EXCLUSIVA: L'ADN en els sendiments del jaciment de la Cova de Bolomor

Científics de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya) han visitat la Cova del Bolomor amb l'objectiu d'extraure mostres del sediments I al XIII (uns 200.000 anys d'antiguitat) per tal d'analitzar-los i determinar les mostres d'ADN que contenen. (Foto superior)

L'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya) és pioner en aquestes tècniques i ja va determinar en 2020 la presència d’uro (Bos primigenius) en el sediment del nivell I de la Cova del Bolomor. Enguany, en l'excavació que s'ha efectuat entre els mesos de juliol i agost els científics pertanyents a la Universitat de Viena ha pres mostres dels nivells I a XIII, que compren  fins a una edat de 200.000 anys perquè que mostres més antigues difícilment conserven ADN analitzable segons la tecnologia usada.

Els científics han recollit diferents mostres òssies per a determinar les possibilitats i estudis futurs. L'equip de Bolomor, segons ens ha confirmat, rebrà els resultats de l'anàlisi després de l'estiu.

Josep Fernández, director de les excavacions de Bolomor, ens ha explicat que "l'anàlisi de l'ADN conservat en sediments del Plistocé és una tecnologia emergent i prometedora que permet detectar la presència passada d'éssers humans i altres animals en els jaciments arqueològics". 

Aquesta tècnica es realitza mitjançant un mostreig a microescala molt localitzat en l'estratigrafia sedimentària. Josep Fernandez ens indicava que "l'ADN no està distribuït uniformement en els sediments, diferents composicions del mateix són més propícies que unes altres per a la seua conservació, així com àrees geogràfiques concretes, on les mediterrànies són poc propícies. També és possible l'obtenció directa d'ADN sobre les restes òssies i igualment determinades parts de l'esquelet són més adequades per a la seua localització i obtenció, són els anomenats “punts calents”.

 

L'extracció d'ADN permet identificar individus, el seu sexe i parentiu i reconstruir el seu genoma a partir de tècniques pioneres. I això serveix per a humans i animals. El director de l'excavació de Bolomor recordava que "molts arqueòlegs han considerat en el passat que els sediments arqueològics eren subproductes sense importància de les excavacions. No obstant això els sediments contenen documentació microbiològica i microlítica funcional que explica com es van desenvolupar les activitats en els campaments. Ara a més es poden contindre biomolècules antigues, inclòs l'ADN. Tot això considera la importància de preservar els depòsits sedimentaris del nostre patrimoni com es el cas de Bolomor per al futur i on desenvolupar investigacions hui impensables".

Segons les explicacions de J.Fernandez