Del Tractament Integrat de Llengües i Continguts (TILC)

 

Del Tractament Integrat de Llengües i Continguts (TILC) (Una aproximació)

II

El grande Homero no escribió en latín, porque era griego, ni Virgilio no escribió en griego, porque era latino; en resolución, todos los poetas antiguos escribieron en la lengua que mamaron en la leche, y no fueron a buscar las extranjeras para declarar la alteza de sus conceptos; y siendo esto así, razón sería se extendiese esta costumbre por todas las naciones, y que no se desestimase el poeta alemán porque escribe en su lengua, ni el castellano, ni aun el vizcaíno que escribe en la suya.

                                                                      Segona part. Capítol XVI. El Quixot. Miguel de Cervantes Saavedra*

 

3 Metodologia

L’ensenyament de les diferents llengües s’ha de basar en una metodologia de caire inductiu i deductiu i també en la globalització de l’ensenyament – aprenentatge de tots els aspectes del llenguatge

 Pel que fa a l’adquisició de la competència final cal tenir en compte la diversitat lingüística a l’inici de l’escolarització, la presència d’alumnes catalanoparlants devora d’altres no-catalanoparlants i els d’incorporació tardana.

S’ha d’assolir, finalment, una bona competència comunicativa:

- Competència gramatical o lingüística, l’habilitat per a l’ús de la llengua per expressar significats.

- Competència sociolingüística, coneixements de les normes socioculturals i l’habilitat per utilitzar les formes gramaticals adequades al context.

- Competència discursiva, l’habilitat per utilitzar els diferents tipus de discursos segons la finalitat comunicativa.

- Competència estratègica, l’habilitat per produir missatges emprant les estratègies de comunicació verbal i no verbal. 

 

Per tant, els tres eixos bàsics d’aquesta metodologia serien:

- Anàlisi dels objectius generals de les àrees i criteris d’avaluació.

- Redistribució dels continguts (Conceptuals, Procedimentals i Actitudinals) en comuns i específics.

- Relacionar els Objectius Generals, amb els Continguts i els Criteris d’Avaluació de les àrees de llengua. Els criteris d’avaluació han de ser generals per als diferents aspectes de la llengua i s’han d’establir conjuntament entre el professorat de llengües. 

Haurem de tenir en compte que l’atenció a la diversitat s’ha de basar en l’adquisició d’una competència comunicativa que els permeta desenvolupar-se dins l’aula. I aquesta diversitat ateny als alumnes de necessitats educatives especials, d’incorporació tardana a les llengües curriculars, amb dificultats específiques en algun aspecte lingüístic i amb retard escolar provocat per causes diverses. Un bon Projecte de Tractaments de Llengües ha d’estar incorporat a un bon Projecte Lingüístic de Centre, que contemple també un Pla d’Acolliment a l’alumnat d’incorporació tardana. 

La selecció de material didàctic utilitzat per ensenyar les llengües ha de respondre als mateixos criteris didàctics. El professorat ha de conèixer les darreres aportacions de la didàctica per a l’ensenyament de llengües.

L’aplicació de les noves aportacions a la pràctica docent s’ha de fer de forma coordinada.

 

A l’hora de planificar l’ensenyament de la llengua catalana i castellana s’ha de tenir en compte que els aspectes cognitius més complexos són comuns, i que per tant els conceptes s’hauran de treballar conjuntament.

Hi ha coincidència en els plantejaments metodològics, en la seqüenciació, en el desenvolupament de les capacitats per a les activitats lingüístiques productives i receptives, activitats interactives, d’intermediació, literatura, avaluació, nomenclatura metalingüística, i criteris per a la selecció dels materials didàctics.



4 Objectius Generals de les tres llengües

- Comprendre discursos orals i escrits, tot reconeixent les diferents finalitats i les situacions de comunicació en què es produeixen.

- Expressar-se oralment i per escrit amb coherència i correcció, d’acord amb les diferents finalitats i situacions comunicatives i adoptant un estil expressiu propi.

- Conèixer i valorar la realitat lingüística del territori, de la societat i les variants de cada llengua, superant estereotips sociolingüístics i considerant els problemes que plantegen les llengües en contacte.

 

 - Utilitzar recursos expressius, lingüístics i no lingüístics, en els intercanvis comunicatius propis de la relació directa amb altres persones.

- Reconèixer i analitzar els elements i característiques dels mitjans de comunicació, per tal d’ampliar les destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques davant els seus missatges, valorant la importància de les seves manifestacions en la cultura contemporània.

 

 

- Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l’escriptura com a formes de la comunicació i fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

- Interpretar i produir textos literaris d’intenció literària, orals i escrits, des de postures personals crítiques i creatives, valorant les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacades del patrimoni cultural.

- Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els seus plans fonològic, morfosintàctic, lèxic, semàntic i textual i sobre les condicions de producció i recepció dels missatges en contextos socials de comunicació per tal de desenvolupar la capacitat per regular les pròpies produccions lingüístiques.

- Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de les llengües, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis (classistes, racistes, sexistes, etc.) mitjançant el reconeixement del contingut ideològic del llenguatge.

- Utilitzar la llengua com un instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l’anàlisi de la realitat, la fixació i el desenvolupament del pensament i la regulació de la pròpia activitat.

 

*Sempre he pensat que alguns cappares de la Filología Hispànica a España no varen saber interpretar correctament El Quixot. No és cap obra feta per enaltir res que hi provinga, ans al contrari, és l’obra d’un avançat a l’època, que no entenia ni les ombres contrareformistes en què estava instal·lada Castella ni l’estretor de mires de gairebé tothom que la hi transita. A Cervantes l’experiència vital a Argèlia el va vacunar contra els estereotips que enverinaven una societat en estat de putrefacció, de rarificació. De fet, per poder tornar del captiveri -no sempre obligat- va haver de passar una mena de neteja espiritual, quan en realitat fou del cos –tan esquiu- que en disposà. Si el que pretenia era treure de la ficció una societat, aquesta s’hi emmirallà. I encara. La tantes vegades dita ‘llengua de Cervantes’ per matxucar les altres, ni que la parlaren 600 milions de persones, de Cervantes, com l’entenen alguns, res de res. Ell la veia en un pla de plena igualtat amb les altres; un detall que se li ha escapat sistemàticament

 

Josep Franco i Giner 

 

 

 

 

.