L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.449
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:51.177

diumenge, 9 d’octubre del 2016

Al balcó de l'Ajuntament no hi ha banderes catalanes, sino valencianes i ben valencianes


 T'adones, company,
que fa ja molts anys
que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim;
que la nostra és la d'ells,
t'adones, amic.   


                           Raimon


Aprofitant la diada del “9 d’Octubre” l’Ajuntament de Tavernes ha volgut recordar i homenatjar a una personalitat i a una institució, històriques i molt lligades a la nostra existència com a poble.

Es tracta del rei Jaume I, fundador de l’antic Regne de València, i del Consell del País Valencià, òrgan de la preautonomia valenciana i a qui devem el recobrament del poble valencià com a poble modern amb el seu treball sobre l'Estatut Valencià. I ho ha fet amb do símbols, el Penó de la Conquesta que representa Jaume I i la senyera del Consell, que va ser oficial durant cinc anys a les terres valencianes amb la preautonomia.. 

Hi ha dos punts fonamentals en la història valenciana, l’un seria el naixement com a poble, on no podem deslligar la figura de Jaume I, i un segon punt segles després de la desfeta de la batalla d’Almansa, que seria el recobrament del nostre autogovern impulsat i aconseguit pel Consell del País Valencià. 
 
Les senyeres del balcó de l’Ajuntament  són valencianes 

Per recordar al fundador del poble valencià antic i els fundadors del poble valencià modern l’Ajuntament ha penjat al balcó els seus dos símbols, símbols que són dels valencians, símbols que formen part de la nostra història com a poble. Una altra cosa es que el desconeixement de la pròpia història porte a alguns valencians a l’engany i veuen símbols i representacions d’altres comunitats. I sobre tot d'iniciativa d'un partit i dels seus acòlits.

El desconeixement seria justificable en sectors de la població que no han tingut accés a una gran formació acadèmica, però és inacceptable en un partit que disposa, i també entre els regidors, d’una formació universitària. Lamentable és que s’erigesquen com a defensors de la identitat i dels símbols valencians, però ¿com poden conèixer els símbols valencians si ens demostren a cada instant que desconeixen la nostra història?. 

Senyera oficial dels valencians durant el Consell del País Valencià

Al balcó hi ha:

1- El Penó de la Conquesta del rei Jaume I
2- La senyera del Consell del País Valencià, senyera que va ser oficial i l’única durant cinc anys: quatre barres roges  sobre fons groc, comunes a totes les terres de l’antiga Corona d’Aragó (Aragó, Catalunya, València i les Illes), i enmig l’escut propi de la nostra Generalitat: l'escut emblema oficial de la Generalitat Valenciana basat en l'escut del rei Pere el Cerimoniós. 

No hi ha banderes catalanes al balcó de l’Ajuntament: són dues banderes, dues senyeres valencianes i ben valencianes. I no s’ha llevat cap bandera oficial del seu lloc: les banderes oficials (Espanya, Comunitat, Europa) continuen hissades en els pals oficials de la Plaça Major. Al balcó, l’Ajuntament només ha col·locat dos símbols valencians, com en altres ocasions i en altres commemoracions hi ha símbols de falles, o del dia de la dona, o del dia de l’orgull gay i altres. 

Volem recordar unes frases de l’himne de Tavernes: 

Que l’opressora incultura
Muira davall les nostres mans
Lluitem lluitem per fer un poble gran. 

I nomes es pot fer un poble gran des del coneixement de la nostra història, de les nostres arrels i dels nostres símbols valencians, que en tenim molt més dels que ara són oficials.

Penó de la Conquesta de Jaume I


El Consell del País Valencià (unes breus notes històriques) 

El Consell del País Valencià va ser l’òrgan de govern valencià en la preautonomia del País Valencià aprovat i que va ser negociat per la denominada Assemblea de Parlamentaris del País Valencià amb el govern d'Adolfo Suàrez, per tal que conduís el País Valencià cap a l'autonomia plena. El president Albinyana va impulsar el Compromís Autonòmic, signat el 8 d'octubre de 1978 per PSOE, UCD, PCPV, Aliança Popular (actual PP), UDPV, Partit Carlí, PTPV, ORT i PSUPV, que accepta el marc de la futura Constitució espanyola de 1978 per a assolir el màxim d'autonomia valenciana en el termini més breu.

La decisió va ser usar la via constitucional establerta a l'article 151 de la Constitució, anomenada la via ràpida i que estava reservada a les denominades nacionalitats històriques, o siga aquella que havien gaudit d’autonomia abans del franquisme. Cal indicar que el País Valencià no va vore aprovat el seu estatut en època de la República perquè la seua aprovació el va tallar la guerra civil.

 En aquesta època es van redactar les bases de l'Estatut, elaborat per la via del 151. A partir d’ací tots els poder fàctics del franquisme, molts d’ells integrats ara en el partit de la UCD començaren a boicotejar l’aprovació de l’Estatut, amb moments molt tensos en la vida política valenciana. S’iniciava la que serà coneguda com a “Batalla de València”.

 La tardor de 1979 Fernando Abril Martorell, valencià i president de la UCD valenciana, va pactar amb Alfonso Guerra, vicesecretari general del PSOE, bloquejar el procés autonòmic valencià per la via del 151. El 19 de desembre de 1979 l'executiva del PSPV-PSOE, reunida a Alacant, va acordar i va exigir l'abandó dels socialistes de la Generalitat. El President del Consell del País Valencià, el socialista Josep Lluís Albinyana, va dimitir el 22 de desembre de 1979 i lliuraria el carnet i l'acta de diputat del PSOE.

 A partir d’ací l’Estatut redactat, conegut com a Estatut de Benicàsim, va entrar en via morta. Més tard vindria l’abandó de la via 151 impulsada pels partits espanyolistes, especialment UCD i PSOE, que formaven el bipartisme de l’època, i quan l’Estatut valencià va arribar a Madrid va ser retallat i modificat al gust dels dos partits fins i tot en el canvi de nom dels nostre territori a Comunitat Valencians, un nom inventat i que mai havia s'havia usat. Cal indicar que en eixa època no hi havia cap partit valencià i valencianista que tinguera cap diputat.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Falta una senyera

Unknown ha dit...

Si esta es la historia q sabeu, no teniu ni pajolera idea, agarreu lo q vos dona la real gana i tot lo atre o tireu a la basura, la real senyra nomes hi ha una, el peno de la conquesta es una mentira, i está mes q provat, i els pais valencia un altra mentira política mes per a acallar boques, si li conteu estes tonteries q e lleguit a un decá de la RACV es burlaran en la vostra cara

La Cotorra de la Vall ha dit...

I justament vols que li ho contem a un degà de la RACV? Segueix, segueix escoltant-los igual el fan creure que els íbers parlaven valencià, o potser l'home de Bolomor.

Mira, quan estem malalts anem a un metge, llicenciat o doctorat en medicina per la Universitat no a un guaridor
Quan necessitem un advocat busquem un llicenciat en dret per la Universitat, no a l'home que passa pel carrer.
Quan ens hem de fer la casa anem a un arquitecte que faça plànols, estudis de carregues d'estructura, etc. amb estudis de la Universitat i no a un obrer.
Quan hem de parlar d'història anem a veure que diuen els professor i catedràtics de la Universitat i això és el que fem nosaltres: seguir el que diu la Universitat, o vols que seguim al primer que passa pel carrer?

Tu segueix creient el que diuen els guaridors, els homes del carrer, o els obrers i ens deixes a nosaltres tranquils que seguirem el que diu la Universitat, siga en Medicina, Dret, Historia, Llengua, Arquitectura, o el que siga, val?

Veïna ha dit...

Gràcies per recordar-nos-ho, perquè com deia Raimon venim d'un silenci antic i molt llarg, i qui perd els orígens perd l'identitat. Hi han que fins i tot han perdut el seny.

Anònim ha dit...

Això del PSOE no ho sabia jo. Veig un paperot molt despreciable en la seua actuació pactant amb la dreta per fotre els valencians.

Anònim ha dit...

Quina ? La en blau està penjada i ben gran en un dels tres pals de sempre, junt a l,europea i la de l,estat espanyol

Anònim ha dit...

Gràcies Cotorra per recordar-nos la história. L'anterior comentari teu m'agradat molt. I per favor "passa" d'alguns comentaris... són una poca gent malalta que havia d'estar en mans de metges.

Veïna ha dit...

Que penses anònim de les 12'11 que estä fent ara Susanita. Perquè creus que se'n volen anar el Catalans: perquè estan farts d'amollar peles des de fa molt temps i no rebre res a canvi. Els Valencians a part de masoques és que tenim molt de Capità Moro. Sols que el deute que tenim, principalment per l'infrafinanciació, i després per l'expoliació de la corrupció, ni en varies generacions de capitans moros ho podrem pagar.