Halloween no és valencià, ni tan sols és espanyol: Per Tots Sants, cal reivindicar els monstres i tradicions valencians.

 

No és de Tavernes, ni és valencià ni tant sols espanyol. Els valencians i valencianes estem influïts per l'imaginari i els costums nord-americà a Tots Sants amb la festa de Halloween, malauradament potenciades també arreu per instàncies tan dispars com centres educatius, les activitats falleres o els mateixos mitjans de comunicació i premsa. Hem oblidat els monstres i personatges desagradables del nostre País Valencià  que encara perviuen - cada dia menys - en la tradició oral dels nostres majors i que servien per atemorir els nostres iaios i iaies quan eren menuts. 

 

I amb un intent de capgirar aquesta situació, que any rere any, esdevé més dramàtica per als monstres de les nostres tradicions, hi ha la iniciativa "Per Tots Sants, monstres valencians», impulsada per la Biblioteca i el Departament de Didàctica de l’ETNO (Museu Valencià d’Etnologia). Una campanya, que arriba enguany a la seua cinquena edició amb el noble objectiu de reivindicar i visibilitzar els espantacriatures valencians com una alternativa pròpia i arrelada al territori davant la influència del Halloween, i de pas recuperar l’imaginari valencià de la por i fomentant la lectura i la rondallística.

Ja ens hem oblidat del Butoni (que entra a les cases pel forat del pany); del dimoni Quarantamaula (va saltant per les teulades, a la recerca d'infants descreguts i rebels); de les encantades (de llacs i brolladors d'aigua); del Saginer (rapta xiquets per fer sagí amb el seu greix), de la bruixa Pinta; de la Tarasca (semblant a la cuca fera, una horrible serp d'ulls rogencs i alè pútrid), de l'home dels nassos (té tants nassos com dies té l'any i es fa presents en els llocs més insospitats); dels gambosins (homenets que viuen al bosc, semblant als donyets); de la Cuca Fera (un drac monstruós) o del Drac del Patriarca.

Tots aquestes monstres populars,  diversos i diferents segons siga la comarca on vius, servien per espantar amb més o menys grau els menuts i menudes, per fer-los obeir o simplement eren els personatges dels contes a la vora del foc en les nits d’hivern quan la televisió, la play o, fins i tot els mòbils i tauletes, no se’ls imaginava ningú.

Aquests personatges que ben segur no són coneguts pels xiquets i xiquetes valencianes eren els veritables protagonistes dels contes a la vora del foc la Nit d'Ànimes, que eixe és realment el nostre Halloween, i també a les nits d'hivern quan la família es reunia al voltant de la llar.

 

El Butoni en un monument faller

Ho hem dit i denunciat ací moltes vegades: el poble valencià viu una constant pèrdua de les nostres tradicions, bombejats per tradicions anglosaxons introduïts via televisió o la repetitiva propaganda de la televisió o premsa, i com no les cases comercials cercant el seu negoci. Ara mateix tenim l'exemple del Halloweewn, d'ací uns mesos vindrà Sant Valentí, invent i impuls fa dècades del Corte Inglés, mentre la veritable festa valenciana dels enamorats, Sant Dionis, el 9 d'octubre, són pocs qui la celebren, i fins i tot hi haurà al llarg de l'any altres com "la festa flamenca i de sevillanes", mentre no hi ha cap d'exaltació del folklore nostre. 

Com diu la nostra dita: "Forasters vindran que de casa ens trauran!. El problema rau en que massa vegades som els valencians i valencianes els que més fem perquè la dita siga realitat.