perifèrica, no en una autonomia de primera. La societat valenciana no veu – o no ha volgut vore – on li cau la càrrega, d’on li ve l’espoli econòmic i cultural.
Gran part dels valencians escolten els cants de sirena dels partits espanyols que els portaran, si no obren els ulls, finalment a perdre la pròpia personalitat. Un perill, el de perdre la pròpia identitat que és imminent en mans d’un Estat cada dia més centralitzador que no ha fet, ni fa, ni farà res pel poble valencià, més be intentaran convertir-nos en una terra sense arrels, sense personalitat.
Davant una situació repetida i observada durant dècades, ens hem de preguntar per què els valencians no reaccionem quan el nivell en la cultura, l’economia, les inversions, la renta per capità cauen fins estar ens els últims lloc de l’Estat.
Es parla d’esperança, però no hi pot haver esperança si les mateixes víctimes no ens adonem i reflexionem sobre quin paper hem de jugar-hi. I el dia 24 de maig, ens juguem quelcom que uns resultats electorals. Ens juguem el començar a recuperar el sentiment de poble i de la seua dignitat.
Per això cal votar opcions valencianes, no aquelles que vénen dirigides des de Madrid, i ara ací cal recordar com a exemple de bon exponent de qui mana, com eixos partits grans de Madrid amaguen les sigles que tenen de partit valencià en els cartells, en el nom de les candidatures i fins i tot en paperetes de les candidatures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada