La dama d’Elx es va vendre a un francés, el llaurador va cobrar i va anar a França. El govern de Vichy i els nazis li la regalaren a Franco. Ara està en Madrid. Elx sol·licita la dama al seu poble. De qui és la Dama?
El Patrimoni sempre és del poble i cal apropar-lo a ell en tots els sentits, perquè serà un referent cultural per a la població. Després hi ha una governança que actuarà en conseqüència per deixar el monument en mans de qui crega, com la Dama d’Elx, per exemple. Tot acostament del Patrimoni al poble és un divulgació ja en sí.
El nostre monestir, que és de Valldigna, porta des de 1983 tot un programa d’activitats en excavacions arqueològiques, restaurant espais nous, essent lloc d’encontre de restauradors que han reconegut la ingent feina que s´havia fet des d’aleshores.
La
màxima divulgació fou des de 1998 en el seu 700 aniversari , amb un
conjunt de festes i actes culturals que va portar la recent fundada
Fundació Jaume II El Just. La veritat és que seguim tenint més visites
des de la Comunitat. No debades varen aconseguir que isquera al mateix
estatut valencià. Ningú preguntarà com? Però tant la Fundació, el seu
final, com la ingent tasca de reconstrucció té molt a vore amb un
regidor de la Valldigna, de Tavernes. Però com no se sap, no és
reconeixerà. El treball del bon arbitratge, passar desapercebut.
Hi
ha moltes activitats encara a fer al monestir que no ho poden canviar
els fets, ben fets, de commemoració de la fundació del monestir, tot i
que desplacen la data del 15 de març. La cultura d’un poble resideix en
les festes reconegudes pel conjunt de la comunitat. La festa, per tant,
és un aspecte de la seua tradició i la seua cultura. Al meu entendre,
les falles no deuen desplaçar el dia. Però tampoc com veig és
interessant.
La
situació del monestir li manca molt en temes com: Un museu permanent
en condicions, un recinte per estada temporal per estudiosos o persones
per a tindre cura, unir molt més al Cister, amb la seua història. Copiar
a la seua filial de Sant Miquel dels Reis aportant part dels Arxius de
la Corona d’Aragó. I sobretot el que no hem fet aquestos darrers anys i
esperem que tinga continuïtat, restaurar, excavar i divulgar. 
Però hem d’aturar precís la nova governança la guerra entre Valldigna
en sentit de que és Valldigna, entenent que és la mancomunitat de la
Valldigna, i desmeréixer a Tavernes pel fet d’haver eixit de la
Mancomunitat de la Valldigna, estem més o menys d’acord ... és
Valldigna. O Gandia no és Safor, tot i no haver estat en la
Mancomunitat de la Safor?
La Dama d’Elx, és d’Elx, i el monestir és Valldigna.
S’ha
de tenir capacitat per estimular, orientar, coordinar les accions dels
diferents actors coordinar-los, junt a l’interès per enfortir relacions
entre grups socials i institucions, incloent-hi els sectors marginals,
més o menys venia a dir la Fundació Jaume II.
Estimada
gent de Valldigna, el Bolomor també és Valldigna, no sols per a
Tavernes, per a tothom que viu a la nostra vall. El llibre “La Valldigna
paisatge i prehistòria”, de Josep Fernández Peris i Virginia Barciela
González com a coordinadors, es mereixia una millor atenció per part de
la mancomunitat com a eix de governança, i dels actes per la
commemoració de la fundació del monestir.
No és forma de reinventar una
mancomunitat, ni fer funcionar una Llei de Valldigna que naix també pel
buit que va deixar un Conseller, sense assabentar-nos, com a mínim els
militants organitzats, ni grups marginals com a mínim. Bolomor és fer
Valldigna, com el monestir, i tot el patrimoni que al llibre de Josep
Fernàndez i Virginia, més les persones que escriviren estigueren a
l’acte a l’almàssera. Per cert amb bona afluència de persones, tot i la
poca presència institucional.
Hi
ha molta gent silenciada, que amb el debat podem traure a la llum.
Molts han fet per Valldigna, treballant i vivim en ella, i alguns ho
sabem i ho farem públic. La Dama d’Elx, és d’Elx.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada