Quina vergonya vore en el Congrés els diputats socialistes catalans, valencians, balears, bascos, gallecs... votar en contra de la llengua que aprengueren mamant del pit de sa mare!!! Quina vergonya de diputats socialistes perquè dels altres, dels del PP, Ciudadanos i Vox no esperàvem cap altra cosa!
Tot seguint l’imperatiu del seu partit, dels seus cap de Madrid! Quina vergonya, la d’aquests diputats! Quin menyspreu als milions d’espanyols que parlen llengües diverses al castellà!
Quina vergonya vore com el vicepresident del Congres Espanyol, Alfonso Rodríguez (PSOE) actuant de president, retirava la paraula, tallava la intervenció i apagava els micròfons dels diputats. I ho feia perquè gosaven debatre en la seua llengua per defensar que totes les llengües peninsulars són dignes i poden ser usades amb normalitat en el lloc on ha de primer la paraula: el Congrés. Quina vergonya!!!
Vergonya i burla a l’article 3 punt 3 de la Constitució Espanyola: “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Quina burla! I es diuen constitucionalistes, quan només usen la constitució pels propis interessos i ideologia.
Neguen la pluralitat i l’ús de les altres llengües però, hipòcritament, s’omplin la boca parlant de la riquesa cultural de les llengües d’Espanya, o que tots plegats formem part d’un projecte comú en llengües i cultures diverses en un sol país, o que la diverses i la pluricultural és una riquesa de la nació espanyola.... ¡¡¡tot mentida!!!! Ací no val res més que la concepció castellana i centralista de l’estat. I tot el demés sobra.
El Congrés debatia una proposició de Compromís, ERC, JxCat, CUP, PDECat, PNB, EH Bildu i BNG per canviar el reglament i que en el Congrés es puga parlar i debatre en les distintes llengües peninsulars. Proposició rebutjada amb els vots del PSOE, PP, Vox i Ciudadanos. Com hem dit, vergonya vore i comprovar com tants diputats, que tenen una llengua materna distinta del castellà, ahir renegaren d’ella, renegaren de la mare que els la va ensenyar i del territori on nasqueren.
Una vegada més, el congrés és exponent de la situació de privilegi i supremacisme del castellà, tot i que el reglament no ho estableix, però la presidència es basa en els usos i costums per a negar l’expressió en qualsevol altra llengua. Quina diferencia amb països de pedigrí 100% democràtic, cas de Suïssa, Bèlgica o Canadà, països on el parlament deixa palesa la pluralitat de la nació.
Quina vergonya de Congrés espanyol!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada