Ahir dijous, per la vesprada, i davant d'unes vuitanta persones, que són moltes en els temps que corren a l'hora de presentar un llibre, el nostre autor valler Sico Fons - i hem dit "nostre" perquè Sico avui dia és de tots, com un més de la família- va presentar el seu darrer llibre “La mel de la vida”, en la Casa de la Cultura.
Un dia també assenyalat perquè al cap d'unes hores s'iniciava la campanya electoral i, potser per això, molts dels polítics que últimament hem vist en les darrers presentacions de llibres, quan no era cosa massa normal tampoc, se n'oblidaren ahir i no hi acudiren. Segurament estaven massa atrafegats preparant cartells i coles per enganxar-los. Només els representants de Compromís, amb el seu candidat al front, donaren el recolzament que cal sempre a un autor valler, i damunt escriptor en valencià i referent també de tantes i tantes lluites i defensa del nostre País (valencià clar). Ciutadans, defensem la nostra terra i serem grans!!
Ells s'ho perderen, perquè va ser una gran presentació i el mestre Jaume Talens, va fer d'això: de mestre i ens va donar una lliçó mesclant els conceptes filosòfics, polítics i científics del món de les abelles amb una comparança amb el món dels humans, representat en aquest cas per l'autor Sico Fons, apicultor de pro per família, per estima i perquè.... s'ha de guanyar les peles, que avui viure de la literatura al País Valencià és molt, però que molt complicat.
Va introduir l'acte la regidora de Cultura, Encar Mifsud, expressant l'alegria i la joia compartida per molts en rebre el regal del nou llibre, un regal que ens oferia precisament el mateix dia que el bon amic Sico Fons celebrava el seu 60 aniversari. Felicitats doble: pel llibre i pel natalici. I per molts anys Sico.
No anem a parlar massa del contingut del llibre, cal comprar-lo i llegir-lo, perquè Sico s'ho mereix, perquè escriu molt bé i perquè és una manera de potenciar els autors i les editorials d'ací, les casolanes. Però si que parlarem d'eixa intima relació entre el món de les abelles i el món dels humans i no nomes perquè ens ofereixen mel, cera i alguna cosa més sinó perquè de vegades són exemples on reflexionar sobre allò que amplament s'ha dit de "la condició humana".
I d'això, encertadament, ens va parlar Jaume Talens, d'uns minúsculs insectes que han estat tema de debat al llarg del temps de filòsofs, polítics, pensadors, com bé recordava i ho relacionava amb la mateixa vivència vital de l'autor, de Sico, adobat sempre amb alguna anècdota on pel mig hi ha ruscos, pinyolades i la seua llei, i algun viatge a dur les abelles a llocs on no es creguen que són causa de perdició d'alguns productes agrícoles, com esmentava l'autor en una història kafkiana si voleu, però real.
Abelles que han anat evolucionant al nostre costat, i també durant milions d'anys, sempre presents a la història de la humanitat des d'aquelles pintures prehistòriques que ja mostren el treball dels apicultors, fins a convertir-se en tema de debat com recordava Jaume Talens dins del pensament occidental.
I és que el model organitzatiu de les abelles han servit per formar teories sobre els models de l’organització social i comunitària dels homes. El francés Montaigne les considerava un símbol del treball intel·lectual: elles agafen flors i els homes agafen idees per a elaborar els seus productes, mentre altres autors les posen dalt de tot en afirmar que el seu cos regalima mel i altres productes mentre les secrecions de l'home no aprofiten per a res, i ja fins i tot hi ha qui les pren com a model de la política: Proudhon les presenta com exemple d'autogestió obrera, però Marx afirmava que no podia ser comunista un animal que desconeix que fa i el seu perquè, com tampoc podia ser model de societat comunista qui actua per instint.
Segurament les abelles no s'han assabentat d'aquestes disquisicions de l'home ni les preocupa, seguiran amb la repetició dels rituals, en les escales de poder-força dels ruscos - obreres, els mascles i la reina- i ens recordaran la societat
tecnològica que ens hem donat la humanitat a canvi de bescanviar treball per la pèrdua de la llibertat. Igual que les abelles, en la societat humana hi ha individus que callen i obeeixen, no lluiten per deslliurar-se d'un destí imposat. La llei de la vida, que no és el mateix que "la mel de la vida".
I com s'afirmava en la xerrada-col·loqui la mel, el resum de la saviesa de les abelles, ens ofereix vida però el preu a pagar és molt alt... tot una bella metàfora, paral·lelisme humà, i sempre fascinant.
O siga que parlàrem i sabérem sobre abelles, però Jaume Talens ens va capgirar la visió del rusc, en fer una correcta i amena comparativa: rusc-societat humana. I com passa en la societat humana, que estem disposats a carregar-nos el Planeta per damunt de tot, també es va esmentar el perill que les amenaça perquè a elles les afecta no només els canvis climàtics, sinó els productes
fitosanitaris i tantes coses més.
"La mel de la vida" de Sico Fons, un llibre per a reflexionar sobre els valors del treball, de l'estima de la terra i la natura, i ja en sentit figurat... la mel, però entesa com la vida del Planeta que estem desfent, i com un insecte, com l'abella, ens ho recorda contínuament, tot i que siga des de l'envàs que la conté a casa i que la agafem amb una cullera per la infusió.
Enhorabona a Sico Fons per aquest nou volum i que siguen molts anys de seguir gaudint de la teua literatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada