El dia 9 d’octubre els valencians i valencianes celebrem la data que representa històricament el naixement del Poble Valencià en recordar-nos l’entrada del rei Jaume I el Conqueridor a València.
Una data que enguany celebrem dins dels actes del centenari del naixement de Joan Fuster, potser el valencià que més ha fet al llarg de la nostra història recent per recobrar la nostra identitat, el poder “ser poble”, i així reivindicar la nostra llengua i la nostra cultura contra imposicions foranies.
El 9 d’Octubre, Dia del País Valencià, és una jornada per reivindicar la concepció de “País” front a la Comunitat - aquella imbecilitat de nom, com deia Attard (UCD) un dels inventors - despersonalitzadora pactada en els anys de la transició per la dreta valenciana d’UCD i el PSOE, Attard i Guerra respectivament ( – no som una comunitat de veïns o de reg – un nom que realment defensava el pensament i voluntat de la dreta amb els tòpics i el regionalisme ben entès més allunyat de la concepció moderna de País, amb valors democràtics.
Front això, el 9 d’Octubre ha de ser una diada de defensa de la nostra identitat i de la nostra llengua, una jornada de la reivindicació com a símbol principal de la nostra identitat col·lectiva, i, alhora, recordar que nasquérem com a poble independent, tinguérem les nostres lleis pròpies plasmades en els Furs i que només una victòria en guerra i “por el justo derecho de conquista (Felip V)” ens imposaren un rei aliè que va eliminar tot allò que ens definirà i ho va capgirar caps als costums i lleis de Castella.
Penó de la Conquesta hissats pels moros de València en senyal de rendició a Jaume I
El 9 d’Octubre és un dia per a recordar allò que fórem, allò que som i allò que volem ser, un dia per a parlar de la nostra història i si voleu per a reflexionar sobre els temps passats, però amb una voluntat ferma d’una total projecció fins al futur i sense oblidar la visió moderna que hem de tindre de País Valencià i de denuncia dels greuges que patim des dels poders i governs de Madrid.
I ací cal recordar que són molts anys que els valencians i valencianes patim i patim una falta de finançament just, que estem a la cua de les comunitats espanyoles quan a ajudes i inversions de l’estat. Any rere any rebem un finançament insuficient per atendre les necessitats bàsiques de la nostra població (de l’educació, la sanitat, els serveis socials...) que ens calen als 5 milions de valencians i valencianes que hi vivim i això ens obliga a un endeutament injust i pagar uns interessos que ens empobreixen i no es deixen avançar.
I passen els anys i Madrid no corregeix res. Ara mateix són ja 8 anys que el sistema de finançament està caducat, s’havia d’haver revisat per un altre de nou, però com sempre els governs de Madrid (mane el PP o mane el PSOE) no compleixen les promeses electorals i es giren d’esquena front a les reivindicacions i la necessitat d’un finançament com cal per als valencians i valencianes, un model que implique, a més, un repartiment just de la riquesa de l’estat.
Es diu que som una autonomia, però la realitat és que tenim una completa manca d'autonomia des del moment que l'infrafinançament no ens permet avançar i que totes les grans decisions que ens afecten es prenen no a la nostra terra, sinó a Madrid. I així, i sense voler fer llarg el llistat, a les darreres dècades hem patit el desmantellament de la banca pròpia, la destrucció de la nostra producció agrícola amb eixos convenis amb Sud-Àfrica i països tercers beneïts a Madrid, la manca d’ajuda a la nostra agricultura, a la reestructuració i potenciació del nostre teixit productiu, a la falta d’inversions en el nostre territori, siga en la xarxa de transport o en la defensa del nostre litoral... tantes i tantes coses, com per exemple que la Ford reba ajudes de la Generalitat i tinga la seu i pague els impostos a Madrid, ens fan pensar si realment som una autonomia o el que veritablement som és una “colònia” sotmesa als dictats i interessos de l’estat central.
Els valencians i valencianes, la gent que vivim i treballen en el País Valencià, tenim dret a un finançament com cal, a poder desenvolupar un model econòmic viable i respectuós amb el medi ambient; el respecte i potenciació de la nostra llengua amb el foment al carrer i en tots els àmbits socials; a la potenciació del serveis públics com la sanitat, educació, dependència... i finalment, a gaudir d’un major autogovern com a poble, lliure i sobirà, dins de la concepció de País en un nou model territorial confederal, en pla d’igualtat amb la resta de pobles peninsulars, i no de sotmetiment – partits estatals inclosos- a la voluntat i capritxos de Madrid.
Per un 9 d’Octubre realment valencià!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada