Compromís rebenta la Casa de la Cultura en la presentació de la candidatura

A un mes exacte del 24 M, Compromís va superar totes les expectatives i omplia a rebentar una Casa de la Cultura que es va vore menuda per acollir la marea de vallers i valleres que acudien a l'acte de presentació de la candidatura municipal de Compromís.

Entre 900 i 1.000 persones es calcula que ahir van assistir a l'acte, persones que deixaren un saló d'actes amb els seients plens totalment i amb molta gent dempeus als laterals i un amfiteatre superior també amb tots els seients plens i els passadissos plens, com es pot vore a les fotografies. A més fora, molts veïns, en comprovar la sala plena, decidiren seguir l'acte asseguts en cadires davant del televisor del vestíbul. 

La sala uns minuts  abans de començar l'acte

Dues vistes de la Casa de la Cultura durant l'acte

La presentació començava amb un vídeo general on els protagonistes eren l'alcalde, Jordi Joan i els regidors actuals, en diversos moments del que ha estat la legislatura que ara acaba, seguit de la presentació individual de cadascun dels candidats que passaren a ocupar un lloc en l'escenari de la Casa de la Cultura. 

L'anunci del nom del candidat, Jordi Joan, va estar seguit d'una explosió d'aplaudiment de la gent posada en peu mentre pujava dalt de l'escenari per saludar, agrair la presència de tants vallers i valleres  i dirigir-se als assistents.

El candidat de Compromís i actual alcalde de Tavernes, Jordi Joan, va iniciar el seu parlament dient que una de les coses en les quals es va comprometre només iniciar el seu mandat va ser en la "regeneració democràtica" i fruit d'aquest objectiu era que s'havien explicat diverses vegades en la Casa de la Cultura els pressupostos, els projectes, i la gestió municipal, a més de la transparència municipal, amb la qual cosa la societat vallera havia recuperat la critica i el preocupar-se dels assumptes municipals.

Jordi Joan, candidat de Compromís

Tota la gestió econòmica ha nascut de l'alcaldia

En parlar de l'economia local i els pressupostos municipals, Jordi Joan va remarcar i deixar clar que tota la direcció de la gestió econòmica havia nascut de l'alcaldia "diguen ara el que diguen" i va fer un repàs de com es va trobar l'Ajuntament (4'5 milions deficit, 1'6 milions factures en caixos, 16 milions en deute als bancs) per remarcar al final, en al·lusió directa a l'anterior corporació, que "fer una obra no és contractar-la, sinó pagar-la" i qui realment està fent-ho és el govern actual, que ja porta 17 milions d'euros pagats en conceptes i préstecs de l'anterior legislatura. 

Jordi Joan indicava que, a pesar d'això i amb una gestió responsable dels recursos municipal, havien abaixat l'IBI, encara que per a Jordi Joan "allò important no és el que ha baixat, sinó el que ha deixat de pujar, perquè hem tallat les pujades aprovades pel PP fins el 2016". 

Per tant, una vegada aconseguit el sanejament de l'Ajuntament era hora de pensar en inversions i per això proposava un pla inversor per barris i uns pressupostos participatius, així com un pla de camins rurals. 

"Cal ara que fem ciutat" assenyalava el candidat que va reconéixer que va haver de renunciar al programa electoral previst en el 2011 davant la greu situació econòmica de l'Ajuntament, en fallida, i només havien pogut dedicar a menudes inversions i prioritzar segons les demandes veïnals, amb la qual cosa s'havia aconseguit la segona bandera blava, executar el Pla del Cantalot, remodelar la replaceta del tio Julio, urbanitzar la zona de l'escoleta de la platja, asfaltar carrers en la Sardina de la platja, remodelar i millorar carrers del poble com Doctor Fleming o voltant de la Casa de la Cultura i acusava a l'oposició d'haver-li impedit aprovar el pressupost de pintar passos de vianant, millorar el mobiliari urbà i jardins, canviar semàfors entre altres o dedicar diners a un taller d'ocupació.

Un moment del discurs de Jordi Joan

 Revisar el PGOU i impulsar polígons industrials per crear ocupació

Com a idees de futur Jordi Joan va insistir en conceptes com la revisió del PGOU amb un urbanisme de consens, lluny dels PAIs depredadors del territori, i com mitjà per potenciar els polígons industrials que poden portar industries i treball a Tavernes. "Necessitem a tots els sectors econòmics per aconseguir que la gent de Tavernes es guanye la vida ací, en el seu poble. Els aturats no volen caritat sinó treball" indicava el candidat de Compromís, que remarcava al respecte que "nosaltres no hem retallat res, res en serveis socials. I damunt hem assumit i dut a cap moltes coses que corresponien a les conselleries de la Generalitat" i es va comprometre a impulsar un Centre de Dia per al qual ja demanava l'ajuda a "la futura presidenta Mònica Oltra". 

Un altre apartat el va dedicar als problemes estratègics actuals de la ciutat on va dir: "No vaig a utilitzar els problemes estratègics de ciutat per a enfrontar els partits polítics, més bé el contrari. Volem treballar a partir del 24 de maig, amb un nou consistori en una direcció". 

Una direcció que, segons les seues paraules, faça possible la depuradora "on hem posat el sentit comú i l'hem adaptat a la realitat", l'electrificació del Golfo on recordava les entrevistes a Madrid i a la Generalitat i la millora del riu Vaca on indicava "som el que ens hem preocupat. M'he reunit amb la presidenta i tots els alts càrrecs de la Confederació en diverses vegades, amb tots els responsables d'aigua de la Generalitat, hem presentat esmenes als pressupostos de la Nació, al igual que en el col·lector de la platja on hem estat capaços de posar d'acord a tres administracions per obtindre els permisos". 

I seguiran deixant-se la pell per Tavernes...

"Ens hem deixat la pell per Tavernes i el poble ho valorarà".

Al final, Jordi Joan considerava que Compromís havia governat molt dignament a pesar de les adversitats, i afirmava que "el meu compromís és governar al vostre costat. Si us tenim a vosaltres i amb el vostre recolzament, ens veiem forts per a governar en solitari" per afegir que volien un canvi en el plenari per canviar l'oposició destructiva que ha boicotejat el govern per un nou ple que treballe per Tavernes i assegurava no tindre por al pacte PP-PSOE per confessar que "ens hem deixat la pell per Tavernes. I pensem que el poble de Tavernes això ens ho valorarà".

L'ara alcalde i candidat Jordi Joan acabava indicant que els cinc regidors de Compromís, dels quals repeteixen quatre en llocs d'eixida amb treballat "amb honradesa, amb transparència i amb participació. Hem posat ordre a l'Ajuntament. Tenim propostes per a Tavernes i vos demanem el vostre recolzament per a dur-les endavant".

Pau Alabajos

 El cantautor de Torrent Pau Alabajos va intervindre a l'acte interpretant dues de les seues cançons més emblemàtiques "Línia 1" i "Utòpics, idealistes, ingenus", molt aplaudides pels assistents  

 M. Oltra: No hem de canviar una poma sinó el cistell 

La candidata a la Generalitat de Compromís, Mònica Oltra, va ser rebuda amb forts aplaudiments al crit de "presidenta, presidenta" i en el seu parlament va fer un repàs del que han estat els governs del PP i en quin estat han deixat el País Valencià, comentant com a cas excepcional que 15 membres del govern popular, entre consellers i alts càrrecs, han estat imputats i per tant una prioritat és tallar la corrupció, "però no llevant una poma podrida de la cistella, sinó canviar la cistella perquè ací és la que està podrida". I ací feia un repàs per les obres faraòniques que han estat "un complet balafiament de recursos" com l'aeroport de Castelló, l'Agora, Terra Mítica, la Ciutat de la Llum, la compra de Valmor, amb 40 milions de deute, per un euro... dedicant també uns minuts al recent escàndol de les factures de l'alcaldessa de València. 

Mònica Oltra

Mònica Oltra es va mostrar a favor l'endemà del 24 de maig amb un nou govern valencià posar en marxa un pla de xoc per millorar les polítiques socials, per impulsar el treball i contra l'atur i per impulsar polítiques que redistribuesquen la riquesa entre els valencians.
Una part del seu discurs el va dedicar a la necessitat de recuperar el teixit productiu valencià que ha estat desfet pel PP i ací entrava en projectes per a reindustrialitzar el País Valencià, que siguen generadors de riquesa, per a la qual cosa obogava per invertir en I+D com a manera de fer competitiva la nostra indústria mitjançant la modernització i noves tecnologies. 

No es va oblidar la candidat d'aspectes com la cultura i l'educació o la sanitat, en recordava com els governs del PP no havien dedicat les inversions i els recursos que calien, i fins i tot en el cas de la sanitat la privatització havia estat la norma de govern que havien seguit. 

-