PROGRAMA D’ACTES
Dissabte 24: vespra de la festa
16:30h Correcan. Cursa amb gossos al camp municipal d’esports
17:30h Cercavila en honor al sant acompanyats per l’Associació d’Amics del Cavall de la Valldigna
19:30h Cremada del pi al passeig del País Valencià
20:30h Festa de germanor amb xaranga al voltant del pi. La Comissió repartirà carn, pa i mistela, i posarà a disposició de tothom graelles per a torrar la carn i l’embotit
Diumenge 25: Commemoració de la festa
09:30h Cercavila i trasllat de la imatge des de la casa del clavari a l’església de Sant Pere
10:30h Missa i sermó en honor a sant Antoni a l’església de Sant Pere
11:30h Cercavila amb dansada a càrrec del Grup de Balls Populars de la Vall de Tavernes acompanyant el sant des de l’església fins al passeig Colon, lloc de la benedicció
13:00h Benedicció dels animals i desfilada de cavalleries i carros al passeig Colon, davant del poliesportiu. Repartiment del pa beneït En acabar l’acte es traslladarà la imatge a la casa del nou clavari i es farà una disparada de coets.
Les
festes populars formen part del patrimoni cultural dels valencians, i
la festa de Sant Antoni del Porquet (també de les Barbes Blanques en
alguns llocs) que celebrem avui entra dins d'eixa consideració. La festa
de Sant Antoni naix com a resultat de la cristianització d’antigues
cerimònies d’arrel precristiana i que eren dedicades a les divinitats
protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals.
Sant Antoni ha esdevingut el sant patró dels animals domèstics, d’ací el costum antiquíssim de col·locar un taulell amb la figura del sant als estables i corrals de les cases perquè els beneïsca i protegesca. No cal ací esmentar la importància que els animals tenien en una societat agrícola com era la valldignenca de fa uns anys. Aquest taulell encara el podem trobar a moltes cases i representa el sant, amb les llargues i blanques barbes, acompanyat per un porquet.
És ben difícil precisar per quins inescrutables camins la veneració a aquest sant, nascut a la localitat egípcia de Memfis als voltants de l’any 250, ha arrelat tant a les nostres terres. La crònica de la seua vida, que es deu a Sant Atanasi, assenyala que després d’haver decidit els seus béns als pobres es va retirar al desert durant més de vint anys dedicat a la vida contemplativa i de penitència.
Sant Antoni és per tant la festa més important del cicle hivernal i a les comarques valencianes es festeja de moltes maneres, amb celebracions com les de Forcall, Vilanova d’Alcolea, Vilafranca o Sorita del Maestrat, fins a la ruta dels porrats de la Safor-Valldigna, passant per grans fogueres com la de Canals.
És indubtable que la festa s'ha transformat al llarg dels anys amb la modernització i la industrialització i no podem oblidar, perquè va ser el cas de Tavernes, que en molts llocs va arribar fins i tot a desaparéixer. Va ser a partir de la darrer dècada 80 que, tant a la nostra ciutat com a tantes poblacions valencianes, s'ha recuperat gràcies a la iniciativa de grups i associacions locals.
Algunes tradicions valencianes s'han anat perdent pel camí dels anys. Així les corregudes de joies, o costums d'altres localitat com el bandejament del gall o la solta d’un porquet pel poble que alimentava el veïnat fins la rifa del dia del sant.
També cal indicar com a canvi en la festa que, perdut el caràcter festiu de la diada, s'ha traslladat la data de celebració als caps de setmana pròxims al dia de la celebració litúrgica, el 17 de gener, per adaptar-se al calendari laboral actual, i més si la festa no és patronal o local, que això també s'ha perdut en molts poble.
A hores d'ara és indubtable que assistim a una revitalització de les tradicions festives, de vegades impulsades per motius identitaris o turístics, i la festa de Sant Antoni també ha experimentat un gran revifament en les darreres dècades. Pensem el cas de Tavernes on, després d'anys de desaparició, s'ha recuperat, i fins i tot, se li han afegit elements que no eren propis, com la foguera.
Com era abans la diada de Sant Antoni a Tavernes
La celebració de Sant Antonio a Tavernes no era com ara, i fa anys, molts anys, tot Tavernes es bolcava en la festa. Els actes del dia començaven amb la missa major, a la qual acudia una gentada atreta per la devoció al sant i per la bona fama que tenien els predicadors escollits perquè desgranaren des de la trona les virtuts del sant. Encara perdura en la memòria dels vallers més majors el record del pare Salvador, frare franciscà caputxí de Rafelbunyol, d’habitual presència en la festa durant la dècada dels 1940 i que, segons hom conta, era capaç de mantenir l’atenció dels fidels durant una hora de sermó.
La cerimònia de la benedicció tenia lloc acabada la missa. Tothom acudia acompanyat amb els animals domèstics, alhora que arreplega el pa benet i oferia una almoina al sant.
La benedicció se celebrava davant de l’església de Sant Pere (no hi havia la parròquia de Sant Josep) i durava hores i hores, fins més enllà del dinar. Hem tingut notícies que, era tal la gentada que hi acudia, que en algunes ocasions es va celebrar a la Plaça Major i fins i tot al Passeig.
Les dues confraries existents a la població, la dels rossiners i la dels bovers, col·laboraven en l’organització de la festa i en l’obtenció de fons per sufragar les despeses. Els actes que Tavernes dedicava a Sant Antoni acabaven amb una processó general pels carrers de la població.
-
16:30h Correcan. Cursa amb gossos al camp municipal d’esports
17:30h Cercavila en honor al sant acompanyats per l’Associació d’Amics del Cavall de la Valldigna
19:30h Cremada del pi al passeig del País Valencià
20:30h Festa de germanor amb xaranga al voltant del pi. La Comissió repartirà carn, pa i mistela, i posarà a disposició de tothom graelles per a torrar la carn i l’embotit
Diumenge 25: Commemoració de la festa
09:30h Cercavila i trasllat de la imatge des de la casa del clavari a l’església de Sant Pere
10:30h Missa i sermó en honor a sant Antoni a l’església de Sant Pere
11:30h Cercavila amb dansada a càrrec del Grup de Balls Populars de la Vall de Tavernes acompanyant el sant des de l’església fins al passeig Colon, lloc de la benedicció
13:00h Benedicció dels animals i desfilada de cavalleries i carros al passeig Colon, davant del poliesportiu. Repartiment del pa beneït En acabar l’acte es traslladarà la imatge a la casa del nou clavari i es farà una disparada de coets.
LA FESTA DE SANT ANTONI DEL PORQUET
Sant Antoni ha esdevingut el sant patró dels animals domèstics, d’ací el costum antiquíssim de col·locar un taulell amb la figura del sant als estables i corrals de les cases perquè els beneïsca i protegesca. No cal ací esmentar la importància que els animals tenien en una societat agrícola com era la valldignenca de fa uns anys. Aquest taulell encara el podem trobar a moltes cases i representa el sant, amb les llargues i blanques barbes, acompanyat per un porquet.
És ben difícil precisar per quins inescrutables camins la veneració a aquest sant, nascut a la localitat egípcia de Memfis als voltants de l’any 250, ha arrelat tant a les nostres terres. La crònica de la seua vida, que es deu a Sant Atanasi, assenyala que després d’haver decidit els seus béns als pobres es va retirar al desert durant més de vint anys dedicat a la vida contemplativa i de penitència.
 |
| La Santantonà de Forcall |
La
tradició cristiana conta com el sant va ser temptat amb múltiples
ocasions pel diable, el qual volia convèncer-lo de que les apetències
carnals eren una necessitat de la pròpia naturalesa humana, i sense
aconseguir mai que el sant donarà el seu braç a tòrcer. En aquestes
temptacions el sant s’enfrontava a éssers fabulosos, feia manses les
feres més ferotges que se li apareixen, junt a altres malifetes amb les
quals el dimoni el va posar a prova, com el foc que va encendre la seua
cova d’anacoreta. Tot ha quedat ben viu en la tradició oral dels
valencians i són també motiu de representacions en localitats on es
festeja el sant.
Sant Antoni és per tant la festa més important del cicle hivernal i a les comarques valencianes es festeja de moltes maneres, amb celebracions com les de Forcall, Vilanova d’Alcolea, Vilafranca o Sorita del Maestrat, fins a la ruta dels porrats de la Safor-Valldigna, passant per grans fogueres com la de Canals.
És indubtable que la festa s'ha transformat al llarg dels anys amb la modernització i la industrialització i no podem oblidar, perquè va ser el cas de Tavernes, que en molts llocs va arribar fins i tot a desaparéixer. Va ser a partir de la darrer dècada 80 que, tant a la nostra ciutat com a tantes poblacions valencianes, s'ha recuperat gràcies a la iniciativa de grups i associacions locals.
 |
| El rei Pàixaro de Biar |
Això
ha suposat canvis en la concepció tradicional de la festa, i si abans
Sant Antoni era el patró dels animals de càrrega i de la feina al camp,
ara ho és dels animals domèstics i de les mascotes casolanes que, com
passa a Tavernes, porten les famílies a beneir el dia en que se celebra
la diada.
Algunes tradicions valencianes s'han anat perdent pel camí dels anys. Així les corregudes de joies, o costums d'altres localitat com el bandejament del gall o la solta d’un porquet pel poble que alimentava el veïnat fins la rifa del dia del sant.
També cal indicar com a canvi en la festa que, perdut el caràcter festiu de la diada, s'ha traslladat la data de celebració als caps de setmana pròxims al dia de la celebració litúrgica, el 17 de gener, per adaptar-se al calendari laboral actual, i més si la festa no és patronal o local, que això també s'ha perdut en molts poble.
A hores d'ara és indubtable que assistim a una revitalització de les tradicions festives, de vegades impulsades per motius identitaris o turístics, i la festa de Sant Antoni també ha experimentat un gran revifament en les darreres dècades. Pensem el cas de Tavernes on, després d'anys de desaparició, s'ha recuperat, i fins i tot, se li han afegit elements que no eren propis, com la foguera.
 |
| Cremà de la foguera a Tavernes |
A
Tavernes dos elements són claus per celebrar la festa, la foguera i la
benedicció dels animals, que en el nostre cas s'ha traslladat al pròxim
dissabte i diumenge, 24 i 25 de gener. Siga com siga, i el dia que
siga, celebracions com la foguera de Canals i Simat, la "matxada" i el
tropell de Vilanova d’Alcolea, les danses de dimonis com les de Forcall,
les cavalcades com la del Rei Pàixaro de Biar o les barraques on
s’escenifica la vida del sant (els Ports), a mode de teatre popular, son
manifestacions del nostre patrimoni col·lectiu, popular i, perquè no,
de la nostra identitat com a poble.
Com era abans la diada de Sant Antoni a Tavernes
La celebració de Sant Antonio a Tavernes no era com ara, i fa anys, molts anys, tot Tavernes es bolcava en la festa. Els actes del dia començaven amb la missa major, a la qual acudia una gentada atreta per la devoció al sant i per la bona fama que tenien els predicadors escollits perquè desgranaren des de la trona les virtuts del sant. Encara perdura en la memòria dels vallers més majors el record del pare Salvador, frare franciscà caputxí de Rafelbunyol, d’habitual presència en la festa durant la dècada dels 1940 i que, segons hom conta, era capaç de mantenir l’atenció dels fidels durant una hora de sermó.
La cerimònia de la benedicció tenia lloc acabada la missa. Tothom acudia acompanyat amb els animals domèstics, alhora que arreplega el pa benet i oferia una almoina al sant.
La benedicció se celebrava davant de l’església de Sant Pere (no hi havia la parròquia de Sant Josep) i durava hores i hores, fins més enllà del dinar. Hem tingut notícies que, era tal la gentada que hi acudia, que en algunes ocasions es va celebrar a la Plaça Major i fins i tot al Passeig.
 |
| Benedicció actual dels animals i mascotes |
Els
rossins i les haques de la població desfilaven davant el sant amb les
seus millors gales de festa. La cavalcada era coneguda pels vallers com
les corredories i solia continuar a la vesprada en forma de corregudes,
de vegades desenfrenades, en un circuit que seguia els carrers Sant Roc,
Roser, Empedrat, Església i Plaça de l’Església. Genet i cavall
formaven un tot en les veloces corregudes, no exemptes de perill,
demanant la protecció i la benedicció del sant. D’altres vegades foren
els carros dels llauradors, preparats i arranjats en perfectes
carrosses, qui desfilaren pels carrers de la ciutat arrossegats pels
cavalls.
Les dues confraries existents a la població, la dels rossiners i la dels bovers, col·laboraven en l’organització de la festa i en l’obtenció de fons per sufragar les despeses. Els actes que Tavernes dedicava a Sant Antoni acabaven amb una processó general pels carrers de la població.
-
1 comentari:
Visca Sant Antoni del porquet!!
Publica un comentari a l'entrada